CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

SUCK (Rob Stefaniuk)

Començaré aquest anàlisi del festival de Sitges amb una pel·lícula que vaig veure fa un temps i que em va alegrar molt que formés part de la secció oficial del certàmen: “Suck”

Ja fa un any de la descoberta de “Zombieland” al festival de Sitges. Va ser la primera pel·lícula de gènere que vaig veure en clau de comèdia i, en conseqüència, m’hi vaig enamorar. En el certamen d’enguany hi ha una pel·lícula que m’ha enamorat igual. Fresca, entretinguda i divertida com “Zombieland” però deixant de banda els zombis i internant-se en el món dels vampirs.

Sí, vampirs, un subgènere que últimament està monopolitzant cintes de terror (si a la saga de “crepúsculo” se li pot dir terror), llibres, còmics, sèries de televisió, i un llarg etcètera. Però la gràcia d’aquest film rau en el toc d’humor que té i que li dóna un aire distés i original. La trama és senzilla: un grup de rock destinat al fracàs veu com la seva carrera musical es revifa gràcies a la presència hipnotitzant de la baixista després de ser mossegada per un vampir.

Un film escrit, dirigit i interpretat pel jove Rob Stefaniuk ple de petits homenatges a grans icones musicals (The Beatles i Bruce Springsteen entre d’altres) i que compte amb la presència d’artistes com Alice Cooper, Iggy Pop, Henry Rollins i Moby, com a cantant d’un grup caracteritzat per llençar-se quilos de carn fresca i sagnant durant els concerts. A més, compte amb la presència de Malcom McDowell, el protagonista de la “Naranja Mecànica“, com el mític Van Helsing (a més, en una escena, i gràcies als miracles del maquillatge, podem veure’l amb el mateix físic de quan va rodar l’inoblidable film d’Stanley Kubrick) A més de la música d’Alice Cooper i d’Iggy Pop, el film compta amb una BSO amb cançons de Lou Reed, els Rolling Stones i David Bowie. Tot un homenatge del cinema al món del rock.

8 Octubre 2010 Posted by | humor, musical, terror | , , , , , , , | 7 comentaris

TODO SOBRE MI DESMADRE (Nicholas Stoller)

Aquesta pel·lícula mereix incloure’s en la categoria de “veure en companyia d’amics, amb una ampolla de vodka a una mà i un tripi a l’altra”. Quan vaig veure el títol em va semblar completament fora de lloc, ja que és evident que no té cap mena de relació, per mínima que sigui, amb el film d’Almodovar. Però un cop vista, crec que no hi ha títol millor. Perquè no cal explicar l’argument, de simple que és, només cal saber que és un “desmadre”. Es podria resumir en 3 paraules: Sexe, Drogues i Rock’n’Roll. El que passa és que hauríem de repetir les dues primeres suficients vegades per escriure un post sencer per fer justicia al film.

Es tracta de la típica pel·lícula que encantarà als joves de quince anys perquè, bàsicament, s’hi veuran reflectits. Fins i tot podran fer una llista del que han fet (o del que s’han prés) i del que no. La podríem comparar a l”American Pie” de fa uns anys. Una pel·lícula plena de bromes sexuals i escatologiques sense cap relació; un seguit de gags amb una manca important d’un guió intel·ligent; amb una de les bandes sonores amb més cançons que he vist (entre aquestes, trobem alguna dels Rolling o de Mika) i amb la presència d’un desfasat Russell Brand, interpretant a l’estrella del rock, i d’un molt correcte Jonah Hill (vist últimament com a secundari a “Increíble pero falso“). També és recomanable per aquells a qui els va la marxa i les festes que acaben a un lloc que no coneixen i amb persones desconegudes al llit. Prepareu-vos per la festa!!

30 Setembre 2010 Posted by | humor | , , , , | 14 comentaris