CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

HEADHUNTERS (Morten Tyldum)

Roger Brown és un famós executiu que es guanya la vida de forma extraoficial robant obres d’art i canviant-les per detallades imitacions. La seva última víctima, però, no és el que s’imagina i un cop realitzat el robatori es veurà immers en una persecució constant i en un munt de mentides, traicions i assassinats que el portaran a dubtar de tothom.

Un cop més, i ja van uns quantes, el cinema suec i la seva manera d’explotar el gènere del thriller s’imposa al cinema made in USA. Ho aconsegueix amb una trama ben perfilada, progressivament violenta, plena de sorpreses i positivament gratificant. El thriller suec sembla haver trobat un equilibri perfecte entre l’humor negre, el drama i la violència; i ‘Headhunters’ n’és l’últim exemple. Si encara no esteu convençuts per veure-la, us dirè que les interpretacions d’Aksel Hennie i de Nikolaj Coster-Waldau (el Jaime Lannister de la sèrie ‘Juego de Tronos’) són d’allò més convinçents i encertades.

L’únic punt negatiu que el trobo és la poca distribució que se n’ha fet i, per tant, la poca gent a la que arribarà als cinemes. Tot i així, ha aconseguit ser la novena pel·lícula més vista en el cap de setmana de la seva estrena. Només podem esperar que continui aquest èxit.

Anuncis

4 Setembre 2012 Posted by | thriller | , , , | 11 comentaris

DÉJAME ENTRAR (TOMAS ALFREDSON)

Guanyadora de l’any passat al festival internacional de Sitges. Realment, s’ho val. I no, no és americana, és Sueca!!!

Amb una fotografia meravellosa, Tomas Alfredson ens presenta un film poètic i romàntic  barrejat amb tot allò que us vingui al cap en pensar en pel·lícules de vampirs.

Un noi de 12 anys, que pateix en primera persona el problema del bullying, tant utilitzat últimament (“Cobardes”, “Bullying”), coneix la seva nova veïna, que resulta ser una jove vampiresa.

La relació entre aquests dos joves protagonistes es va tornant d’allò més tendre, sense importar el règim alimentari de cadascú. Una història d’amor preadolescent barrejada amb sang i violència, amb una narració més aviat lenta i on els silencis són el millor guió. A destacar una escena en la qual el noi protagonista es renta les dents mentre ho fa, també, sa mare. 30 segons sense cap diàleg i un gran missatge entre mig.

No m’he espantat en cap moment. Això vol dir que no la considero una pel·lícula de terror i, si realment la volguessin vendre com a tal, podrien usar més recursos del gènere. Una inquietud relegada a un plànol secundari per reforçar la història d’amor dels protagonistes.

5 escenes / fotogrames / imatges / moments m’han quedat gravats en la retina. Entre elles, l’escena del final. L’angoixa de morir ofegat i la vengança tan merescuda com misteriosa.

Una gran èxit per al cinema suec, un 10 per als joves actors protagonistes i un altre 10 per a la trama.

20 Octubre 2009 Posted by | fantàstic, romàntica | , , , | 3 comentaris