CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

VA DE… ESCENES D’ACCIÓ

En aquest nou lliurament de ‘Va de…‘ us proposo triar la millor escena d’acció de la història del cinema. Com sempre, us proposo les que em venen al cap quan hi penso en el tema, però s’accepten propostes i crítiques de tota mena.

Per començar us posaria l’escena de la lluita als gratacels de Hong Kong de ‘Skyfall‘. Un magnífic pla-seqüència fet únicament d’ombres. Però com que no es pot trobar per internet el vídeo, us poso una altra seqüència de James Bond, com no, de ‘Casino Royale’. Es tracta de la impressionant persecució incial de la pel·lícula. Això sí que és saber utilitzar unes grues i no com a la última pel·lícula de l’Spiderman‘.

Aquesta va forta. Es tracta de l’escena d’acció que tanca el volum 1 de Kill Bill de Quentin Tarantino (a punt d’estrenar ‘Django Unchained’ i qui té cada cop més clara la tercera part de la història de la Mamba negra). La nòvia contra els 88 maníacs. Un festival!!

Més blockbusters. Ara, anem als germans Wachowski i la lluita final entre l’agent Smith i Neo. Per a aquells a qui us agradin les bones baralles plagades d’efectes especials.

Una genialitat sortida del cap de Nicolas Winding Refn, protagonitzada per Ryan Gosling anomenada ‘Drive‘ amb una escena curta però intensa a dins d’un ascensor.

I una escena més de catanes. Aquesta pertany a la pel·lícula ‘13 asesinos‘ de Takashi Miike. No he trobat el vídeo de la lluita final, així que us fico el tràiler que està replet de moment d’aquesta. Igualment, seria un vídeo molt llarg, ja que l’escena dura 45 minuts!!

I, per acabar, si no us agrada cap de les anteriors, sempre podeu votar per la següent frikada (tot i que molt ben aconseguida) india.

20 Desembre 2012 Posted by | acció, General | , , , , | 9 comentaris

DRIVE (Nicolas Winding Refn)

L’actor Ryan Gosling es posa en la pell d’un especialista de cinema i conductor expert en atracaments a temps parcial. La seva vida, que vagareja entre la rutina i la il·legalitat, es veu de cop invaïda per la pressència de la seva veïna Irene i el seu fill. Un seguit d’esdeveniments porten al personatge de Goslin a entrar en conflicte amb el mafiós més poderós de Los Angeles. Des d’aquest moment, la violència i el perill l’assatjaran en tot moment.

Una de les poques pegues que té la pel·lícula és que la crítica i els comentaris de tots aquells que l’han vist semblen unànims a l’hora d’anomenar-la com un objecte de culte i forta candidata als Oscars. Les paraules de lloança semblen no tenir fi per aquest thriller que, segons diuen, es remonta al cinema dels anys vuitanta (època que no vaig viure gairebè) i això va fer que les meves expectatives fossin majúscules. Com era de suposar, no les va complir, i per això potser encara tinc una mica de confusió després de veure-la. Tot i això, no li trec gens de mèrit a una posada en escena sobèrbia, amb un pròleg magníficament planejat i realitzat i amb un guió sòlid.

La inexpressivitat de Gosling és comparable a la manca d’expressió de la màscara que porta quan roda escenes d’acció com a especialista. I aquí és on rau la complexitat del seu personatge. El feeling que té amb Irene, gran interpretació de Carey Mulligan, és palpable i real. El ritme pausat que desprén el film es veu trencat per memorables i violentes escenes d’acció (quedarà a la memòria l’escena de l’ascensor) que ens van descobrint mica en mica la naturalesa del protagonista. De ben segur que Michael Mann ha quedat encantat amb la pel·lícula.

5 gener 2012 Posted by | acció, thriller | , , , | 14 comentaris