CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

EL APRENDIZ DE BRUJO (Jon Turteltaub)

De la factoria Dysney i el reconegut productor Jerry Bruckheimer ens arriba una película de fantasia i acció sobre bruixots i mags, d’alguns bons i d’alguns dolents. No us sona? Un nen a qui lli arriba la noticia que serà un gran bruixot i que tindrà com a mestre un dels aprenents del mateix Merlí. Vaja, més del mateix. Un argument fluix envolcallat amb efectes especials, explosions, persecucions i humor fàcil. Entretinguda? Molt, però no tant com per gastar-se l’entrada al cinema.

Brickheimer és el mestre d’aquest tipus de films (o sèries), només cal recordar que ell mateix és el productor de la saga de “Pirates del Carib” i aquest film segueix la mateixa estrcutura i les mateixes idees. Es tracta de fer un cinema apte per a totes les edats, intentant buscar l’equació exacta perquè agradi a grans i petits, sense violència gratuïta i amb petó final. Una fòrmula que ha donat molts beneficis a la Dysney i que segur que amb aquesta pel·lícula en donarà uns quants més.

De cinema familiar n’hi ha de molts tipus, però sens dubte hem quedo amb el de Joe Dante. Cinema que es podria qualificar de terror per veure en família. Allà queden els “Gremlins” i l’actual “Miedos 3D”. El tipus de cinema familiar que ens deixa “El aprendiz de brujo” està més que mastegat i comença a resultar avorrit.

Anuncis

8 Setembre 2010 Posted by | aventures, fantàstic | , , , , , | 13 comentaris

MIEDOS 3D (Joe Dante)

Per a qui no conegui a Joe Dante només ll cal una paraula per saber qui és: Gremlins. Exacte, després de films com “Pequeños guerreros”, el visionari director de la millor pel·lícula juvenil de por dels anys 80 torna a la direcció i ho fa en el seu propi terreny i amb les últimes tecnologies cinematogràfiques i ho fa, al meu parer, amb una pel·lícula entretinguda però discreta.

Treient-li l’última part, amb una estètica marcadament Burtoniana, la resta de la pel·lícula és un conjunt de clixés del cinema de terror juvenil: ensurts previsibles, cantonades fosques, música inquietant, final obert per una segona part,… Vaja, una pel·lícula de terror de manual. Provenint de Dante, m’esperava més originalitat i més humor negre. En paraules seves, volia aconseguir realitzar una pel·lícula familiar, que agradés tant a joves com a adults (mantenint l’esperit de Gremlins) i, en cert sentit, ho aconsegueix. Cinema familiar, amb escenes inquietants i que no fan altra cosa que posar-nos nerviosos, per veure un diumenge a la tarda… o a la nit.

Crec que el director no acaba d’aprofitar del tot les opcions que ofereix les tres dimensions. Malgrat un bon tractament pel que fa a la profunditat de la imatge, la resta de recursos que utilitza per sorprendre els espectadors comencen a estar molt utilitzats i a ser poc sorprenents. Potser estem arribant a un moment en què tanta pel·lícula en 3D ens acabarà avorrint. Al públic ja se li han ensenyat les eines més espectaculars pel que fa a aquest recurs però ara cal explotar-lo a límits més profunds i que ofereixin una visió diferents de les pel·lícules. Prou ja de fletxes que surten de les pantalles. O claus, o destrals, o bales,…

1 Setembre 2010 Posted by | terror | , , , | 6 comentaris