CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

MS1: MÁXIMA SEGURIDAD (James Mather / Stephen St. Leger)

Snow és un ex-agent del servei secret acusat injustament per un delicte que no va cometre. Emilie és la filla del president dels Estats Units i és l’encarregada de supervisar la tasca que es realitza a la MS1, la primera presó espacial. Mentre està comprovant que tot sigui correcte esclata un motí i es converteix en un hostatge. Els serveis secrets envien a Snow per rescatar-la i aquest veu la seva oportunitat per trobar al culpable del delicte de què se l’acusa.

‘MS1’ és una pel·lícula sorgida del cap de Luc Besson, prolífic director francés, pare de la trilogia de ‘Arthur y los Minimoys’ o de l’aclamada ‘El quinto elemento’, així que es podia esperar un film de ciència-ficció molt digne. Però el resultat, tot i que entretingut, no sorprén en cap moment i acaba convertint-se en allò que vulgarment diem una ‘Fantasmada’, barreja de ‘Fortaleza infernal 2’ i ‘La roca’.

Les escenes d’acció no són aptes per a epilèptics, i és que la solució al baix pressupost passa per moure exageradament la càmera sense mostrar-nos res de res. Allà queda aquesta espècie de persecució amb una moto ‘futurista’ on només veiem explosions sense entendre res del que està passant. La pel·lícula la salva, però, el seu protagonista, Guy Pearce, i el seu humor irònic al més pur estil House. Maggie Grace (que ve senta veure que hi ha vida després de ‘Perdidos’) fa un paper molt correcte però que no acaba de connectar amb el públic.

Anuncis

29 Juny 2012 Posted by | acció, ciència-ficció | , , , | 7 comentaris

ADÈLE I EL MISTERI DE LA MÒMIA (Luc Besson)

Adaptació del còmic de Jacques Tardi “Les aventures extraordinaires d’Adèle Blanc-sec” i el retorn de Luc Besson a la direcció d’un film en francés. Una pel·lícula que costa encabir-la dins un únic gènere. En un primer moment, i enganyats per les imatges dels tràilers i la música d’acció, podríem pensar (jo ho pensava almenys) que es tracta d’una versió a la francesa de “La momia” d’Stephen Sommers; i ho són els primers 15 minuts de metratge (joc de miralls inclós). Però després la pel·lícula evoluciona i s’hi produeix una barreja de cinema fantàstic, drama i comèdia. Besson a retornat a un cinema comercial, però més personal, tenint en compte que a Hollywood va rodar films com “El quinto elemento”, desbordant d’imaginació i, alhora, acció i trets a mansalva.

La trama, respecte al còmic original, ha hagut de ser allargada, ja que el còmic en sí era massa curt. Tot i així, Luc Besson, que ha escrit també el guió, se n’ha sortit amb un bon notable. Tot i el surrealista de les situacions que ens presenten, la pel·lícula no cau en l’absurd en que molt fàcilment hauria pogut acabar. La extrema fantasia que després queda molt ben equilibrada amb dosis d’humor ben administrades i escasses escenes d’acció.

L’actuació de la poc coneguda Louise Bourgoin ens mostra el típic humor francés que ja va quedar reflectit en altres films com “Amelie”. En un dels moments més còmics de la pel·lícula, l’actriu canvia de disfressa nombroses vegades, aconseguint un resultat còmic i distés. Els avenços tecnològics també queden ben clars en tot moment. El pterodàctil, les mòmies i les escenes més fantàstiques no queden fora de lloc i doten la pel·lícula d’un realisme que s’agraeix. Demostració del poder europeu per fer pel·lícules ambicioses, comercials i de qualitat.

16 Setembre 2010 Posted by | aventures, fantàstic, humor | , , , | 8 comentaris