CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

LUCES ROJAS (Rodrigo Cortés)

Tom Buckley és l’ajudent de la investigadora Matheson que s’encarrega de descobrir fraus de suposats parapsicòlegs i vidents. Quan a la seva ciutat està apunt de reapareixer Simon Silver, un famós mentalista que va abandonar els escenaris 30 anys enrere, Buckley voldrà investigar què hi ha al darrera de les seves actuacions buscant la veritat, encara que aiò el porti a jugar-se la pell.

La força de la tercera pel·lícula de Rodrigo Cortés recau completament en el seu contingut. Un argument que gira al voltant dels enganys i de la veritat, de la fe i la realitat, d’allò intangible i quelcom físic. La clau està en que es tracta d’un guió que va in crescendo, començant una mica fluix però que va agafant ritme i intensitat a mida que avancen els minuts. I durant tota la durada del film, Cortés enganya al espectador amb girs de guió (alguns una mica previsibles) fins a la resolució final, que a un servidor li ha encantat. A més, el director s’ha rodejat de grans actors com Sigourney Weaver i Robert de Niro, tot i que li ha donat el paper protagonista a una actor que m’agrada molt, Cillian Murphy (’28 días después’, ‘Batman Begins’).

Tot i això, reconec que el film té els seus punt febles. Per començar, es tracta d’una pel·lícula bastant convencional pel que fa a la forma. Cortés ens té mal acostumats amb l’estil de les seves anteriors pel·lícules. Ja sigui fent salts constants en el temps narratiu a ‘Concursante’ o sense deixar-nos sortir d’un taüt a ‘Buried‘, les cintes de Cortés acostumen a sorprendre per la seva originalitat i, en el cas de ‘Luces Rojas’, trobem un film força Hollywoodiense. A més d’això, el clímax final i moment de la gran resolució és un mica fluix pel que fa a intensitat.

En fi, no és la millor pel·lícula del director Gallec, però aconsegueix deixar-nos un film molt digne que farà les delícies dels amants al thriller de fenòmens paranormals.

Anuncis

10 Març 2012 Posted by | thriller | , , , , , | 10 comentaris

SITGES 2011: TOP 10 (I)

10 – GANTZ / GANTZ: PERFECT ANSWER (Shinsuke Sato)


Kurono i Kato són dos antics companys d’escola que es retroben un dia al metro. Accidentalment, tots dos moren atropellats per aquest. Immediatament desperten en una sala on hi ha només una esfera negra. Aquesta esfera els manarà un seguit de missions per eliminar una sèrie d’àliens. A mida que vagin complint les missions, els protagonistes aniran acumulant punts que els permetran, un cop arribin als 100, tornar a la vida.

Aquesta adaptació del còmic de Hiroya Oku queda relegada a la última posició del TOP 10 i no és per la idea original ni pels efectes especials (que són els punts forts de la producció) sinó per l’intent de ser una espècie de “Matrix” a la nipona avorrida a més no poder. I és que adaptar els més de 300 capítols amb que compta el manga (i augmentant, perquè encara es publica) en menys de cinc hores és una bogeria. La història no s’explica gens bé, quedant molts dubtes a l’aire i, rere la promesa de grans escenes d’acció ens hi trobem molta parrafada i un ritme molt lent.

9 – EMERGO (Carles Torrens)

Si aquesta pel·lícula està en penúltim lloc de la meva llista no és per la seva mala qualitat, deixe-m’ho clar, sinó per la seva manca d’originalitat. La història, senzilla a més no poder. Una familia demana ajuda a un grup d’experts en fenòmens paranormals per enregistrar els diferents sucessos que tene lloc en un pis.

Grabada en primera persona com altres títols com “Rec” o “Monstruoso” (comencen a haver-hi masses cintes d’aquest tipus) el film no és res més que una còpia de “Paranormal activity” amb una trama més buscada. No obstant això, la història no aporta res de res i es molt previsible.

El sorprenent és que el guió estigui signat per Rodrigo Cortés (director de “Buried”). La veritat és que esperava molt més. El millor, se’ns dubte, els llargs plànols amb càmera fixa en els que saps que passarà alguna cosa, pero no saps quan. Tensió al màxim.

8 – LIVIDE (Alexandre Bustillo / Julien Maury)


Livide comença com una història de por qualsevol. Una mansió habitada únicament per una dona en coma, un suposat tresor amagat i tres joves amb expectatives de grans riqueses que hi entren de nit. Tots els ingredients necessaris per una bona pel·li de por. I així és durant la primera meitat de la cinta. Tensió, angoixa i crits que van fer les delícies a aquells a qui ens agrada passar-ho malament al cinema. A més, com a punt positiu, cal comentar que la pel·lícula ha guanyat el premi al millor disseny de producció.

