CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

BLINDADO (Nimród Antal)

Amb aquests dies de festa, dinars familiars, obres de teatre, cursets, etc. està sent impossible trobar un moment per anar al cinema, així que no puc actualitzar amb la freqüència que m’agradaria. Així doncs, mentre espero poder anar al cine aquest dijous per veure ‘Los miserables’, us deixo una crítica que vaig escriure força temps enrera i que es va quedar en la solitària i trista llista de ‘Esborranys’. Ja em perdonareu…

De pel·lícules sobre lladres i robatoris n’hi han un munt. Tenim els que surten bé, com pot ser “Ocean’s eleven” o “The italina job”; i els que no surten tant bé com “Lady killers” o “Reservoir dogs”. En aquesta pel·lícula trobem un robatori que promet molt però que es desmunta tant bon un punt un dels lladres decideix fer-se enrere. El pla és senzill, 6 treballadors d’una empresa de seguretat que es dedica al transport de les reserves de diners d’alguns bancs es plantegen fingir un atracament i quedar-se els 42 milions de dolars que transporten. Tot funciona a la perfecció fins que un d’ells s’empenedeix i es tanca en un dels furgons blindats amb la meitat dels diners. La desesperació de la resta de l’equip per aconseguir els diners i evitar ser delatats portarà a un seguit de situacions que posaran en perill a tots els implicats.

La crítica bona de la pel·lícula rau en la capacitat d’Antal per mantenir un molt bon equilibri entre acció i tensió amb un argument que no se’ns fa pesat en cap moment. Entreteniment pur i dur. La crítica negativa cau en com estan de desaprofitats els grans secundaris que hi apareixen. Lawrence Fishburne (“Matrix”), Matt Dillon, Jean Reno, Milo Ventimiglia (de la sèrie “Herois”) i Amaury Nolasco (de la sèria “Prison Break”) interpreten uns personatges plans, gairebé caricaturitzats. L’únic personatge mínimament ben escrit és el del lladre “desertor”, interpretat per Columbus Short. En definitiva. bons actors amb personatges senzills en una pel·lícula molt i molt entretinguda.

Anuncis

26 Desembre 2012 Posted by | acció | , , , | 6 comentaris

UN GOLPE DE ALTURA (Brett Ratner)

Un grup de treballadors d’un dels edificis més luxosos de Nova York són estafats pel propietari del pis de l’àtic. A partir d’aquest moment s’ajuntaran per robar-li tots els diners, recuperant així les seves pensions i venjant-se alhora. Però, com és d’esperar, no tot sortirà com havien planejat.

Soc molt fanàtic de les pel·lícules de robatoris. La saga dels Ocean’s, ‘The italian job’ o ‘Lady Killers’ entre moltes altres conformen un panorama de cintes plenes de robatoris impossibles, persecucions i, sovint, molt d’humor. I la pel·lícula del que havia de ser el director de la gala dels Oscar d’enguany té tots aquests ingredients. El problema és que no aporta gaire coses més al gènere i es converteix així en una pel·lícula que en diríem, castellanitzant, ‘del montón’. Tot i així, les rialles estan assegurades i hi han unes quantes escenes excel·lents i força exagerades (que són ,sens dubte, el millor d’aquestes pel·lícules) – atenció a l’escena de l’ascensor!

El repartiment és un dels plats forts. Ben Stiller, que ha tingut una carrera fins al moment amb alts i baixos cinematogràfics, signa una bona actuació que, tot i així, no optarà mai a un Oscar. L’acompanyen Casey Affleck (‘El demonio bajo la piel’), Matthew Broderick (‘Godzilla’) i Gabourey Sibide (‘Precious’) entre molts d’altres. Però si hi ha un secundari que brilla, aquest és Eddie Murphy. I sí, té un paper secundari i malgrat això constitueix tot un reclam per a la pel·lícula. En conclusió, una bona tria per una tarda de cinema entretingut amb familia i/o amics.

22 Novembre 2011 Posted by | humor, robatoris | , , , | 8 comentaris

LADRONES (John Luessenhop)

Un grup de lladres acaben de donar un cop perfecte. Seguint els seus principis, un 10 per cent de la recaptació el destinaran a fins benèfics i no es tornaran a plantejar un altre atracament fins, com a mínim, un any. Però un antic company acabat de sortir de la presó té una oferta molt suculenta: un últim treball que els pot portar molts i molts milions a cadascun. Per suposat, tot sortirà malament.

De cinema de lladres n’hi ha de molts tipus; des dels robatoris espectaculars com el de “Operación Swordfish”, passant pels ultraoriginals i rebuscats com les conegudes “The italian job” (homenatjada al film que ens pertoca) o la saga d'”Ocean’s eleven”, pels divertits i curiosos com els de “Ladykillers” fins els que surten malament com “Reservoir dogs”. Vist des d’aquest punt de vista, és possible que aquest film no aporti una nova tipologia de cinema de robatoris, però la seva qualitat rau en la narració visual. Tot un desplegament d’efectes (que no efectismes), actuacions i bones escenes d’acció que fan d’aquest un producte bastant rodó.

Llàstima l’escena del tiroteig entre bandes, que podria haver estat molt i molt bé si no fós pels diàlegs que hi han entre mig. Un minipunt negatiu en tot el film. La resta té molt bona pinta, amb personatges que es surten lleugerament de la planor típica d’aques tipus de films i amb escenes dignes del propi Michael Mann (present estèticament en tota la pel·lícula). Una molt bona recomanació, per gaudir de pantalla gegant i un bon sistema de so.

29 Novembre 2010 Posted by | acció | , , | 5 comentaris