50 HOMES MORTS (Kari Skogland)

Basada en fets reals i en la novel·la autobiogràfica de Marttin McGartland, “50 hombres muertos” reflexa la vida d’aquest home que va viure en les seves pròpies carsn els conflictes que van agitar Belfast els anys 70 i 80. En una societat dividida entre les societats catòliques i protestants, el grup terrorista de l’IRA es pren la justicia per la seva mà alhora de castigar a tots aquells irlandesos que no mereixin ser-ho. Per un altre cantó, la policia i l’exèrcit tracten d’aconseguir la pau amb més pena que gloria. Un jove Martin es troba envoltat per aquesta delicada situació sense posicionar-se en cap bàndol. Ell és irlandés i, per tant, odia la repressió policial i l’estat en el qual es troba la seva terra; però per una altra banda, destesta la violència i els assassinats a mans de l’IRA.

A través de les seves amistats, anirà endinsant-se en el món del grup terrorista fins formar-ne completament part. Però està allà dina amb una segona intenció, delatar tots els seus moviments a l’MI5 a través d’un tal Fergus, que fa d’enllaç entre el talp i el govern. Tot un dilema moral i ètic en un argument trepidant i addictiu que fan d’aquesta pel·lícula una molt bona opció per anar al cinema un d’aquests dies.

La interpretació de Jim Sturgess i Ben Kingsley són genials i donen una credibilitat a la història que gairebé la fan un documental. Un conjunt d’imatges i moments que reflexen perfectament la situació política i social del moment i que ajuda a entendre els conflictes que es van poder viure aquells anys a l’Irlanda més dividida que s’ha pogut veure mai.

Parlant de pel·lícules sobre talps, també vull recomanar “Lobo”. Una pel·lícula espanyola similar a “50 hombres muertos” amb la diferència que l’infiltrat aconsegueix arribar a la mateixa cúpula d’ETA en plena dictadura de Franco. Dues pel·lícules d’infiltrats basades en fets reals. Llàstima que, al contrari que l’IRA, ETA encara no hagi deixat les armes.