ELS MISERABLES (Tom Hooper)

‘Les misérables‘, un de les obres principals de Víctor Hugo i un dels més grans musicals de tots els temps arriba als cinemes amb un poder espectacular. La història de Jean Valjean i el seu enemic Javert, de Fantine i la seva filla Cosette i de la revolució de juny de París exploten a la pantalla en una cinta de poc més de 2 hores i mitja continues de música.

Malgrat la seva llarga durada, que es fa una mica pesada cap al final pel meu gust, ‘Els miserables’ no donen un moment de respir fent gala de grans moments musicals, alguns genials i altres sublims, i desbordant tot el dramatisme, el romanticisme, una mica d’humor i l’esperit de revolució que marca l’obra de Víctor Hugo. I ho fa amb un estil molt directe, situant la càmera molt propera als actors i convertint la magnificència del film en una cinta quasi íntima.

Un dels més grans encerts de la pel·lícula és que els números músicals, sobretot dels protagonistes, estan gravats en directe. Res de gravar la cançó a part i després fer un convincent playback. Actuar i cantar alhora. I el resultat és espectacular amb grans moments per l’Amanda Seyfried i l’Eddie Redmayne, per l’Helena Bonham Carter i el Sacha Baron Cohen (encara que els personatges d’aquests dos últims es fan una mica carregants), per la joveníssima Isabelle Allen i, sobretot, per un Hugh Jackman en estat de gràcia i una brutal Anne Hathaway que ens regala el millor moment de la pel·lícula amb el mític ‘I dreamed a dream’.

El pitjor és Russel Crowe que no acaba de convéncer en el paper del malvat Javert i l’únic moment lúcid que ens regala és el que se’ns mostra en el tràiler. Tràiler, per cert, que m’ha posat la pell de gallina cada cop que l’he vist i que és dels millors que he vist d’un temps ençà.

Per acabar, us deixo un dels moments del musical que es va fer l’any 2010 per celebrar el 25è aniversari de l’estrena del musical. El fragment pertany a la peça ‘One day more’. Si busqueu, podeu trobar la resta del musical a internet. Veieu-lo perquè no té pèrdua i, sobretot, no deixeu passar l’oportunitat de veure aquest espectacle a la gran pantalla!!!

EL DICTADOR (Larry Charles)

Aladeen és el dictador de Wadiyah, un petit país de l’orient pròxim. Un dia es veu obligat a presentar-se davant les Nacions Unides per donar compte de tots els seus actes, però abans d’assistir es veu immers en una conspiració que pretén fer arribar la democràcia al seu país. Aladeen farà tot el possible per evitar-ho ajudat, inocentment, per una forta defensora dels drets humans.

Sacha Baron Cohen es torna a posar en la pell d’un personatge extrem per oferir-nos grans moments d’humor i es torna a ajuntar amb el director que l’ha fet situar-se en el punt de mira de la societat (per bé o per mal), Larry Charles, director de ‘Borat’ i ‘Bruno’. El tàndem torna a funcionar a la perfecció, aquest cop, però, sense la intenció de mostrar-nos un fals documental com en les anteriors, sinó de presentar-nos una comèdia molt fictícia amb una moralina molt realista (i és que el missatge final d’Aladeen és per tenir en compte). Llàstima que la pel·lícula es centri tant en els Estats Units i la seva ‘democràcia’ i no es faci extensible a la resta de països democratitzats.

La banda sonora està repleta de cançons conegudes traduïdes al àrab. Un bon detall, la veritat. El repartiment el completa un secundari Ben Kingsley, Anna Faris (‘Scary Movie’), John C. Reilly i els fugaços cameos de Megan Fox i Edward Norton fent d’ells mateixos. Una bona comèdia per passar una bona tarda de cinema.