CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

SITGES 2011: TOP 10 (IV)

2 – RED STATE

Qualsevol podria dir que el guió d’aquesta crítica al conservadorisme més pur ha estat escrit pel propi Quentin Tarantino i, tot i que no ha tingut res a veure amb la cinta, ja ha fet saber la seva admiració pel film. Això és així perquè la pel·lícula està plagada de totes aquelles característiques que identifiquen qualsevol pel·li del director de “Reservoir Dogs”: llargs monòlegs i diàlegs que no van enlloc, donar importància a un personatge fent-nos creure que és imprescindible per la història per carregar-se’l sense cap mirament i heroïsme a la primera de canvi, i un final delirant que va arrencar onades de rialles entre el públic de Sitges.

La guanyadora del certàmen d’enguany comença com una pel·lícula d’adolescents en busca de sexe. D’aquí passa a ser una pel·lícula més violenta amb grans dosis d’humor negre per acabar amb un final digne dels germans Cohen.

Un dels grans encerts de la proposta és el repartiment, que compta amb la pressència de Melissa Leo (guanyadora de l’Òscar a millor actriu), John Goodman i l’impecable Michael Parks (l’actor que ha interpretat el personatge del sheriff texà Earl McGraw a “Abierto hasta el amanacer”, “Kill Bill”, “Planet Terror” i “Death Proof”) que ha guanyat al premi a millor actor al Festival de Sitges d’aquest any

1 – MIENTRAS DUERMES (Jaume Balagueró)

Sóc un gran fanàtic de Jaume Balagueró i tenia moltes expectatives posades en l’estrena de la seva nova pel·lícula. I, la veritat, les ha superades de carrer!! Tothom tenia clar que Balagueró és un mestre pel que fa al cinema de gènere. Ell sap con tractar el tema de la por i fer-nos moure’ns inquiet a la butaca; s’ha atrevit amb fantasmes, amb posseïts i, fins i tot, amb la primera generació d’Operación Triumfo (no sé què fa més por). Ara, però, es centra en quelcom més tangible i humà com és un porter d’un edifici incapaç de ser feliç. I és aquest maledicció el que fa que la seva única meta en aquesta vida sigui aconseguir la infelicitat de la resta de veïns a través de petites accions que passen inadvertides (algunes) per tothom.

L’objectiu de Balagueró és que l’espectador s’identifiqui amb el dolent i que, fins i tot, es fiqui de la seva part. L’audiència acaba volent que al porter li surtin bé les coses i acabes sentit certa compassió i simpatia pel porter. Un porter interpretat per un magnífic Luís Tosar. Tosar ja ens té acostumats a grans interpretacions (el seu ‘Malamadre’ el perseguirà tota la vida) però en aquesta pel·lícula es surt de la pantalla, es conté i mostra tota la maldat de la que és capaç una persona sense exageracions ni pujades de to; únicament amb la seva mirada, el seu mig somriure gairebè inexistent i els seus pensaments més profunds.

Sens dubte, la millor pel·lícula del Festival d’enguany. Llàstima que no participava en la secció oficial a Competició. El que sí que s’emporta Balagueró és el premi de la Màquina del Temps que reconeix la seva trajectòria com a director del gènere i com a un dels directors amb més projecció internacional.

Per cert, els assistents a l’estrena a l’Auditori de “Mientras duermes” vam tenir la immensa sort de gaudir de l’estrena mundial del tràiler de “Rec 3”. A la sala, Paco Plaza (director) i Leticia Dolera (protagonista) van poder veure com la sala embogia en sentir la noticia i en gaudir de gairebé tres minuts innèdits d’una de les pel·lícules més esperades dels últims anys.

25 Octubre 2011 Posted by | acció, humor, terror | , , , | 8 comentaris