CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

LA NOCHE DEL CAZADOR (Charles Laughton)

Avui he agafat la màquina del temps i m’he plantat al 1955, l’any que es va estrenar la primera i única pel·lícula dirigida per l’actor britànic Charles Laughton: “La noche del cazador”, una pel·lícula que ens presenta a Harry Powell, un predicador que, manat per Déu, viatja assassinant a totes aquelles dones impures que es troba pel camí. Un dia, a la pressó, es creuarà amb un home condemnat a mort qui li confesa tenir 10000 dòlars amagats en un lloc que només coneixen els seus dos fills. En sortir de la pressó, Powell aconseguirà enamorar la vidua del seu company de cel·la i aterroritzarà als nens per fer-se amb els diners.

Aquest clàssic del cinema, en el seu moment desprestigiada pel públic de l’època (motiu pel qual Laughton no va voler continuar filmant), és una manifestació expressionista que, a través d’una atmòsfera de fàbula, fa una al·legoria del bé i el mal. Les paraules “amor” i “odi” tatuades en els dits del predicador, aquest malvat personatge enfrontat a la bona senyora Cooper, la inocència infantil contra l’avarícia adulta són alguns dels exemples d’aquesta disjuntiva eterna. Cal destacar, sobretot, al paper del director de fotografia Stanley Cortez que, a través del joc amb les ombres i els contrallums, ens endinsa en un món oníric, de conte de fades, que forma la imatge de la pel·lícula. També de destacar són la interpretació del jove Billy Chapin, en qui recau gran part de la interpretació i, també, de Robert Mitchum en el paper de la seva vida com al predicador Henry Powell.

Tot i algunes incongruències de guió, situacions una mica estranyes avui en dia, denotacions clarament religioses (per mi és un punt negatiu) i un final de pel·lícula completament aniticlimàtic, estem davant una obra mestra, un clàssic que hauria d’estar a les videoteques de qualsevol amant del cinema. Bondat o maldat? Quan acabeu de veure-la, decidiu.

11 gener 2012 Posted by | Clàssics, thriller | , , | 12 comentaris