CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

EL HOBBIT: UN VIATGE INESPERAT (Peter Jackson)

Peter Jackson ens torna a transportar a la Terra Mitjana 12 anys després de l’estrena d’El Senyor dels Anells’ i ho fa per explicar-nos el pròleg de la història de l’anell, de com en Bilbo Bolsón (o Bilbo Saquet, depenent de l’idioma en que es vegi -per sort s’han estrenat algunes còpies en català-) es va veure capficat en una aventura del tot inesperada, acompanyant 13 nans i un mag per a recuperar el regne dels nans de les urpes del perillós drac Smaug i fer-se amb el tresor que està enterrat a sota la Muntanya Solitària.

Després de sortir de la sala, en calent, us puc dir que estic fascinat per la qualitat de la pel·lícula, la quantitat d’acció que Jackson ha exprimit del primer terç del llibre de J.R.R. Tolkien i de la barreja d’acció i humor que fa lleugeres (tret d’un parell de moments) les gairebé tres hores de duració de la pel·lícula. Però en fred m’envaeix una sensació de precaució i de no cridar victòria abans d’hora, perquè aquesta primera part modifica fins a un cert punt la trama del llibre, això sí, amb força respecte i amb un encert considerable; però, sobretot, perquè s’haurà de veure quant suc se li pot treure a un sol llibre que, tot i ser molt dinàmic i ple d’aventures, no deixa de tenir poc més de 300 pàgines.

Ja per aquest ‘viatge inesperat’, Jackson i el grup de guionistes (incloent Guillermo del Toro, que va estar a punt de dirigir-la), s’han hagut de treure de la màniga subtrames i personatges que no existien en el llibre original per allargar el metratge; però sempre ens quedarà el dubte de si seria millor ser fidel al text i resoldre la pel·lícula amb només dues parts. Sigui com sigui, ‘El Hobbit: Un viatge inesperat’ acompleix les expectatives i deixa una porta oberta que encara trigarà un any i mig a tancar-se. Ara només toca esperar.

Destacar la Banda Sonora de Howard Shore que aprofita temes de la primera trilogia i en crea de nous igual de poderosos que els primers i una menció especial per al passatge del joc d’endevinalles entre en Bilbo (un encertat Martin Freeman) i en Gollum i la troballa de l’anell.

Conclusió: És genial poder tornar a la Terra Mitjana després de tant de temps i poder-la gaudir en la gran pantalla i amb tanta bona qualitat.

Anuncis

16 Desembre 2012 Posted by | acció, aventures | , , , , | 13 comentaris

LES AVENTURES DE TINTÍN: EL SECRET DE L’UNICORN (Steven Spielberg)

Ahir sortia del cinema completament meravellat amb l’última pel·lícula d’Spielberg. No sóc seguidor de les aventures de Tintín als còmics, ho reconec, així que no puc criticar la fidelitat al còmic d’Hergé, tot i que he escoltat opinions de tota mena. Hi ha qui diu que barreja arguments de tres volums de la saga amb traça i hi ha qui n’opina justament el contrari. El que està clar, és que Spielberg ha sapigut plasmar la personalitat dels personatges en una pel·lícula amb sobredosis d’acció. Tot i que la pel·lícula porta el nom de “El secret de l’uniconr”, també hi han trames de “El cranc de les pinces d’or” i “El tresor de Rakham el Roig”.

Es tracta d’una pel·lícula d’aventures, repleta d’acció, amb una trama senzilla sense grans malabarismes i que es centra en el que és estrictament necessari. Això aconsegueix que la pel·lícula passi ràpidament sense donar temps d’avorrir-nos. Cap al final la vaig trobar una mica exagerada (l’última escena de lluita està una mica passada de rosca) però en general l’acció és bastant realista. I si parlem de realisme, hem de parlar de l’animació. Mai la captura de moviment havia donat una imatge tant brutalment real (enrieu-vos-es d”Avatar’). Ofereix una imatge tant sofisticada que, en alguns moments de la cinta, oblidem que estem davant d’una pel·lícula d’animació i ens en summergim de ple. Què podíem esperar de la unió entre Spielberg i Peter Jackson?

De les interpretacions no puc dir gaire cosa, perquè el fet de no veure la pel·lícula en versió original fa impossible una valoració de Jamie Bell (‘Billy Elliot’), com a Tintín, o d’Andy Serkys (que ja està acostumat a això del motion-capture havent interpretat al Gollum del ‘Senyor dels anells’, al King Kong de Peter Jackson o al César de ‘El orígen de el planeta de los simios’ – paper pel qual podria optar a un Oscar) com a capità Haddock. Un altre aspecte a destacar és el dinamisme de la càmera i l’ús del pla que fa el director d”E.T.’. L’escena de l’abordatge pirata és magnífica, però encara ho és més el llarg pla seqüència de la persecució amb la moto i el sidecar (potser una mica exagerada, també) Cal mencionar les excel·lents transicions entre escenes i afegir-les a la llarga llista de punts positius que inclou la banda sonora de Williams, l’homenatge al Tintín d’Hergé en la seqüència inicial i l’humor delirant que aporta el capità Haddock amb els seus insults i els bessons Duppond i Duppont en perpètua persecució del carterista que els porta de cap. Tot plegat, un espectacle que no us podeu perdre a la gran pantalla.

14 Novembre 2011 Posted by | acció, animació, aventures | , , | 14 comentaris

ZOMBIS NAZIS (Tommy Wirkola)

Des de ja fa un temps, el cinema creat al nord d’Europa ens està donant grans sorpreses. Després de la trilogia de “Millenium” i de “Déjame entrar” (totes dues amb remake nord-americà en marxa) ens arriba una pel·lícula amb grans dosis de sang i fetge, petits moments de tensió i molt, molt d’humor negre. Per creure-s’ho, mireu el petit tros de pel·lícula que hi ha al video. Qui es dedicaria a matar zombis, i nazis, amb música de festa? amb destrals, motoneus i símbols comunistes?

Això sí, l’argument és força pobre i sense cap gir inesperat. Però, realment cal un argument aconseguit i uns personatges profunds en un film que tracta sobre matar o ser devorats per zombis?? Amb tocs d’humor a l’estil de “Zombieland” o, fins i tot, “Dead or Alive”, argument que recorda dubtosament a “Pirates del Carib: la maledicció de la Perla Negra” i homenatges a les bones pel·lícules Gore de fa uns anys com “Braindead” o “Tu madre se ha comido a mi perro” com es va traduir a l’espanyol i dirigida per, qui ho diria, Peter Jackson.

En definitiva, no és una pel·lícula per anar al cinema a veure, tot i que els aficionats a aquest tipus de films gaudirien molt; però sí que és entretinguda per un dissabte a la nit amb un gran bol de crispetes si no us fa molta angunia. Apa, a agaudir de la matança dels últims nazis de la segona guerra mundial. Per cert, no sé si es cosa de la traducció o de la subtitulació, però a la pel·lícula que vaig veure (original i subtitulada) les paraules “Malditos Bastardos” van sortir unes quantes vegades. Que cadascú pensi el que vulgui.

6 Setembre 2010 Posted by | humor, terror | , , , | 7 comentaris