EL HOMBRE DE LAS SOMBRAS (Pascal Laugier)

En el petit poble de Cold Rock existeix, des de fa temps, una llegenda que explica les estranyes desaparicions que pateixen els nens i nenes de la zona a mans d’un ésser maligne que bé podria ser el mateix diable. La Julie, la infermera del poble, haurà de passar per aquesta situació quan un home misteriós segresti el seu fill. Però aviat tot Cold Rock descobrirà que res no és el que sembla, i que les llegendes poden ser d’allò més certes.

Pascal Laugier, director de la esgarrifosa ‘Martyrs‘, agafa la batuta d’aquesta espècie de thriller convencional amb tocs de terror i li afegeix el seu to personal, cru i brutal. Però la força amb la que comença ‘El hombre de las sombras’ (de títol original ‘The Tall Man’) es va disipant al cap de 45 minuts de pel·lícula i els girs de guió que sorprenen en un moment bastant prematur de la cinta desapareixen per donar pas a un desenvolupament bastant pla i un final que no m’ha agradat gens en comparació amb el que podria haver estat.

En la interpretació, una correcta Jessica Biel que dóna vida a la traumada infermera i una enigmàtica i jove Jodelle Ferland que ja està acostumada a això de les pel·lícules de terror, protagonista de ‘Expediente 39’ i aparescuda a la genial (i encara inèdita al nostre país) ‘The cabin in the woods‘.

Verdecite: Genials 45 minuts inicials. Horribles 45 minuts finals.

MARTYRS (Pascal Laugier)

Una de les sensacions, i polèmiques, del festival de Sitges de 2008 va ser aquesta cinta de terror angoixant, pervers i violent que ens presenta el trauma viscut per una jove noia quan era petita, quan va escapar d’un captiveri després de ser maltractada i torturada brutalment. El trauma ha fet que pateixi deliris i que busqui incansablement els culpables d’aquell horror per pagar-los amb la mateixa moneda. Aquest és el punt de partida, però l’evolució del film ens porta a un univers cada cop més extrem. ‘Martyrs’ va ser guardonada a Sitges amb el premi al millor maquillatge i amb el Méliès d’Argent a la millor pel·lícula europea.

La pel·lícula està dividida en dues parts però no seria capaç de dir-vos quina de les dues genera més mal rotllo (i dic mal rotllo per no dir angunia). La brutalitat amb què comença la pel·lícula ja és exagerada, però a mida que van passant els minuts la violència va creixent i es va tornant cada cop més insuportable. Compte, que amb això no vull dir que sigui una pel·lícula pèssima o dolenta. De fet, m’ha agradat molt perquè ha aconseguit sorprendre’m i, sobretot, horroritzar-me (cosa que no és senzilla). Potser trontolla una mica el final, però tampoc desentona tant amb la resta del film. El treball de les actrius (Morjana Alaoui i Mylène Jampanoï) és espectacular i d’un realisme aterrador.

No us puc dir gaire cosa més; qui cregui que té prou estómac per suportar-la, endavant. Només us puc dir que m’ha semblat bastant més dura que ‘A serbian film‘. Amb això està tot dit.

No he trobat el tràiler en castellà, ni tan sols subtitulat. Us haureu de conformar traduint l’anglès o el francès; o us podeu contentar amb les imatges, prou aclaridores.