CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

VA DE… FRASES MEMORABLES (II)

Després de publicar el post de Frases memorables de la setmana passada i veure els vostres comentaris vaig decidir de fer una segona part amb les vostres suggerències. Així que aquí estan les vostres Frases Memorables:

El suggeriment de Ligoakoma i els ous durs dels Germans Marx.

En Pons proposa aquesta de ‘El cabo del miedo’

Del remix de Reflexionem-hi em quedo amb aquesta. Tot i que potser el ‘Que la fuerza te acompañe’ és més famosa.

La Montse torna amb els Germans Marx i el famós ‘La parte contratante…’

En Jordi es queda amb el Harry el sucio de Clint Eastwood.

En Tomàs,a part de tornar als Germans Marx, tira per Johnny Guitart.

I, per acabar, l’Electrotipia opta per un dels millors psicòpates de tots els temps, Hannibal Lecter.

Doncs aquestes són les vostres recomanacions. Gràcies a tots els que heu anat comentant, encara que no hagueu deixat cap suggeriment. Ara, si voleu, podeu proposar el tema del següent ‘Va de…’. A les vostres mans ho deixo.

Anuncis

12 febrer 2013 Posted by | General, Va de... | , , , | 10 comentaris

J. EDGAR (Clint Eastwood)

En la seva nova intrusió en el gènere del biopic, Eastwood ens presenta a J. Edgar Hoover, el que va ser el creador del FBI i el seu director durant gairebé 50 anys. Al llarg d’aquests 50 anys se’ns mostra com va ser aquest personatge misteriós, egocèntric, admirat, qüestionat i, sobretot, introvertidament passional.

Tot i la durada del metratge (dues hores i quart) i la sobrietat del guió, la pel·lícula impacta des del primer moment en descobrir-nos una persona que enganya i confón, que és capaç de caure’ns bé quan, en realitat, va ser un ésser que es va mantenir en el poder amb males maneres i foscos propòsits. El guió ha estat tota una proesa, ja que de la vida privada de J. Edgar se’n tenen molt poques dades degut a la seva obsessiva privacitat, així que la pel·lícula no deixa de ser un supòsit, més o menys verídic, del que va ser la seva vida.

La relació amb la seva mare, amb la seva secretària i amb el seu company i amic fidel topen les unes amb les altres i van conformant el plànol sentimental i interior d’un dels homes més important, per bé o per mal, de la història americana. Potser, en tractar-se d’una part de la història de nord-amèrica fa que en algun moment del film us pogueu sentiu perduts i descontextualitzats, perquè la pel·lícula no deixa d’avançar i retrocedir en el temps i els recursos que utilitza Eastwood per situar-nos són personatges significatius de l’època.

Però si la direcció és magnífica i el guió addictiu, no puc dedicar paraules menys bones per als actors i actrius que apareixen. Des d’una destacable Judi Dench a una Naomi Watts força secundària però amb una gran rellevància. Leonardo DiCaprio, nominat a l’Oscar per la seva interpretació, se’l mereix se’ns dubte, però hi ha hagut un gran oblidat en les nominacions a actor de repartiment, i aquest és Armie Hammer (els bessons Winklevoss de ‘La red social‘) que fa tot un paperàs en la pell de Clyde Tolson, amic inseparable i d’una importància majúscula en la vida de J. Edgar.

En definitiva, Eastwood posa el segell a una de les pel·lícules de l’any.

2 febrer 2012 Posted by | biopic | , , , , | 8 comentaris

EL INTERCAMBIO (Clint Eastwood)

Christine Collins és una mare soltera al final de la dècada dels anys 20 a California. De sobte, el seu fill de nou anys desapareix. Després de cinc mesos d’investigació, la policia de Los Angeles diu haver trobat al seu fill i paren la investigació. Però el nen que han trobat no és el seu fill. A partir d’aquest moment, i davant la negativa de la policia de continuar investigant per trobar un nen a qui ja han trobat, la senyora Collins acudirà a tots els mitjans de comunicació per fer conèixer el seu cas. La lluita d’una mare desesperada basada en fets reals.

Malgrat que la trama és molt consistent en un començament, a mida que avança la pel·lícula va perdent força, fins arribar a un final gens sorprenent i previsible des de la meitat del film. Cal dir que la història està basada en fets reals i, per tant, J.M. Straczynski va preferir deixar la història tal i com estava, sense maquillar-la; la qual cosa dóna certa credibilitat al que se’ns està mostrant. Angelina Jolie interpreta excel·lentment el paper de Christine Collins. No estem acostumats a veure a la Jolie en papers dramàtics on no hi hagin armes entre mig i cal dir que se’n surt de meravella. També de meravella estan els secundaris que l’acompanyen: el sempre perfecte John Malkovich i l’odiós (ho dic pel paper que interpreta) Jeffrey Donovan. Menció especial per a tots els nens que hi surten i al procés de càsting per triar-los. Tot un encert.

Soc una d’aquelles persones a qui Clint Eastwood li agrada més darrera les càmeres que actuant. Aquest home, amb cara de pocs amics i més aviat inexpressiva, no m’ha acabat de convéncer mai, tot i que és cert que ha signat interpretacions molt bones al llarg de la seva carrera com a actor (amb més de seixanta pel·lícules). Però com a director el trobo fantàstic. La forma d’explicar diferents històries, ja siguin drames com el que ens proposa “El intercambio” o “Mystic River”, pel·lícules bèl·liques com “Cartas desde Iwo Jima”, pel·lícules sobre l’espai com “Space Cowboys” o sobre importants líders polítics com “Invictus”; els enquadraments que utilitza, la il·luminació que ens mostra (també mèrit del director de fotografia), la banda sonora que sovint composa ell mateix, entre d’altres aspectes, li han valgut dos Oscars a la millor direcció per “Sin perdón” el 1992 i per “Million Dollar Baby” el 2004. No sé si és per això que a la pel·lícula trobem una referència al lliurament dels Oscars del 1935, quan va guanyar la pel·lícula “Sucedió una noche”. En qualsevol cas, una bona oportunitat de veure a l’Angelina Jolie en un dels seus millors papers i una bona crítica al masclisme de l’època i la corrupció dels cos de policia durant aquelles dècades.

16 Novembre 2010 Posted by | drama | , , , | 4 comentaris