CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

THE ABC’S OF DEATH (Diversos directors)

Aquesta va ser la última pel·lícula que vaig poder veure aquest any al Festival de Sitges i puc dir que va ser una bona manera de tancar el festival, ja que no vaig poder veure cap curtmetratge. ‘The ABC’s of death’ ajunta a 26 directors d’arreu del món i els dóna entre 2 i 4 minuts per projectar un curt, amb la mort com a tema central, utilitzant una lletra de l’abecedari. El resultat: 26 curtmetratges que barregen l’humor, el gore, la sang, l’animació i la carn sense cap complex ni censura.

Com va dir Nacho Vigalondo a la presentació de la pel·lícula (del·lirant, per cert, gràcies a la presència del desvergonyit i estrany director de ‘Dead Sushi’ i en la qual vam cantar el ‘Happy Birthday’ a un tio que no coneixíem de res), si un curt agrada ens ho passem bé i si el trobem horrorós no passa res, perquè només dura 4 minuts. Us puc assegurar que hi han curts per a tots els gustos!!

Una altre dels motius per veure-la és la participació de Lee Hardcastle. I qui és en Lee Hardcastle? Doncs el guanyador d’un concurs que es va promoure a través de YouTube, on qualsevol persona podia pujar un curt basat en la lletra ‘T’. Un cop presentats, tothom podia votar pel seu curt preferit i aquest entraria a formar part en l’ABC oficial de la pel·lícula. De fet, el tràiler de la pel·lícula està format per trossos d’aquests curts i no hi ha cap part del metratge oficial. Amb un curt d’animació stop-motion amb plastilina, Hardcastle s’ha colat entre els 26 directors del film amb ‘T is for Toilet’. Us el deixo a continuació perquè tingueu un petit tast. Vigileu els estòmacs febles!!

24 Octubre 2012 Posted by | curtmetratge, festival | , , , | 8 comentaris

S’APROPA SITGES…

L’últim comentari de l’Arqueòleg Glamurós m’ha fet pensar i he decidit fer una cosa que no he fet mai. El festival de Sitges està cada cop més a prop i ja van sortint les llistes amb les pel·lícules que s’exhibiran, així que aquí us aniré deixant algunes de les que estan ja a la meva llista personal i algunes que no aniré a veure (en principi) però que són dignes de mencionar-les. Potser en treureu alguna idea i us animeu a anar aquells que no ho heu experimentat mai.

Per començar, ‘The ABC’s of death’. Una pel·lícula formada per 26 curtmetratges, dirigida per 26 cineastes, cadascun d’ells dedicats a una lletra de l’abecedari i relacionats amb la mort. El ganxo? La idea en sí ja és original, però cal afegir-li la participació de Nacho Vigalondo i del morbós Srdan Spajocevic (director de ‘A serbian film‘). A més, el fragment dedicat a la lletra ‘T’ va a càrrec d’un director novell desconegut guanyador d’un concurs a nivell mundial fet per internet. Intrigant el que pot sorgir, no?

I la següent, una d’aquelles que no apuntaré, però que de ben segur buscaré en algun moment de la meva existència: ‘Zombie Ass: Toilet of the death’. Una història sobre zombies assassins que es creen a partir de les excrecions de les persones. O això és el que venen. No se’n sap gaire cosa més i pel tràiler només es pot deduir que serà una pel·lícula fastigosa però amb moltíssim humor.

Properament, aniré penjant més pel·lícules interessants.

13 Setembre 2012 Posted by | festival | , , , | 7 comentaris

SITGES 2011: TOP 10 (III)

4 – MELANCHOLIA (Lars Von Trier)

 

Lars Von Trier signa una pel·lícula visualment fantàstica centrada en la història de dues germanes que afronten els últims dies de la seva vida (i de la Terra) abans que el planeta Melancholia s’hi estabelli. La pel·lícula es divideix en tres parts clarament marcades: un pròleg espectacular, al més pur estil Trier, amb imatges superlentes, metafòriques i premonitòries del que serà el final de la pel·lícula a ritme de “Tristan i Isolda” de Wagner i dos capítols centrats en les dues germanes interpretades per Kirsten Dunst i Charlotte Gainsbourg.

La pel·lícula (que va nèixer de converses entre Trier i Penélope Cruz, que havia d’interpretar el paper de Kirsten Dunst) és una reflexió personal sobre la depressió, sobre la vida i, sobretot, sobre la mort i l’acceptació d’aquesta. Es tracta d’una pel·lícula bipolar que mostra els dos extrems del que acaba essent una lliçó vital que transcendeix més enllà de l’apocalipsis. Lars Von Trier en estat pur.

3 – EXTRATERRESTRE (Nacho Vigalondo)

 

El primer llargmetratge de Nacho Vigalondo era un film tan ben parit que les expectatives posades en aquest film eren majúscules; i un auditori a rebentar ho deixava ben clar. El que també quedava ben clar, és que aquesta segona pel·lícula no tenia res a veure amb la primera. Del thriller sci-fy s’ha passat a la comèdia romàntica. Però no us espanteu aquells que sigueu anti-nyonyeries, perquè a “Extraterrestre” en trobareu ben poques (si en trobeu).

La història: un home i una dona es desperten després d’una nit de festa sense recordar gaire cosa de l’última nit. De fet, ni es coneixen. Abans, però, de separar-se descobreixen que al cel ha aparegut una enorme nau extraterrestre. A partir d’aquí, les situacions còmiques i surrealistes que viuran no fan més que provocar rialles autèntiques entre els espectadors.

El secret està en el repartiment. Un grup d’humoristes de luxe amb una química que es fa patent durant tot el metratge. A destacar Carlos Areces (“Balada Triste de Trompeta”) que fa gala del seu bon humor tant dins com fora de la pantalla.

S’ha de dir, però, que en els últims minuts, “Extraterrestre” perd una mica de força; curiosament, en els moments en que el film es torna més convencional i més tòpic fent referència al gènere romàntic. Però això no li treu el mèrit de ser una proposta innovadora i molt, molt gratificant.

 

Ja només queda un post. Les millors pel·lícules, per mi, que s’han pogut veure a Sitges aquest any. Una mica de paciència, que molt properament ja estaran aquí…

23 Octubre 2011 Posted by | ciència-ficció, drama, humor | , | 7 comentaris