CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

LINCOLN (Steven Spielberg)

La nova producció d’Spielberg és senzillament un biopic d’Abraham Lincoln i la seva lluita per aprovar les 13a esmena que va acabar amb l’esclavitud als Estats Units d’Amèrica, a l’hora que s’enfrontava a la cruenta Guerra de Secessió.

Poc es pot dir d’aquesta pel·lícula que no suposem o que no haguem llegit abans de veure-la. Ja sabem que Spielberg sap com fer grans pel·lícules èpiques en la intimitat dels despatxos i les reunions polítiques, evitant qualsevol escena de lliuta i guerra com l’encapçalament de ‘Salvar al soldado Ryan’. És un mestre i això ningú li podrà retreure. Ja sabem que John Williams farà una banda sonora que, encara que no passarà a la posteritat com moltes d’altres que ha composat, envolcalla d’allò més bé tot el contingut del film. Ja sabem que el cast de secundaris serà excel·lent quan hi ha la Sally Field, el Tomy Lee Jones o en Joseph Gordon-Lewitt. I, per suposat que sabem que Daniel Day-Lewis farà tot un paperàs.

Però el paper de Daniel Day-Lewis va molt més enllà de la interpretació i es posa en la pell de Lincoln d’una manera tant realista que fa por. I no dic això sota cap coacció, però si no ho dic, sé d’un que em mata. Segons algunes entrevistes fetes al Spielberg, Day-Lewis estava tant capficat en el seu personatge que només parlava amb la veu de Lincoln i només va utilitzar la seva veu en finalitzar el rodatge. Diuen, que Spielberg va plorar en sentir la veu autèntica de Day-Lewis. De manera que l’Oscar a millor actor està bastant cantat; i si els membres de lacadèmia es tornen bojos i deixen a Day-Lewis sense el premi és per fer un boicot a qualsevol pel·lícula que arribi dels EEUU.

Però ‘Lincoln’ té alguns contres, no us penseu. Per començar, la seva llarga durada. Dues hores i mitja sense descans de debat polític intens i dens. I aquí rau el segon problema. Aquells que no estem acostumats amb la història i el funcionament polític d’Amèrica ens és molt fàcil de perdre’ns en alguns passatges del film tot i que es dóna una d’aquelles situacions tant comuns de ‘al final ho entens tot’. Aquí podem gaudir tècnicament de ‘Lincoln’, però només podrà triomfar a Amèrica quan parlem de l’argument.

Conclusió: Imprescindible veure-la en Versió Original. Rebutgeu els doblatges!!!

Anuncis

22 gener 2013 Posted by | biopic, històrica | , , , , , | 9 comentaris

SIN FRENOS (David Koepp)

Wilee és un dels 1500 missatgers que viatgen en bici per la ciutat de Nova York, exposant-se als perills del trànsit i dels peatons. Però el seu últim treball, lliurar un missatge de la companya de pis de la seva nòvia, no serà com qualsevol altre. Wilee es veurà perseguit per un agent de policia que no s’atura davant res i haurà de correr, sense deixar de pedalar, per salvar la vida.

‘Sin frenos’ és un thriller trepidant que no dóna un moment de respir i que té una trama ben buscada i ben estructurada. Però això no treu que en algun moment sigui una mica previsible i no arribi a sorprendre gaire. Igualment, és entreteniment pur i dur.

El millor és Joseph Gordon-Levitt, que interpreta al perseguit Wilee, tot i que no és un dels seus millor papers (últimament se’l veu molt a aquest noi, i cada cop m’agrada més: ‘Origen‘, ‘El caballero oscuro: La leyenda renace‘, ‘Looper‘,…). Per la resta, es pot dir que és una pel·lícula ‘del montón’.

15 Novembre 2012 Posted by | thriller | , | 4 comentaris

LOOPER (Rian Johnson)

‘Looper’ ens sitúa en l’any 2042, on un grup d’assassins a sou es dedica a assassinar gent teletransportada des del futur per un grup de mafiosos. Però en Joe es veurà immers en una persecució sense fi quan es trobi que el seu objectiu és el seu ‘jo’ del futur i aquest aconsegueixi escapar. És tracta d’un thriller futurista i de ciència-ficció amb una idea molt original i que explora, un cop més, les possibilitats dels viatges en el temps.

La cinta comença molt i molt bé. Fa un bon plantejament de la trama i ens assegura una nova visió dels viatges en el temps. Cap a la meitat del film, aquest perd força i es perd en el seu desenvolupament, que afluixa el ritme i la intensitat; per, després, tornar-lo a pujar (i sorprendre’ns, de pas) amb una conclusió i un tercer acte rodons i amb un final que deixa alguna qüestió a l’aire.

Em fa una mica de ràbia que el primer nom que surt als crèdits sigui el de Bruce Willis i no el de Joseph Grodon-Levitt, que és qui porta el pes de la història en la majoria del metratge, sense deixar de reconèixer la tasca de Willis. També cal destacar el paper de l’Emily Blunt i la participació curta, però sempre agradable, de Paul Dano (‘Little Miss Sunshine‘) com un dels Loopers.

‘Looper’ s’estrena en breus a les cartelleres del nostre país, així que si us agrada la ciència-ficció i us atrauen els viatges en el temps, no perdeu l’oportunitat d’anar-la a veure perquè segur que passeu una molt bona estona.

17 Octubre 2012 Posted by | acció, ciència-ficció | , , , , , , | 10 comentaris