CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

DJANGO UNCHAINED (Quentin Tarantino)

Django és un esclau que malviu a les terres del sud dels EEUU. Una freda nit és alliberat per el doctor Schultz, un caçarecompenses que busca tres fugitius a qui en Django coneix molt bé. En Django ajuda en Schultz a canvi de la seva llibertat per poder anar a buscar la seva dona, esclava també, que està en mans d’un terratinent d’allò més perillós.

Normalment sóc dels que parla meravelles de qualsevol pel·lícula d’en Tarantino (sí, fins i tot de la infravalorada ‘Jackie Brown’) i amb aquesta no faré cap excepció; però sí que afegirè algun ”però”. Per començar, es pot dir que és la pel·lícula més convencional del director pel que fa al seu estil narratiu. Ens té acostumats als salts en el temps, a la narració episòdica, als canvis bruscos d’escenaris. Però a ‘Django Unchained’ trobem un film lineal i amb un argument bastant senzill. Un altre però és la banda sonora que, al meu parer, no està a l’alçada d’altres títols encara que hi han temes molt i molt bons. L’últim ”però” està una mica agafat pels pèls; es tracta de la seva durada, que s’allarga massa en el final, fet que no em va desagradar gens però pot causar algun desànim en alguns espectadors.

Per la resta, tot és sensacional!! La violència i la claredat amb la que tracta el tema de l’esclavitud (fet que sembla molestar als estadounidencs -allà ells amb la seva consiència social-), la gran quantitat d’humor negre i assassinats gratuits que s’hi troben, l’estil visual particular de Tarantino, escenes clau com l’últim sopar o la discussió de les caputxes blanques i, sobretot, els seus personatges. La gran recol·lecta d’actors de qui s’ha envoltat Tarantino potencia gratament aquests personatges: en Jamie Foxx com a Django, en Christoph Waltz que fa un gran paper com a doctor Schultz encara que té alguns tics del General Hans Landa de ‘Malditos Bastardos‘, en Samuel L. Jackson que està genial en el seu paper, misteriós fins que hi surt i en Leonardo DiCaprio que fa de dolent d’allò més bé; fins i tot els secundaris són genials!!!

Conclusió: Es pot gaudir moltíssim d’un Tarantino més convencional que de costum.

25 gener 2013 Posted by | drama, històrica, Tarantino, violència | , , , , | 14 comentaris

UN CIUDADANO EJEMPLAR (F. Gary Gray)

“Un ciudadano ejemplar” ens explica la història de Clyde Shelton, un bon home que presencia com la seva dona i la seva filla són brutalment assassinats per un parell de lladres. Durant el judici, l’advocat de Shelton signa un pacte amb un dels lladres perquè aquest testifiqui en contra de l’altre lladre (a qui li apliquen la pena de mort) a canvi d’una condemna de pocs anys. Deu anys després del judici, Shelton segresta l’assassí de la seva dona i la seva filla per, així, obtenir la seva venjança. Però anirà més enllà, i endut per la ràbia, demostrarà com de podrit està el sistema judicial en els Estats Units.

Aquest film m’agrada pel canvi de papers que es dóna entre Shelton i el seu advocat. Gerard Butler interpreta el paper de Shelton, un home que comença buscant justicia, amb qui ens identifiquem des del primer minut i amb qui compartim la sed de venjança…fins que, literalment, se li’n va la olla. Després de deu anys de planificar-ho tot, Sheldon no només es contenta amb acabar amb la vida del lladre, sinó que farà pagar a tothom que estigués implicat en el seu cas (advocats, jutges, fiscals,…). A l’altra banda tenim l’advocat de Shelton, un magnífic, com sempre, Jamie Foxx. Des que signe el pacte es converteix en l’objectiu de totes les ires, però a mida que s’esforça per aturar la febre vengativa de Shelton, ens anem ficant de la seva part.

No es tracta d’una pel·lícula amb un gran guió, malgrat les crítiques directes al sistema judicial americà, però sí té l’alicient de poder observar pas per pas el pla detallat i hipercalculat de Shelton, qui aconsegueix acabar amb més d’una vida, fins i tot, des de dins la pressó. Una bona recomanació per als dissabtes a la tarda. Sempre serà millor que els bodrios que posen en segons quines cadenes, no?

27 Novembre 2010 Posted by | acció, thriller | , , | 4 comentaris

SALIDOS DE CUENTAS (Todd Phillips)

Del director de “Resacón en las Vegas”, la millor comèdia dels últims anys , arriba una altra història esbojarrada, meitat ‘road movie’ meitat ‘buddy movie’, amb Robert Downey Jr. i la nova promesa del cinema còmic Zack Galifianakis. Una pel·lícula que explica la història de dos desconeguts que es veuen obligats a recorrer mig estats units perquè un d’ells pugui veure el naixement del seu primer fill. Dues personalitats completament oposades que toparan i s’atrauran al llarg de tots els quilòmetres i peripècies que ens expliquen.

Després de veure-la, només puc dir que ha estat completament decepcionant. Que Todd Phillips hagi dirigit aquest film és tot un reclam i, en principi, un valor segur; però res més allunyat de la realitat. La pel·lícula amb prou feines ha aconseguit arrencar-me una rialla; es pot comptar amb els dits d’una mà els cop que he somrigut. I és que sé és cert que els dos protagonistes viuen estranyes situacions, però són bromes tan gastades que no fan cap efecte. Es podria dir que és un vull-i-no-puc de l’anterior film de Phillips.

El millor del film, sense dubte, són els seus actors. Galifianakis s’està fent un lloc dins de Hollywood, i ben merescut, tot i que hauria de mirar de canviar de registre, perquè aviat se’l catalogarà de freak, idiota i drogadicte. Robert Downey Jr. està molt correcte en un film una mica allunyat del seu registre. Tot i que el millor de la pel·lícula es pot veure quan entra en joc Jamie Foxx, com a secundari de luxe. En definitiva, entretingut film  per veure a caseta sense gastar-se ni un cèntim.

P.D. el tàndem Downey/Foxx ja es va poder veure a l’excel·lent “El solista” i van signar dos de les millors interpretacions que he vist mai: emotiva i intensa. Realment tots dos es mereixerien l’Òscar.

9 Novembre 2010 Posted by | humor, road movie | , , , , | 13 comentaris