CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

DJANGO UNCHAINED (Quentin Tarantino)

Django és un esclau que malviu a les terres del sud dels EEUU. Una freda nit és alliberat per el doctor Schultz, un caçarecompenses que busca tres fugitius a qui en Django coneix molt bé. En Django ajuda en Schultz a canvi de la seva llibertat per poder anar a buscar la seva dona, esclava també, que està en mans d’un terratinent d’allò més perillós.

Normalment sóc dels que parla meravelles de qualsevol pel·lícula d’en Tarantino (sí, fins i tot de la infravalorada ‘Jackie Brown’) i amb aquesta no faré cap excepció; però sí que afegirè algun ”però”. Per començar, es pot dir que és la pel·lícula més convencional del director pel que fa al seu estil narratiu. Ens té acostumats als salts en el temps, a la narració episòdica, als canvis bruscos d’escenaris. Però a ‘Django Unchained’ trobem un film lineal i amb un argument bastant senzill. Un altre però és la banda sonora que, al meu parer, no està a l’alçada d’altres títols encara que hi han temes molt i molt bons. L’últim ”però” està una mica agafat pels pèls; es tracta de la seva durada, que s’allarga massa en el final, fet que no em va desagradar gens però pot causar algun desànim en alguns espectadors.

Per la resta, tot és sensacional!! La violència i la claredat amb la que tracta el tema de l’esclavitud (fet que sembla molestar als estadounidencs -allà ells amb la seva consiència social-), la gran quantitat d’humor negre i assassinats gratuits que s’hi troben, l’estil visual particular de Tarantino, escenes clau com l’últim sopar o la discussió de les caputxes blanques i, sobretot, els seus personatges. La gran recol·lecta d’actors de qui s’ha envoltat Tarantino potencia gratament aquests personatges: en Jamie Foxx com a Django, en Christoph Waltz que fa un gran paper com a doctor Schultz encara que té alguns tics del General Hans Landa de ‘Malditos Bastardos‘, en Samuel L. Jackson que està genial en el seu paper, misteriós fins que hi surt i en Leonardo DiCaprio que fa de dolent d’allò més bé; fins i tot els secundaris són genials!!!

Conclusió: Es pot gaudir moltíssim d’un Tarantino més convencional que de costum.

Anuncis

25 gener 2013 Posted by | drama, històrica, Tarantino, violència | , , , , | 14 comentaris

J. EDGAR (Clint Eastwood)

En la seva nova intrusió en el gènere del biopic, Eastwood ens presenta a J. Edgar Hoover, el que va ser el creador del FBI i el seu director durant gairebé 50 anys. Al llarg d’aquests 50 anys se’ns mostra com va ser aquest personatge misteriós, egocèntric, admirat, qüestionat i, sobretot, introvertidament passional.

Tot i la durada del metratge (dues hores i quart) i la sobrietat del guió, la pel·lícula impacta des del primer moment en descobrir-nos una persona que enganya i confón, que és capaç de caure’ns bé quan, en realitat, va ser un ésser que es va mantenir en el poder amb males maneres i foscos propòsits. El guió ha estat tota una proesa, ja que de la vida privada de J. Edgar se’n tenen molt poques dades degut a la seva obsessiva privacitat, així que la pel·lícula no deixa de ser un supòsit, més o menys verídic, del que va ser la seva vida.

La relació amb la seva mare, amb la seva secretària i amb el seu company i amic fidel topen les unes amb les altres i van conformant el plànol sentimental i interior d’un dels homes més important, per bé o per mal, de la història americana. Potser, en tractar-se d’una part de la història de nord-amèrica fa que en algun moment del film us pogueu sentiu perduts i descontextualitzats, perquè la pel·lícula no deixa d’avançar i retrocedir en el temps i els recursos que utilitza Eastwood per situar-nos són personatges significatius de l’època.

Però si la direcció és magnífica i el guió addictiu, no puc dedicar paraules menys bones per als actors i actrius que apareixen. Des d’una destacable Judi Dench a una Naomi Watts força secundària però amb una gran rellevància. Leonardo DiCaprio, nominat a l’Oscar per la seva interpretació, se’l mereix se’ns dubte, però hi ha hagut un gran oblidat en les nominacions a actor de repartiment, i aquest és Armie Hammer (els bessons Winklevoss de ‘La red social‘) que fa tot un paperàs en la pell de Clyde Tolson, amic inseparable i d’una importància majúscula en la vida de J. Edgar.

En definitiva, Eastwood posa el segell a una de les pel·lícules de l’any.

2 febrer 2012 Posted by | biopic | , , , , | 8 comentaris