CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

THE ARTIST (Michel Hazanavicius)

La guanyadora d’enguany de l’Oscar a millor pel·lícula ens explica la història de George Valentin, l’actor de moda del cinema mut i en blanc i negre de l’any 1927. Però George veu com la seva carrera trontolla en arribar la invenció del so dins el cinema. L’actor, prolífic i famós fins aquells dies, es nega a acceptar la integració del nou invent i continua amb la dèria del cinema mut. Mica en mica, veu com la seva carrera es va desinflant mentre la de la jove Peppy Miller, amb qui coincideix accidentalment en una de les seves estrenes, ascendeix de senzilla extra a actriu protagonista.

Com ja sabreu, el gran mèrit d’aquesta cinta és que és purament en blan i negre i muda. Només les notes d’un piano, una bona orquestra i un grapadet de diàlegs sobreimpresos acompanyen el fil d’aquesta història d’amor metacinèfila. I tot i això, no s’arriba a fer pesada en cap moment. L’únic problema és que s’allarga una mica cap a l’últim terç del film.

La interpretació és magnífica. Tant Jean Dujardin com Bérénice Bejo estan excepcionals. Es pot argumentar una sobreactuació exagerada, però no hem d’oblidar com eren les primeres pel·lícules mudes de Hollywood. O és que Charles Chaplin no sobreactuava? A més, aquesta exageració la trobem en els primers minuts de la pel·lícula, mentre que, a mida que avança el metratge, l’actuació es va tornant més natural i va seguint, en definitiva, la progressió que va potenciar el cinema sonor. Cal destacar la participació de John Goodman i atenció al petit cameo de Malcolm McDowell (el protagonista de ‘La naranja mecànica’)

Es tracta, doncs, d’una molt bona pel·lícula que cuida tots els detalls (incloent-hi el format cinematogràfic) amb una banda sonora excepcional (també guanyadora d’un Oscar) que ajuda a entendre com van ser els primers passos del cinema sonor i com funcionava l’industria Hollywoodiense durant aquells anys.

Anuncis

28 Abril 2012 Posted by | drama, romàntica | , , , | 18 comentaris