CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

PANDORUM (Christian Alvart)

Amb matissos que recorden a “Alien, el octavo pasajero”, se’ns presenta aquesta pel·lícula de ciència-ficció/terror ambientada en un futur que nosaltres no veurem. La Terra pateix una superpoblació exagerada i els recursos naturals estan a punt de desaparèixer. Això fa que es construeixi una meganau espacial on alguns habitants de la terra, protegits i vigilats per soldats, viatgen en busca de nous móns aptes per ser habitats. Durant el viatge , es someten a un hiperson que els manté adormits durant tot el trajecte.

El tinent Payton es desperta del seu hiperson junt amb el soldat Bower. Aviat descobreixen que a la nau ha ocorregut alguna cosa horrible que ha transformat a alguns dels habitants de la Terra en éssers fastigosos i temibles, amb fam insaciable i caníbal.

L’argument, des d’aquest punt de vista, no és gaire complex; però a mida que va avançant el film, es va tornant més estrany i paranoic. Potser es el punt negatiu de la pel·lícula per a mi, ja que no he acabat d’entendre-la. Bé perquè és massa complicada, bé perquè em fa la sensació que no s’explica gaire bé allò que passa, bé perquè l’he vist online amb qualitat molt millorable (sobretot de so). Els monstres mutants no són res de l’altre món i tampoc se sap molt bé com arriben a ser com són. No es pot qualificar de pel·lícula d’acció, perquè no hi ha molta, a diferència de la mateixa “Alien, el octavo pasajero” o altres pel·lícules de terror amb estranyes criatures com “Resident Evil”.

El que m’agrada és l’ambient de claustrofòbia i tensió que genera, com a bona pel·lícula de terror. El gir argumental del final, en el qual s’explica tot i s’arriba a entendre una mica l’argument, és força sorprenent i fa que oblidis que no has entés res durant la pel·lícula. Senzillament acceptes el final i prou.

Tot plegat una bona pel·lícula pel sofà dels diumenges, amb moments de tensió i pocs efectes especials (sorprenent en una pel·lícula de ciència-ficció, no creieu?)

13 Novembre 2009 Posted by | ciència-ficció, terror | , , , | 1 comentari

MOON (DUNCAN JONES)

Avui li dedico el post a la guanyadora d’aquest any del Festival de Sitges.

Una pel·lícula inquietant. Claustrofòbica, segons com es miri. Per mi, entra dins el gènere de la ciència-ficció pels péls. Tot i presentar-nos una perspectiva futurista sobre la manca de recursos naturals a la qual ens veurem immersos d’aquí no gaires anys, no és una pel·lícula comparable  al que va representar “2001: un odisea en l’espai” d’Stanley Kubrick o “Blade Runner” de Ridley Scott per al món de la ciència-ficció. Per aquest motiu se’m fa estrany que aquesta hagi estat la pel·lícula guanyadora del certàmen d’enguany.

Nota positiva per a Sam Rockwell, que ha sapigut defensar diferents papers dins un mateix argument. I nota molt positiva per a Gerty, el robot amb veu de Kevin Spacey que, trencant els esquemes de les pel·lícules de robots futuristes, no és dolent ni té instints assassins.

L’argument és prou bo, però crec que no està ben explicat. Personalment, crec que li podrien haver tret més suc; i em fa la sensació que queden coses sense explicar o, si més no, una mica penjades. Té un parell de girs argumentals que, narrats d’una altra manera, haguessin suposat una sorpresa per als espectadors. Però la forma en com estan presentats, són bastants previsibles.

La música està bé. Hi ha molt poca durant la pel·lícula, Jo diria que hi ha la necessària per a crear aquesta atmosfera de reclusió ultra-modernista.

En resum, molt bona nota per a la presentació de la pel·lícula, per a la fotografia i per a l’actuació de Sam Rockwell (no l’havia vist, crec, des de la “Milla Verde”); bona nota a la música i els efectes especials; i aprovat just per a com està presentat, narrat i estructurat l’argument.

Radicalitzant, crec que el fet que el director (Duncan Jones) sigui fill de David Bowie ha influenciat al reocneixement d’aquesta pel·lícula. Espero que aquest any hi hagin hagut millors films a Sitges.

19 Octubre 2009 Posted by | ciència-ficció | , , , , | 8 comentaris