CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

RADIO ENCUBIERTA (Richard Curtis)

Any 1966, el govern britànic té limitada l’emisió de música rock per la ràdio a dues hores diàries. Però un grup de punxadiscos amb forts ideals sobre la llibertat es resisteix a aquesta imposició, emetent 24 hores ininterrompudes de música rock des d’un vaixell a alta mar. Les aventures i desventures d’aquests pirates musicals es barregen amb els intents del govern per il·legalitzar les ràdios pirates, acompanyats per una banda sonora espectacular.

‘Radio encuabierta’ es tracta d’una comèdia on la música es converteix en protagonista indiscutible, sense convertir-se en un musical de manual amb grans números coreogràfics, que defensa els ideals de llibertat i d’una certa anarquia i que denuncia l’abús del poder. Això la converteix en una metàfora del que ens trobem avui en dia a la nostra societat, tot i estar contextualitzada en l’era apoteòsica de la música rock.

Però a part de la música, que és se’ns dubte el plat fort de la cinta, els personatges no es queden gens enrere. El film es transforma en una desfilada de tarannàs i maneres de viure la vida amb un cast espectacular: Philip Seymour Hoffman, Bill Nighy, Nick Frost, Kenneth Branagh, Rhys Ifans,…, que, a les ordres del director de ‘L’escurçó negre’, ‘Love Actually’ o ‘Notting Hill’ asseguren un munt de moments delirants i de gags que ens mantenen amb un somriure a les cares. Tothom a bord!!!

3 Juliol 2012 Posted by | humor, musical | , , , , , | 8 comentaris

LOS IDUS DE MARZO (George Clooney)

Stephen Meyers és un dels assessors polítics del governador Mike Morris que es presenta a les eleccions primàries americanes per al partit demòcrata.A partir de les seves experiències podrem veure el que es cou a la cuina d’una campanya electoral d’un candidat amable i simpàtic: mentides, traïcions, xantatges,…

La nova pel·lícula de George Clooney ens mostra la part oculta de les eleccions en una època de crisi, no només financera ni social, sinó també ideològica. Planteja aquest binomi que sembla estar tant de moda entre els ideals i el poder. Es pot arribar al poder mantenint els ideals i principis personals intactes?

Per resoldre la qüestió, Clooney (que interpreta el candidat Morris), fent explícita la seva tendència demòcrata tot i que ho negui en totes les entrevistes que concedeix, ha comptat amb un actor que està de moda i no només pel seu físic, sinó per la seva qualitat interpretativa com és Ryan Gosling (‘Drive’) i amb secundaris de luxe com Paul Giamatti, Philip Seymour Hoffman i la jove Evan Rachel Wood.

En definitiva, és una pel·lícula de temàtica política que va molt bé en aquests temps que corren per plantejar-se una part de la situació actual, amb una bona direcció al darrera (estaria bé que Clooney seguís aquest camí de la realització) i unes interpretacions excel·lents. Val la pena.

Per cert, també podeu llegir la crítica que ha fet l’Arqueòleg Glamurós.

13 Març 2012 Posted by | drama | , , , , | 17 comentaris

MONEYBALL (Bennett Miller)

Milly Beane és un exjugador frustrat de beisbol que es guanya la vida com a gerent dels Athletics de Oakland; un equip amb un pressupost mínim que s’enfronta als grans equips de la lliga amerciana amb uns comptes molt més superiors als seus. Cansat d’aquesta situació i després d’haver perdut els seus jugadors més importants, Beane contracta a Petr Brand, un analista que ha desenvolupat un sistema que li permet crear un equip, suposadament, guanyador amb molts pocs calers.

En un principi no havia de veure aquesta pel·lícula perquè el tema no m’atreia gens. Les pel·lícules sobres esports i equips americans semblaven haver arribat al seu punt àlgid amb títols memorables com ‘Air Bud’, ‘Eddie’ o ‘Los blancos no la saben meter’. Però el que em va fer canvia d’idea va ser que el guió ha estat escrit per Aaron Sorkin i Steven Zaillian (adaptadors i guionistes de ‘La red social’ i ‘Millenium: los hombres que no amaban a las mujeres’ respectivament). I el resultat és un sòlid drama esportiu centrat en un gerent, i no un entrenador, amb els seus dalts i baixos que explica com un petit equip va revolucionar el sistema de joc del beisbol americà.

Diuen que Brad Pitt és un dels favorits per a l’Oscar (encara no he vist a Clooney a ‘Los descendientes’) però, tot i que està realment encertat en la seva interpretació de Beane, no supera al ‘J.Edgar’ de DiCaprio. Jonah Hill, en la carn de Peter Brand, va pujant de nivell i va aconseguint papers més importants, merescudament. Cal destacar la presència, petita però efectiva, de Philip Seymour Hoffman que intepreta l’entrenador enemistat amb Beane.

En resum, es tracta d’un film que aporta un aire de frescor al gènere esportiu, tot i que no hi aporta gaires innovacions. Des del meu punt de vista, no hauria de ser la preferida pels Oscars, tot i que és just que estigui entre les nominades a millor pel·lícula. Veurem que passa en unes setmanes.

9 febrer 2012 Posted by | drama, històrica | , , , | 7 comentaris