CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

DRIVE (Nicolas Winding Refn)

L’actor Ryan Gosling es posa en la pell d’un especialista de cinema i conductor expert en atracaments a temps parcial. La seva vida, que vagareja entre la rutina i la il·legalitat, es veu de cop invaïda per la pressència de la seva veïna Irene i el seu fill. Un seguit d’esdeveniments porten al personatge de Goslin a entrar en conflicte amb el mafiós més poderós de Los Angeles. Des d’aquest moment, la violència i el perill l’assatjaran en tot moment.

Una de les poques pegues que té la pel·lícula és que la crítica i els comentaris de tots aquells que l’han vist semblen unànims a l’hora d’anomenar-la com un objecte de culte i forta candidata als Oscars. Les paraules de lloança semblen no tenir fi per aquest thriller que, segons diuen, es remonta al cinema dels anys vuitanta (època que no vaig viure gairebè) i això va fer que les meves expectatives fossin majúscules. Com era de suposar, no les va complir, i per això potser encara tinc una mica de confusió després de veure-la. Tot i això, no li trec gens de mèrit a una posada en escena sobèrbia, amb un pròleg magníficament planejat i realitzat i amb un guió sòlid.

La inexpressivitat de Gosling és comparable a la manca d’expressió de la màscara que porta quan roda escenes d’acció com a especialista. I aquí és on rau la complexitat del seu personatge. El feeling que té amb Irene, gran interpretació de Carey Mulligan, és palpable i real. El ritme pausat que desprén el film es veu trencat per memorables i violentes escenes d’acció (quedarà a la memòria l’escena de l’ascensor) que ens van descobrint mica en mica la naturalesa del protagonista. De ben segur que Michael Mann ha quedat encantat amb la pel·lícula.

5 gener 2012 Posted by | acció, thriller | , , , | 14 comentaris

LADRONES (John Luessenhop)

Un grup de lladres acaben de donar un cop perfecte. Seguint els seus principis, un 10 per cent de la recaptació el destinaran a fins benèfics i no es tornaran a plantejar un altre atracament fins, com a mínim, un any. Però un antic company acabat de sortir de la presó té una oferta molt suculenta: un últim treball que els pot portar molts i molts milions a cadascun. Per suposat, tot sortirà malament.

De cinema de lladres n’hi ha de molts tipus; des dels robatoris espectaculars com el de “Operación Swordfish”, passant pels ultraoriginals i rebuscats com les conegudes “The italian job” (homenatjada al film que ens pertoca) o la saga d'”Ocean’s eleven”, pels divertits i curiosos com els de “Ladykillers” fins els que surten malament com “Reservoir dogs”. Vist des d’aquest punt de vista, és possible que aquest film no aporti una nova tipologia de cinema de robatoris, però la seva qualitat rau en la narració visual. Tot un desplegament d’efectes (que no efectismes), actuacions i bones escenes d’acció que fan d’aquest un producte bastant rodó.

Llàstima l’escena del tiroteig entre bandes, que podria haver estat molt i molt bé si no fós pels diàlegs que hi han entre mig. Un minipunt negatiu en tot el film. La resta té molt bona pinta, amb personatges que es surten lleugerament de la planor típica d’aques tipus de films i amb escenes dignes del propi Michael Mann (present estèticament en tota la pel·lícula). Una molt bona recomanació, per gaudir de pantalla gegant i un bon sistema de so.

29 Novembre 2010 Posted by | acció | , , | 5 comentaris