CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

PIRAÑAS 3D (Alexandre Aja)

Continuant amb la febre de les 3Dimensions, s’estrenava fa uns mesos aquest clàssic de Joe Dante, convertit en remake, on un grup de pirañes assessines i amb ganes de carn ataquen tot el que troben al seu pas. Un gènere una mica gastat però que continúa generant beneficis…i pànic a l’aigua. En l’història del cinema hem pogut veure pirañes, taurons, calamars, Moby Dick que han fet que ens ho penséssim dues vegades abans de tirar-nos al mar. A mi el mar ja no m’agrada i ara menys.

Com a remake no és gaire innovadora encara que utilitza els recursos fàcils que el 3D ens pot oferir. Deixa un final molt obert per a una segona part, i és que la productora ja sap que això serà un èxit assegurat i, per tant, no es descarta la possibilitat d’establir una franquicia com ja va passar amb “Tiburón” d’Spielberg.

A tots els amants del cinema macabra a l’estil de “Saw” o de “Hostel” els encantarà l’escena de la matança de joves amb la testosterona pujada; una de les millores considerables respecte a la pel·lícula de fa uns anys. Per cert, Eli Roth, director de “Hostel” fa un “cameo” fugaç en l’escena de la matança i es reserva una de les morts més bèsties, al seu estil. Com  a secundari també està Ving Rhames (el misteriós Marcellus Wallace de “Pulp Fiction”). Qui també fa una aparició estelar després d’un temps sense veure’l és Christopher Lloyd, l’entrañable “Doc” Emmet Brown de “Regreso al futuro”. En general, una pel·lícula totalment prescindible.

Anuncis

5 Març 2012 Posted by | gore, terror | , , , , | 7 comentaris

EL APRENDIZ DE BRUJO (Jon Turteltaub)

De la factoria Dysney i el reconegut productor Jerry Bruckheimer ens arriba una película de fantasia i acció sobre bruixots i mags, d’alguns bons i d’alguns dolents. No us sona? Un nen a qui lli arriba la noticia que serà un gran bruixot i que tindrà com a mestre un dels aprenents del mateix Merlí. Vaja, més del mateix. Un argument fluix envolcallat amb efectes especials, explosions, persecucions i humor fàcil. Entretinguda? Molt, però no tant com per gastar-se l’entrada al cinema.

Brickheimer és el mestre d’aquest tipus de films (o sèries), només cal recordar que ell mateix és el productor de la saga de “Pirates del Carib” i aquest film segueix la mateixa estrcutura i les mateixes idees. Es tracta de fer un cinema apte per a totes les edats, intentant buscar l’equació exacta perquè agradi a grans i petits, sense violència gratuïta i amb petó final. Una fòrmula que ha donat molts beneficis a la Dysney i que segur que amb aquesta pel·lícula en donarà uns quants més.

De cinema familiar n’hi ha de molts tipus, però sens dubte hem quedo amb el de Joe Dante. Cinema que es podria qualificar de terror per veure en família. Allà queden els “Gremlins” i l’actual “Miedos 3D”. El tipus de cinema familiar que ens deixa “El aprendiz de brujo” està més que mastegat i comença a resultar avorrit.

8 Setembre 2010 Posted by | aventures, fantàstic | , , , , , | 13 comentaris

MIEDOS 3D (Joe Dante)

Per a qui no conegui a Joe Dante només ll cal una paraula per saber qui és: Gremlins. Exacte, després de films com “Pequeños guerreros”, el visionari director de la millor pel·lícula juvenil de por dels anys 80 torna a la direcció i ho fa en el seu propi terreny i amb les últimes tecnologies cinematogràfiques i ho fa, al meu parer, amb una pel·lícula entretinguda però discreta.

Treient-li l’última part, amb una estètica marcadament Burtoniana, la resta de la pel·lícula és un conjunt de clixés del cinema de terror juvenil: ensurts previsibles, cantonades fosques, música inquietant, final obert per una segona part,… Vaja, una pel·lícula de terror de manual. Provenint de Dante, m’esperava més originalitat i més humor negre. En paraules seves, volia aconseguir realitzar una pel·lícula familiar, que agradés tant a joves com a adults (mantenint l’esperit de Gremlins) i, en cert sentit, ho aconsegueix. Cinema familiar, amb escenes inquietants i que no fan altra cosa que posar-nos nerviosos, per veure un diumenge a la tarda… o a la nit.

Crec que el director no acaba d’aprofitar del tot les opcions que ofereix les tres dimensions. Malgrat un bon tractament pel que fa a la profunditat de la imatge, la resta de recursos que utilitza per sorprendre els espectadors comencen a estar molt utilitzats i a ser poc sorprenents. Potser estem arribant a un moment en què tanta pel·lícula en 3D ens acabarà avorrint. Al públic ja se li han ensenyat les eines més espectaculars pel que fa a aquest recurs però ara cal explotar-lo a límits més profunds i que ofereixin una visió diferents de les pel·lícules. Prou ja de fletxes que surten de les pantalles. O claus, o destrals, o bales,…

1 Setembre 2010 Posted by | terror | , , , | 6 comentaris