CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

EL EXÓTICO HOTEL MARIGOLD Vs. LA PESCA DE SALMÓN EN YEMEN

Avui us deixo un post que em fa molta il·lusió perquè és el meu primer cameo al blog. Es tracta d’una crítica feta per la nostra companya d’Aficionats als Senders. Les crítiques cap a ella, si us plau, jeje.

En primer lloc, advertir-vos que no sóc tan entesa de cinema com el nostre admirat Crític ni molt menys!, però em sembla que la eina del bloc, a banda de ser una reflexió sobre les pel·lícules (argument, interpretació…) és, per als que no en sabem tant, una bona manera de saber quina pel·lícula ens podem estalviar de pagar per anar al cinema i quina és una bona recomanació i, en definitiva, el que podríem anomenar com una bona experiència cinematogràfica. Jo, més que l’anàlisi cinematogràfic, el que voldria és fer un post per recomanar-vos-en una, i per estalviar-vos de veure’n una altra, si us sembla.

Ambdues pel·lícules es presentaven com a bones comèdies però al final va resultar que una em va semblar molt millor que l’altra. M’explico.

La primera és “El exótico Hotel Marigold”, del director de Shakespeare in love (John Madden). Una comèdia fresca i amena, amb molts moments hilarants, la qual vaig poder gaudir amb un somriure d’orella a orella durant tot el llarg metratge. Narra la història de set persones d’avançada edat que, per diverses circumstàncies, decideixen fer un viatge per allunyar-se de les preocupacions i de les complicades situacions que viuen en l’actualitat. En un primer moment es trobaran amb una decepcionant rebuda a l’exòtic Hotel Marigold, i pensaran que fer aquest viatge és la pitjor idea que mai haguessin pogut tenir, però finalment veuran que els permetrà trobar els seus camins o alló que els mancava, potser fins i tot, sense saber-ho. És una pel·lícula optimista que parla de la importància de les relacions humanes, del pas del temps, d’autosuperar-se, de fer les coses amb il·lusió, de somiar, de la possibilitat de rectificar, de la companyonia i de la tolerància. Ambientada en l’Índia és un bon pretext per treure alguns temes com la diferència cultural, tot i que tampoc no se centra en això. I com no, hi ha de faltar algun argument bollywoodià sobre l’amor i la importància del casament que a nosaltres, o com a mínim a mi, se’ns fa gran, però com passa a ‘Slumdog Millionare’, amb la qual comparteixen actor principal, no ho tracten de forma exagerada. Us recomano molt de veure-la, però sense mirar el tràiler abans (així que gairebé us estic demanant una confiança a cegues!).

I la segona és una pel·lícula que, si voleu, us podeu estalviar d’anar a veure. Es tracta de la “La Pesca del Salmón del Yemen” (Lasse Hallström) la qual em pensava que era èxit segur perquè hi sortia l’Ewan McGregor i l’anomenaven la millor comèdia de l’any! Fet que, després de veure-la, he entés que déu ser que ho diuen a totes les comèdies això. Només vull dir que tan sols amb el projecte que servia d’excusa per fer un fil conductor de la pel·lícula em va treure de les caselles. Es tracta de fer una presa amb aigua de no sé quin dipòsit i importar els salmons del nord d’Europa a una zona tan àrida com la del Yemen per tan sols poder complir el capritx d’un milionari. El fet que hi intentessin posar arguments científics encara se’m posaven més els pèls de punta i els ulls com taronges, fet que no em va deixar gens gaudir de la pel·lícula. Només em venia al cap les ganes de dir-li al director que si vol fer ciència ficció ho faci per una altra banda, que pot ferir menys la sensibilitat de l’espectador i dels habitants de la zona que vés a saber si tenen aigua potable. A més, els intents de posar-hi arguments científics, de crítica política o de reflexió sobre les cultures em van semblar molt mal aconseguits, però ja us dic, pot ser que estigués tancada en banda perquè la temàtica d’entrada ja no em va semblar acceptable. Només salvaria la crítica de les aparences a la política. En definitiva, segons la meva modesta opinió, és una comèdia que en realitat em va semblar més aviat un drama, literalment vaig plorar més que no riure. A més, és farcida amb un toc de romanticisme rosa pastel difícil de digerir. Així que, en aquest cas, amb el tràiler crec que en tindreu prou.

