CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

LINCOLN (Steven Spielberg)

La nova producció d’Spielberg és senzillament un biopic d’Abraham Lincoln i la seva lluita per aprovar les 13a esmena que va acabar amb l’esclavitud als Estats Units d’Amèrica, a l’hora que s’enfrontava a la cruenta Guerra de Secessió.

Poc es pot dir d’aquesta pel·lícula que no suposem o que no haguem llegit abans de veure-la. Ja sabem que Spielberg sap com fer grans pel·lícules èpiques en la intimitat dels despatxos i les reunions polítiques, evitant qualsevol escena de lliuta i guerra com l’encapçalament de ‘Salvar al soldado Ryan’. És un mestre i això ningú li podrà retreure. Ja sabem que John Williams farà una banda sonora que, encara que no passarà a la posteritat com moltes d’altres que ha composat, envolcalla d’allò més bé tot el contingut del film. Ja sabem que el cast de secundaris serà excel·lent quan hi ha la Sally Field, el Tomy Lee Jones o en Joseph Gordon-Lewitt. I, per suposat que sabem que Daniel Day-Lewis farà tot un paperàs.

Però el paper de Daniel Day-Lewis va molt més enllà de la interpretació i es posa en la pell de Lincoln d’una manera tant realista que fa por. I no dic això sota cap coacció, però si no ho dic, sé d’un que em mata. Segons algunes entrevistes fetes al Spielberg, Day-Lewis estava tant capficat en el seu personatge que només parlava amb la veu de Lincoln i només va utilitzar la seva veu en finalitzar el rodatge. Diuen, que Spielberg va plorar en sentir la veu autèntica de Day-Lewis. De manera que l’Oscar a millor actor està bastant cantat; i si els membres de lacadèmia es tornen bojos i deixen a Day-Lewis sense el premi és per fer un boicot a qualsevol pel·lícula que arribi dels EEUU.

Però ‘Lincoln’ té alguns contres, no us penseu. Per començar, la seva llarga durada. Dues hores i mitja sense descans de debat polític intens i dens. I aquí rau el segon problema. Aquells que no estem acostumats amb la història i el funcionament polític d’Amèrica ens és molt fàcil de perdre’ns en alguns passatges del film tot i que es dóna una d’aquelles situacions tant comuns de ‘al final ho entens tot’. Aquí podem gaudir tècnicament de ‘Lincoln’, però només podrà triomfar a Amèrica quan parlem de l’argument.

Conclusió: Imprescindible veure-la en Versió Original. Rebutgeu els doblatges!!!

Anuncis

22 gener 2013 Posted by | biopic, històrica | , , , , , | 9 comentaris

POZOS DE AMBICIÓN (Paul Thomas Anderson)

Daniel Plainview és un expert en la construcció i l’explotació de pous d’extracció de petroli durant les primeres decàdes del segle XX. Quan Plainview es planteja comprar una gran zona per extreure’n tot el petroli que hi ha sota la superfície, es posaran de manifest l’ambició, la cobdicia i, fins i tot, la bogeria.

Es tracta d’una pel·lícula interessant; de durada, potser, una mica massa llarga i amb un argument que d’entrada pot semblar poc interessant, però que et manté enganxat fins al final. Pausada i silenciosa en alguns moments i molt intensa en d’altres, el film reflecteix la vida d’aquest explotador de petroli; els seus clarobscurs. La interpretació magnífica de Daniel Day-Lewis ens fa sentir una empatia des de la primera escena. Però tota la simpatia que desperta en alguns moments de la pel·lícula la perd en uns altres en que es transforma en un ésser avorrible i malvat. I és en aquesta dicotomia on trobem la clau de la seva interpretació. Acabem de veure la pel·lícula sense saber si el protagonista de la història ens cau bé o el trobem un personatge insofrible.

També cal destacar la presència de Paul Dano (vist a ‘Pequeña Miss Sunshine’ o ‘L.I.E.’) que planta cara a Day-Lewis molt dignament i ens regalen, tots dos, una de les millors i més intenses seqüències de la història del cinema cap al final del metratge. Impossible no emocionar-se amb l’escena de la pista de bitlles.

Molt bona opció, pèssimament traduïda (el títol original és ‘There will be blood’) i magníficament interpretada.

6 febrer 2012 Posted by | drama | , , , | 7 comentaris