CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

EL DICTADOR (Larry Charles)

Aladeen és el dictador de Wadiyah, un petit país de l’orient pròxim. Un dia es veu obligat a presentar-se davant les Nacions Unides per donar compte de tots els seus actes, però abans d’assistir es veu immers en una conspiració que pretén fer arribar la democràcia al seu país. Aladeen farà tot el possible per evitar-ho ajudat, inocentment, per una forta defensora dels drets humans.

Sacha Baron Cohen es torna a posar en la pell d’un personatge extrem per oferir-nos grans moments d’humor i es torna a ajuntar amb el director que l’ha fet situar-se en el punt de mira de la societat (per bé o per mal), Larry Charles, director de ‘Borat’ i ‘Bruno’. El tàndem torna a funcionar a la perfecció, aquest cop, però, sense la intenció de mostrar-nos un fals documental com en les anteriors, sinó de presentar-nos una comèdia molt fictícia amb una moralina molt realista (i és que el missatge final d’Aladeen és per tenir en compte). Llàstima que la pel·lícula es centri tant en els Estats Units i la seva ‘democràcia’ i no es faci extensible a la resta de països democratitzats.

La banda sonora està repleta de cançons conegudes traduïdes al àrab. Un bon detall, la veritat. El repartiment el completa un secundari Ben Kingsley, Anna Faris (‘Scary Movie’), John C. Reilly i els fugaços cameos de Megan Fox i Edward Norton fent d’ells mateixos. Una bona comèdia per passar una bona tarda de cinema.

2 Agost 2012 Posted by | humor | , , , , , | 4 comentaris

UN DIOS SALVAJE (Roman Polansky)

Polansky (polèmiques a part) ja ens té acostumats a girs de 180 graus en la seva carrera cinematogràfica, i ara torna a la càrrega amb un canvi de to respecte al seu últim thriller polític. I ho fa amb l’adaptació cinematogràfica de l’obra de teatre escrita per Yasmina Reza que porta el mateix títol. L’obra ens presenta dues parelles, pares d’un parell de nois d’onze anys que acaben de tenir un enfrontament. La reunió familiar comença amb un to suau amb l’intenció de solucionar el problema de la forma més civilitzada possible. Però a partir d’aquest moment, la situació anirà degenerant deixant entreveure la naturalesa pròpia de cadascun dels membres d’aquesta estranya trobada.

He trobat la pel·lícula entretingudíssima, tot i succeïr completament dins d’un pis de Nova York i tenir un diàleg constant. Però sobretot la he trobat delirant. Delirant per les situacions que s’arriben a viure i pel dibuix (i posterior desdibuix) dels personatges. El final de la pel·lícula és perfectament adequat i deixa entreveure l’origen de la història com a peça teatral, tot i que pot semblar que queda tallada de cop.

‘Què fem encara en aquesta casa?’ arriba a preguntar en un moment la dona d’una de les parelles protagonistes. I aquí està un dels altres encerts del guió. En una situació on nosaltres no hauríem aguantat ni dos minuts, els protagonistes s’hi estan una hora llarga i, tot i sentir la necessitat d’abandonar el conflicte en més d’una ocasió, sempre es veuen obligats a reemprendre’l d’una manera tan subtil que es fa creíble al moment.

Però si hem de parlar d’algun Encert (amb majúscules) és la tria del repartiment. Kate Winslet, John C. Reilly, Jodie Foster i Christoph Waltz (que s’està convertint, amb mèrit, un dels meus actors preferits fins la data) signen una interpretació rodona, on cap d’ells destaca per sobre dels altres i cadascun sap trobar el seu espai, el seu to i la seva idiosincràsia. En definitiva, una pel·lícula que us farà reflexionar sobre la naturalesa humana, sobre la hipocresia, sobre l’educació; però sobretot, una pel·lícula que us farà gaudir… i molt

Per cert, avui el tràiler no el trobareu perquè, després de veure’l, m’he adonat que es tracta d’un resum de la pel·lícula en poc més de minut i mig. Si el voleu mirar, el trobareu fàcilmet; però si voleu gaudir de la pel·lícula absteniu-vos!!!

25 Novembre 2011 Posted by | drama, humor | , , , , | 8 comentaris