PA NEGRE (Agustí Villaronga)

Quan parlem d’adaptacions literàries al cinema jo ho tinc molt clar: prefereixo mil cops el llibre. Però aquesta vegada no m’he pogut estar de veure la pel·lícula abans de llegir-me la novel·la d’Emili Teixidor. Però només cal dir que si el llibre és la meitat de bo que la pel·lícula demà mateix ja me’l començo a llegir. Cal dir, però, que Villaronga aprofita un altre llibre de Teixidor per donar cos al seu guió, “Retrat d’un assassí d’ocells” i així ho fa saber en el primer quart d’hora de film.

“Pa negre” ens ensenya la infància de l’Andreu durant l’any 1944. Andreu té uns 12 anys, pertany al bàndol dels vençuts i creix envoltat de fam i humilitat. Un dia el seu pare és acusat de l’assassinat d’un antic company seu amb qui havien compartit perilloses idees polítiques. Amb el pare exiliat a França i la mare treballant tot el dia en una fàbrica tèxtil, l’Andreu se’n va a viure amb la seva àvia i els seus cosins. Un cop allà, anirà descobrint pistes que el portaran a descobrir el veritable assassí del company del seu pare.

Ambientada en la postguerra, Villaronga (sense oblidar que es tracta d’una adaptació) ens proposa una espècie de thriller políciac, amb importants elements misteriosos i, fins i tot fantàstics,  que portarà a l’Andreu a descobrir la mentida que habita en els adults i les seves traicions i li farà descobrir els seus sentiments més durs i malvats. Francesc Colomer (l’Andreu), a qui veiem en totes les escenes del film, interpreta un paper complicat de forma molt efectiva, recolzat amb grans secundaris. Gràcies a la seva interpretació podem veure com es corromp la inocència infantil per culpa dels adults i de la seva naturalesa. Un film contingut, sense efectismes, amb un guió excel·lent i una ambientació immillorable. I a sobre en català. Es pot demanar més?