CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

LOS DESCENDIENTES (Alexander Payne)

Matt King és un pare de família en plena crisi. Per una banda ha de lliutar amb les seves filles per controlar-les mentre la seva dona és a l’hospital, en coma, després de patir un accident. Per l’altra banda, ha de decidir què fer amb un ample terreny que ell i els seus cosins posseeixen des de fa molts segles en una de les illes que conformen Hawai. Tot plegat es complica quan s’assebenta que la seva dona, abans de patir l’accident, l’estava enganyant amb un altre home.

Aquesta és la última pel·lícula que em quedava per veure abans de la ceremònia dels Oscars. Es tracta d’una tragicomèdia que compte amb masses moments de drama i massa pocs de comèdia. El metratge se m’ha fet una mica llarg, sobretot pel que fa a les escenes a l’hospital, però tot i això m’ha semblat una bona pel·lícula. Si per alguna cosa s’ha fet escoltar aquesta pel·lícula és pel seu actor principal, George Clooney, però crec que és una pel·lícula més addient per actors més independents com Paul Giamatti. Personalment, crec que la interpretació de la filla gran és molt millor. I quina sorpresa em vaig endur en veure a Robert Forster amb el seu cabell curt i canós protagonitzant l’escena més hilarant i una de les més emotives (amb permís de la filla petita que s’emporta el premi a la millor escena dramàtica)

Un cop vista aquesta pel·lícula m’indigna que aquesta opti a l’Oscar a millor pel·lícula i que films com ‘J.Edgar’ no hi estiguin nominades. De moment, jo aposto per ‘El árbol de la vida’ de Malick, tot i que queden per veure ‘War Horse’ de Spielberg, ‘Tan fuerte tan cerca’ de Stephen Daldry (el tràiler em va encantar!!) i, sobretot, ‘La invención de Hugo’ l’esperadíssima aportació de Scorsese al 3D. Ja queda poc.

Anuncis

13 febrer 2012 Posted by | drama | , , , , , | 15 comentaris

CARANCHO (Pablo Trapero)

Sovint en aquest blog he defensat el cinema europeu en contra de l’americà. Doncs bé, vaig a especificar una mica més. En contra del nord-americà. I és que des de fa un temps, el cinema sud-americà va guanyant terreny. Argentina és, ara per ara, el país més fructífer en matèria de cinema.  Però la distància separa la producció sud-americana en comparació amb la d’Europa és, encara, significativa. Però sembla que han trobat el fil per on poder tirar: les co-produccions.

Les co-produccions ja es feien des de l’època del cinema mut, però no va ser fins la dècada dels 50 quan es van començar a generalitzar i  treure’n vertader profit. El fet de co-produir una pel·lícula entre dos o més països té dues avantatges. Per una banda s’abarateixen costos, estalviant transports de materials de rodatge i afavortin poder rodar en diferents països sense problemes; per l’altra banda, la distribució i l’exhibició en ambos països està assegurada.

És per això que és habitual veure co-produccions de països sud-americans amb Espanya, França o, fins i tot Japó i Corea del Sud. Alguns exemples de bon cinema Sud-americà són els films “A ciegas”, adaptació de la novela de José Saramago “Ensayo sobre la ceguera”, dirigida per Fernando Meirelles i protagonitzada per Julianne Moore; “Sin nombre” pel·lícula Mexicana que ens mostra les dificultats i adversitats que travessen els immigrants que intenten passar la forntera amb Amèrica; “El último verano de la boyita”, una faula sexual, com ens indica la mateixa directora i l’excelent guanyadora de l’Òscar a millor pel·lícula estrangera “El secreto de sus ojos”, protagonitzada per Ricardo Darín.

Precissament, “Carancho” (que s’estrena el 24 de setembre) està protagonitzada per aquest monstre del cinema (sí, m’agrada molt Darín). Darín interpreta el paper de Sosa, un advocat que persegueix les ambulàncies en busca de víctimes d’accidents de trànsit a qui pugui convertir en els seus clients, per tal de cobrar quantioses indemnitzacions. Mentre fa la seva “feina”, s’enamora d’una jove doctora que viatja en una d’aquestes ambulàncies. Tot plegat, una història d’amor díficil, crua i realista narrada amb el to pausat tant característic del cinema argentí; uns genials plans-seqüència i una interpretació excelent. Ja cal que pareu bé l’orella, perquè l’accent tancat argentí fa de díficil seguir, a estones, l’argument de la pel·lícula. Una pel·lícula que es presenta al Festival de San Sebastián a la secció Zabaltegui- Perlas. En aquesta secció optarà pel premi TMC del públic, però no podrà optar a la preuada Concha de oro. La concha de su madre!!

18 Setembre 2010 Posted by | drama, romàntica | , , , , , | 12 comentaris