BRAVE (Mark Andrews / Brenda Chapman / Steve Purcell)

La nova proposta de la factoria Pixar ens transporta a un paratge escocès on la màgia i les llegendes tenen un protagonisme especial en la història de Mèrida, una jove princesa que no accepta els costums i tradicions que li pertoquen, sobretot el relacionat amb el seu casament amb algun dels fills primogènits dels clans veïns.

Pixar torna a aconseguir meravellar-nos i emocionar-nos amb una pel·lícula d’animació i això que no considero que ‘Brave’ sigui la millor pel·lícula que han fet fins al moment. Però cal dir que ho té tot: una història emotiva i emocionant, un equilibri perfecte entre pel·lícula infantil i adulta, una animació exquisida i una música (aquest cop amb tocs celtes) fantàstica. El curt epíleg és genial i el tall que ens presenta el títol del film és colpidor (i ha espantat més d’un nen a la sala)

M’ha grinyolat algun moment excessivament slastic, però s’ha de reconèixer que això és el que agrada a la quitxalla, així que benvolgut sigui. A alguns els molestarà, però veure una pel·lícula d’animació amb nens i nenes al voltant és genial, perquè ningú s’emociona ni s’exclama tant com ells. Ells viuen la pel·lícula i potser això fa que la resta d’espectadors encara hi entrem més. Sigui pel motiu que sigui, ‘Brave’ passa a formar part de les pel·lícules d’animació imprescindible (com ho són totes les sorgides de les entranyes de Pixar).

Per cert, un altre motiu per anar al cinema a veure-la és el mític curtmetratge que acompanya la pel·lícula. Aquest cop, Pixar ha tirat per un curt FANTÀSTIC (amb totes les lletres), titulat ‘La Luna’, que ha arrencat una sonora exclamació de tots els que estàvem a la sala. Qui no el sàpiga apreciar és que és cec.