El punt negatiu apareix a meitat de film quan, en un intent de capgirar el gènere, el “fantasma” esdevè protagonista de la cinta. Tota la por que crea allò que no es pot veure, allò que pot apareixer a qualsevol lloc en qualsevol moment, s’esfuma i dóna pas a un pseudothriller amb molt poca lògica plagat de flashbacks que són com un “pegote” enmig del film. En aquesta segona part, l’únic remarcable és la “casqueria” que hi trobem amb sang i óssos pel mig.

19 Octubre 2011 Posted by | acció, ciència-ficció, terror | , , , | 6 comentaris

BURIED (Rodrigo Cortés)

Fa temps que “Toy Story 3” i “Origen” encapçalen les llistes de les millors pel·lícules en el que portem d’any i sembla que ningú els pot fer front. Hi estava completament d’acord, però en aquests moments, lluitaria amb dents i urpes perquè “Buried” pugés al número 1. I és que se’ns dubte és la millor pel·lícula que he vist en moltíssim temps i per diferents motius:

1.- La història: un ciutadà nord-americà, transportista destinat a Irak, és segrestat i tancat dins un taüt amb un encenedor i un mòbil. Si aconsegueix 5 milions de dòlars, els segrestadors l’alliberaran. Podria semblar en un principi una trama típica i amb poc suc, però res més allunyat de la realitat. La innovació rau en que la història se’ns presenta,íntegrament, des del punt de vista de Paul Conroy, l’home enterrat; i en 93 minuts que dura la cinta, la càmara no surt ni un segon del taüt.

2.- El guió: un guió d’aquestes característiques no funcionaria de cap manera si no patís una constant evolució durant el film. I és que la pel·lícula es va reinventant a mida que anem aprofundint en la història de Conroy. A través del mòbil sabem, mínimament, què està passant a l’exterior i com avança la trama sense que es faci en cap moment pesada i repetitiva. Un guió minimalista però potent i molt efectiu. El guió el signa Chris Sparling.

3.- La il·luminació: Rodrigo Cortés (el director) partia de la premisa de “menys és més” i volia mostrar tot el que passava al taüt a través dels ulls de Conroy. Per això, la il·luminació aritificial no es veu en tot el metratge. Els únics punts de llum són el mateix encenedor, el mòbil i d’altres estris que van apareixent. Una il·luminació magistral que ens permet posar-nos en la pell de Conroy. Veiem el que Conroy veu…

4.- i sentim el que Conroy sent: El cinema és com un taüt enorme. Sis parets i a les fosques. Això fa que durant tota la pel·lícula, i per la forma en què està filmada, sentim com si nosaltres mateixos estiguèssim dins el taüt. Sentim claustrofòbia. Totes les peripècies que Conroy pateix, els sentiments que hi afloren, els problemes que viu els fem nostres i fa que sortim de la sala amb molta tensió acumulada. Un veritable espectacle sensorial.

5.- Ryan Reynolds: és l’encarregat d’interpretar el paper de Paul Conroy. La pel·lícula en siés Ryan Reynolds, únic protagonista i, per molt poc, única cara que veiem en tot el metratge. Us imagineu com de complicat ha de ser transmetre des del més profund pànic a la més preuada esperança? Alegria, frustració, gratitud, ira, amor, desesperació,… tot un ventall cromàtic de sensacions que Reynolds ens fa sentir sense poder-se moure. Tot un exemple d’interpretació que bé es val una nominació a l’Òscar.

6.- Rodrigo Cortés: el director és l’encarregat d’escollir aquells enquadraments precissos que necessita l’acció. Però, com moure una càmara per dins d’un taüt estret amb una persona a dins? Fins a 7 taüts diferents es van construir per poder narrar l’infern de Conroy. A Cortés no li és suficient un plànol de Reynolds dins la caixa, experimenta amb la càmara i la mou com li dóna la gana. Hi trobem primers plans, plans generals i tot tipus de travellings; fins i tot ens regala un travelling de 360 graus impossible!! Tot un espectacle dirigit de forma magistral.

En conclusió, “Buried” és la millor recomanació que us podria fer d’aquest any en que hi han abundat films molt superficials i comercials; no apta per a persones que pateixin del cor. Espero que la patiu tant com jo la vaig patir.

3 Octubre 2010 Posted by | thriller | , , , | 15 comentaris