EL IMPOSTOR (Bart Layton)

Nicholas Barclay és un nen que va desaparèixer al juny del 2004 als Estats Units. Tres anys més tard, a la família li arriba una trucada confirmant-li que han trobat al seu fill, a Espanya. Però al jove que han trobat té un color de cabells i d’ulls diferent al d’en Nicholas, té un estrany accent al parlar i, a més, és 10 anys més gran del que hauria de ser. Tot i així, la família l’acull igualment. Es tracta d’una història real.

Us he de confessar que no veig gaires documentals (siguin de ficció o de no-ficció) i la veritat és que no ho entenc, perquè hi han films d’una qualitat tremenda. ‘El impostor’ és un boníssim exemple i té tots els ingredients: entretingut, captivant, soprenent i amb una història espectacular, plena de girs i amb molts punts de vista d’allò més divergents.

Des d’un bon principi (només cal llegir el títol del documental), no amaga que la identitat del jove trobat no és la del petit Nicholas Barclay. Pot semblar que explicar això des del minut zero pugui treure interés i curiositat a la resta de la pel·lícula; però no és així. Com és que la família l’acull? Ningú va sospitar res? Ningú veia que aquell noi no s’assemblava res a en Nicholas? Però, el millor de tot, és que la història no acaba aquí, i la trama es va complicant i va agafant diferents camins segons qui explica la història. A qui creure? Us puc assegurar que cap al final de la pel·lícula quedareu bocabadats.

El documental compta amb entrevistes dels membres de la família Barclay, amb totes aquelles persones que van investigar el cas i amb el mateix impostor que es va fer passar pel jove desaparegut, qui ens explica de primera mà perquè i com ho va fer. La única pega que li puc trobar és que abusa de les recreacions històriques amb un llenguatge més purament cinematogràfic i no aporta gaire imatges d’arxiu d’un succés que va sortir a tots els noticiaris d’Amèrica. Tot i així, és un documental imprescindible i sensacional.

Un útlim motiu per veure-la? Doncs que el productor de ‘El impostor’ és el mateix que el de l’espectacular documental ‘Man on wire‘, guanyadora de l’Oscar a millor documental.

Conclusió: ‘El impostor’ ens demostra que els documentals poden tenir tanta, o més, qualitat que qualsevol altra pel·lícula.