Anuncis

17 Mai 2012 Posted by | humor | , , | 9 comentaris

SALIDOS DE CUENTAS (Todd Phillips)

Del director de “Resacón en las Vegas”, la millor comèdia dels últims anys , arriba una altra història esbojarrada, meitat ‘road movie’ meitat ‘buddy movie’, amb Robert Downey Jr. i la nova promesa del cinema còmic Zack Galifianakis. Una pel·lícula que explica la història de dos desconeguts que es veuen obligats a recorrer mig estats units perquè un d’ells pugui veure el naixement del seu primer fill. Dues personalitats completament oposades que toparan i s’atrauran al llarg de tots els quilòmetres i peripècies que ens expliquen.

Després de veure-la, només puc dir que ha estat completament decepcionant. Que Todd Phillips hagi dirigit aquest film és tot un reclam i, en principi, un valor segur; però res més allunyat de la realitat. La pel·lícula amb prou feines ha aconseguit arrencar-me una rialla; es pot comptar amb els dits d’una mà els cop que he somrigut. I és que sé és cert que els dos protagonistes viuen estranyes situacions, però són bromes tan gastades que no fan cap efecte. Es podria dir que és un vull-i-no-puc de l’anterior film de Phillips.

El millor del film, sense dubte, són els seus actors. Galifianakis s’està fent un lloc dins de Hollywood, i ben merescut, tot i que hauria de mirar de canviar de registre, perquè aviat se’l catalogarà de freak, idiota i drogadicte. Robert Downey Jr. està molt correcte en un film una mica allunyat del seu registre. Tot i que el millor de la pel·lícula es pot veure quan entra en joc Jamie Foxx, com a secundari de luxe. En definitiva, entretingut film  per veure a caseta sense gastar-se ni un cèntim.

P.D. el tàndem Downey/Foxx ja es va poder veure a l’excel·lent “El solista” i van signar dos de les millors interpretacions que he vist mai: emotiva i intensa. Realment tots dos es mereixerien l’Òscar.

9 Novembre 2010 Posted by | humor, road movie | , , , , | 13 comentaris

RESACÓN EN LAS VEGAS (Todd Phillips)

De tant en tant, Hollywood ens sorprén amb una comèdia esbojarrada bona. Poques pel·lícules m’han fet riure tant i de veritat. No aquell somriure creat a partir d’humor fàcil i senzill com el que aconsegueix la saga de “Agarralo como puedas” o “Scary movie”. Un film més o menys intel·ligent i amb girs de guió sorprenents i, sobretot, estrambòtics; surrealistes si preferiu…

L’argument no és massa complicat. Un grup d’amics marxa a les Vegas per celebrar un comiat de solter. En despertar-se al matí, el marit ha desaparegut i els amics no recorden res del què va passar. Seguint les pistes i el rastre de destrucció i personatges que van deixar al darrera, van comformant un plànol de la nit anterior. Em sona una mica  a “Colega, donde está mi coche?” que ja fa uns anys va sorprendre tothom amb un humor semblant al d’aquesta pel·lícula. Només cal canviar un cotxe per un home promés a punt de casar-se.

Si per algun motiu recordaré la pel·lícula serà, sobretot, pels títols finals de crèdit. Una forma original i divertidíssima  de presentar-los i que hem van fer plorar de riure. Em vaig quedar amb un molt bon sabor de boca.

Els actors, tots desconeguts, es surten amb una immillorable interpretació. Li donen aquell punt que necessita una bona pel·lícula d’humor perquè realment faci gràcia. Destacable, també, la participació de Mike Tyson, absurda, sorprenent i divertida. Es podria dir que en alguns moments és previsible?? La veritat, en molts pocs ja que, com he dit, té forces girs de guió que sorprenen i entretenen molt.

Per a tots els seguidors d’humor intel·ligent, situacions estranyes i estrambòtiques a l’estil d'”American Pie”, pel·lícules sobre farres, borratxeres,… us recomano que l’aneu a mirar només acabar de llegir el post.

10 Novembre 2009 Posted by | humor | , , , | 8 comentaris