CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

LUCES ROJAS (Rodrigo Cortés)

Tom Buckley és l’ajudent de la investigadora Matheson que s’encarrega de descobrir fraus de suposats parapsicòlegs i vidents. Quan a la seva ciutat està apunt de reapareixer Simon Silver, un famós mentalista que va abandonar els escenaris 30 anys enrere, Buckley voldrà investigar què hi ha al darrera de les seves actuacions buscant la veritat, encara que aiò el porti a jugar-se la pell.

La força de la tercera pel·lícula de Rodrigo Cortés recau completament en el seu contingut. Un argument que gira al voltant dels enganys i de la veritat, de la fe i la realitat, d’allò intangible i quelcom físic. La clau està en que es tracta d’un guió que va in crescendo, començant una mica fluix però que va agafant ritme i intensitat a mida que avancen els minuts. I durant tota la durada del film, Cortés enganya al espectador amb girs de guió (alguns una mica previsibles) fins a la resolució final, que a un servidor li ha encantat. A més, el director s’ha rodejat de grans actors com Sigourney Weaver i Robert de Niro, tot i que li ha donat el paper protagonista a una actor que m’agrada molt, Cillian Murphy (’28 días después’, ‘Batman Begins’).

Tot i això, reconec que el film té els seus punt febles. Per començar, es tracta d’una pel·lícula bastant convencional pel que fa a la forma. Cortés ens té mal acostumats amb l’estil de les seves anteriors pel·lícules. Ja sigui fent salts constants en el temps narratiu a ‘Concursante’ o sense deixar-nos sortir d’un taüt a ‘Buried‘, les cintes de Cortés acostumen a sorprendre per la seva originalitat i, en el cas de ‘Luces Rojas’, trobem un film força Hollywoodiense. A més d’això, el clímax final i moment de la gran resolució és un mica fluix pel que fa a intensitat.

En fi, no és la millor pel·lícula del director Gallec, però aconsegueix deixar-nos un film molt digne que farà les delícies dels amants al thriller de fenòmens paranormals.

10 Març 2012 Posted by | thriller | , , , , , | 10 comentaris

STONE (John Curran)

Gerald “Stone” Creeson (Edward Norton) és un pres que està esperant obtenir la condicional. Jack Mabry (Robert deNiro) és l’agent de la condicional que l’està evaluant.  Entre ells dos s’interposa Lucetta Creeson (Milla Jovovich) que utilitzarà totes les seves armes de dona per seduir Mabry per tal d’ajudar la seva parella des de fora de la presó.

M’ha sorprés sobremanera que aquesta pel·lícula hagi estat categoritzada com a film d’acció i thriller. Acció? No hi trobem res d’acció. I quan dic res, és res. No hi ha ni un tret, cap persecució ni tan sols una baralla. Thriller? Potser estem acostumats als thrillers policíacs o thrillers de pressons. Però en aquest film no hi ha cap signe d’aquests. La presó no és més que una excusa, un context per encabir-hi el guió que jo categoritzo com a drama psicològic. La pel·lícula ens mostra, amb una narració molt pausada, els canvis que experimenten els seus protagonistes, a nivell psicològic, vital, laboral i espiritual. Uns personatges, per una altra banda, molt ben dibuixats i amb una forta càrrega psicològica.

John Curran fa un ús excessiu del pla-contrapla (degut a les nombroses converses del film -algunes transcendentals i algunes insignificants-) per mostrar tots els matissos de cadascun dels personatges en un guió que no acaba d’implicar emocionalment l’espectador i amb forats en els moments decissius. Es tracta d’una pel·lícula que es recolza massa en les excel·lents interpretacions d’uns actors i unes actrius que saben exposar tot el seu potencial amb personatges complexos. Bona opció per als amants d’aquelles pel·lícules que fan treballar el cervell i que exploren psicologies alienes. No és una bona opció per mi (jeje).

29 Octubre 2010 Posted by | drama | , , , | 7 comentaris

MACHETE (Robert Rodríguez / Ethan Maniquis)

La pel·lícula basada en el fals tràiler que separava les dues parts d’aquell experiment anomenat “Grindhouse” (“Death proof” i “Planet Terror”) arriba a les grans pantalles amb força, però no amb gaire rebombori. Sembla ser que la història d’un mexicà, ex-agent federal, rebel·lat contra els polítics implacables en matèria d’immigració no ha cridat gaire l’atenció de la crítica i del públic. Alguns es queixen d’un argument fluix i uns altres d’escenes absurdes; i jo els pregunto: què us esperaveu??

Qui vagi a veure una pel·lícula de Rodríguez ja ha d’anar amb la mentalitat d’allò que es trobarà. Ningú el pot acusar de ser imprevisible. Les seves pel·lícules són previsbles 100% i la única sorpresa rau en els actors que hi van apareixent i en els seus personatges. Anar a veure una pel·lícula de Rodríguez significa relaxar la ment, desconnectar del món i gaudir i riure. Res més.

Malgrat això, no em puc estar de criticar la pel·lícula subjectivament. Per al meu gust, la pel·lícula es queda enrera en comparació amb “Planet terror”. El començament promet molta sang i acció, però el film perd força i s’estanca en diàlegs sobrants i en desenvolupar (innecessàriament) alguns personatges. Sort, però, dels petits gags que s’hi intercalen amb l’estona més light de la pel·lícula, per acabar amb una seqüència de lluita final al més pur estil Rodríguez. Ja era hora que algú li donés la oportunitat a Danny Trejo de protagonitzar un film (encara que amb la seva expressivitat limitada, és lògic que sigui un secundari constant) La resta del cast espectacular (Seagal, DeNiro, Savini, Jeff Fahey, Cheec Martin, Jessica Alba, Michelle Rodríguez, Lindsey Lohan i, com no, les nebodes de Rodríguez amb la seva parició fugaç i estelar) Com sempre, la banda sonora, immillorable, ens recorda els temps de “El mexicano” a càrrec de Chingon (que també ha particpat en algun film de Tarantino). Conclusió: molt bona recomanació per a passar una bona estona al cinema, especialment per a fans del Rodríguez més proper a “El mariachi” que a “Planet Terror” o, lògicament, allò anomenat “Spy kids”.

21 Octubre 2010 Posted by | acció | , , , , , , , , | 8 comentaris