CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

DESCUBRIENDO NUNCA JAMÁS (Marc Forster)

Fa poc, ja comentava “Monster’s ball”, una exitosa pel·lícula de Marc Forster. Però l’altre dia vaig poder gaudir de “Descubriendo nunca jamás”. Un film meravellós protagonitzat per Johnny Depp i Kate Winslet i nominada a 7 òscars. La pel·lícula explica la vida de Jamie Barrie, un autor de teatre que, tot i escriure i dirigir obres d’èxit, no està content amb la seva feina. I és que ell no ha deixat mai de ser un nen, i l’infant que porta dintre lluita desesperadament per sortir.

Al final, aquest nen interior veu una escletxa de llum quan coneix una dona, mare de quatre fills, amb els quals comencen una relació d’amistat i tendresa. A través de les anècdotes i de les experiències d’aquesta família, en Jamie s’anirà inspirant per crear la seva obra més coneguda: “Peter Pan”. Els adults, lògicament, pensen que s’ha tornat boig per voler escriure una obra tant dement i imaginativa; però ell continua encaparrat a termianar-la, tot i les complicacions que puguin anar sorgint.

Per als actors, un excel·lent d’interpretació. No és la primera vegada que en Depp ens ofereix una actuació bona, però en aquesta pel·lícula supera al mateix Jack Sparrow. Cal destacar l’actuació dels quatre nens protagonistes, sobretot el del petit Peter, interpretat per l’entranyable Charlie de “Charlie i la fàbrica de xocolata” de Tim Burton.

Perr la música, un altre excel·lent amb una fletxa cap amunt. Preciosa i nostàlgica. I és que la nostalgia té un paper molt important durant tota la apel·lícula, ja que l’escriptor, tot i sentir-se com un nen, no pot deixar de sentir que ja no ho és, que ha madurat i que es va fent vell com la resta de la gent. No oblidem que el cocodril del conte del Peter Pan s’havia empassat un rellotge i cada cop que estava a prop s’escoltava el tic-tac d’un rellotge. El temps passa, ens amenaça, i només l’obra que està escrivint podrà perdurar per sempre. La seva empremta en aquest món.

Per tant, no dubteu en veure-la. Una magnífica obra d’un gran director; amb molt bons actors; amb una història inoblidable i nostàlgica apta pels més sensibles (amb mocador, sobretot que no falti) Una barreja de realitat i fantasia desbordant molt ben equilibrada. Molt i molt recomanable!!

25 Novembre 2009 Posted by | aventures, biopic, drama | , , | 4 comentaris

BIG FISH (TIM BURTON)

Aquesta és per mi, de lluny, la meva pel·lícula preferida. Soc esquerrà; això vol dir que el meu hemisferi dret predomina per sobre de l’esquerra. Pel qui no ho sabeu, l’hemisferi dret és on s’hi allotja la imaginació entre d’altres cosses. En poques paraules, en teoria soc un ésser amb molta imaginació. I aquesta pel·lícula desborda imaginació per totes bandes.

L’argument és fantàstic; però la història de la vida d’Edward Bloom (Ewan McGregor de jove, Billy Crudup de gran) és una aventura sense fi, plagada de peripècies i moments emotius que no fan, sinó, arrencar un somriure a l’espectador. Una vida impossible i que, si més no, s’apropa més a la realitat del que ens pensem.

Però el mèrit no li dono a Tim Burton que, tot i manifestar una creativitat latent, no ha fet més que plasmar la novel·la homònima de Daniel Wallace. És cert que Tim Burton té aquesta capacitat de crear entorns angoixants i, alhora, preciosos; és la seva signatura. És fàcil saber quan una pel·lícula és d’aquest bon home. Només cal fixar-se en els arbres recargolats, els personatges pàlids i els cabells extravagants. Però a l’hora de crear bons guions, és molt bon amic del recurs d’adaptar novel·les (Big Fish n’és un cas, i l’encara no estrenada, Alicia en el País de les Meravelles) o fer remakes (el planeta dels simis o Swenney Todd) Això no vol dir, però, que no m’agradi cap d’aquestes pel·lícules, ja que a algunes les tinc en molta consideració (sigui el cas de Swenney Todd)

La música és un personatge més de les seves pel·lícules. Amant dels musicals (La núvia cadàver, Swenney Todd, una altra vegada, Charlie i la Fabrica de Chocolata,…), les eves bandes sonores són dignes d’estar en qualsevol col·lecció de discos. Aquest, és un film on queda palesa com una melodia, perfectament encaixada amb el ritme i la narració, pot dotar a aquesta d’una força emotiva capaç de poser els péls de punta.

Per cert, no es cansa de donar-li papers a la seva dona (Helena Bonham Carter) i, a més, maquillar-la de morta, bruixa o assassina psicòpata cuina-cadàvers??

En resum, la millor pel·lícula que he vist, per la seva estructura perfecta, per la seva història plena d’imaginació i màgia, per la seva música i pel final fantàstic i emotiu.

30 Octubre 2009 Posted by | conte, drama, fantàstic | , , , | 10 comentaris