CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

QUAN LA CENSURA COMPRA LA SEVA ENTRADA

Fa cosa d’un any vaig criticar la decisió que va prendre l’òrgan encarregat de qualificar els films que s’estrenen a espanya en qualificar “Saw VI” com a pel·lícula “X” per fer apologia de la violència, condemnant-la a ser estrenada únicament en sales per adults. La distribuidora va decidir no estrenar-la i aquest passat més d’octubre va ser estrenada, finalment, als cines espanyols sota el nom de “Saw VI: el montaje del productor” o el que es el mateix “Saw VI: després de passar per la sala de censura”

En els últims dies s’ha pogut viure una situació molt semblant que ha tingut més repercussió i un efecte més clar ens els espectadors de cinema. El succés ha tingut lloc durant el festival de cinema de terror de San Sebastià, considerat el germà petit del festival de Sitges. En aquest certamen s’havia de projectar “A serbian film“, pel·lícula brutal que ja vaig comentar i que no em va agradar. Però una cosa sí tinc clara: qualsevol pel·lícula és una manifestació artística, i com a tal té tot el dret de ser projectada i els espectadors tenen el dret de veure-la o no. I és que després de la projecció del film a Sitges, la “Confederación Católica de Padres de Família y Padres de Alumnos, CONCAPA” (un grup força progessista pel que sembla) va denunciar el film per fer apologia de la pederastia i dels delictes sexuals (no faré cap comentari ara que la visita del Papa està tan recent); una denúncia que va arribar al jutjat número 4 de San Sebastián i que va decidir suspendre la seva exhibició en el festival.

La resposta va ser immediata. Els organitzadors del festival van complir la decisió del jutge però no sense manifestar el seu disgust per aquest i deixar clara la seva posició sobre la llibertat d’expressió. Els espectadors també van reaccionar d’immediat, fent còrrer la veu perquè tothom votés “A serbian film” com millor pel·lícula del certamen. D’aquesta manera, el film en qüestió s’ha emportat el premi especial del públic, sense ser projectada i com a símbol de la llibertat d’expressió. Crec que ha estat la iniciativa més encertada i més justa (tot i que segur que no era la millor pel·lícula del festival) Recordaré que “A serbian film” ha guanyat alguns guardons com un “Fripesci” de la crítica internacional a Sèrbia i que ha estat estrenada en molts altres països sense que s’hagi aixecat una polsaguera semblant a la que s’ha aixecat aquí. Sembla que Franco, 35 anys després de la seva mort, encara està força present a espanya.

Per a més informació consulteu el post de A txiflar, amb un molt bon anàlisi de la situació i de les conseqüències d’aquest acte de censura.

8 Novembre 2010 Posted by | festival, General | , , , | 9 comentaris

PHILLIP MORRIS ¡TE QUIERO! (Glenn Ficarra/John Requa)

Una vegada més, la industria cinematogràfica americana ens demostren que són uns ultraconservador homòfobs i, en conseqüència, uns deficients mentals. Quan una distribuidora valenta decideix engegar endavant una pel·lícula que tracta obertament de la homosexualitat, tot són barreres. I encara és pitjor si la protagonitzen dos actors internacionalment reconeguts com Jim Carrey i Ewan McGregor.

Què estem ensenyant als nostres fills -deuen pensar els òrgans censors americans- quan els estem projectant relacions homosexuals protagonitzades per l’Ace Ventura?? I és que la censura nord-americana no té límits. Després que “Brokeback Mountain” aixequès una de les polèmiques més sonades del continent americà (tot i guanyar l’Òscar a la millor direcció al 2005) s’han proposat evitar que es torni a repetir l’incident cancel·lant la projecció d’aquesta pel·lícula als Estats Units, tot i que, per sort, ha arribat a la nostra caretellera a temps. En un principi, el film s’havia d’estrenar a l’abril, però es va endarrerir fins l’agost i ara, novament es torna a endarrerir per “motius econòmics” segons els responsables d’aquesta retallada en la llibertat d’expressió.

Sigui com sigui, nosaltres podem gaudir d’aquesta pel·lícula abans, fins i tot, que els nord-americans (cosa que passa molt poques vegades) Una interpretació excel·lent de Jim Carrey, que demostra que no només és un actor de comèdies -algunes bones, d’altres mediocres- sinó que es defensa molt bé en el terreny del drama. Ja ho va demostrar a “El Show de Truman” i al “Número 23”, i ho torna a fer, posant-se a la pell d’Steven Russell, un timador que a la pressó coneix a Phillip Morris de qui queda bojament enamorat. Un drama romàntic, amb tocs de comèdia i de drama. Una història basada en fets reals on el verdader Phillip Morris apareix al final com a advocat de Jim Carrey. Pareu-hi atenció.

21 Agost 2010 Posted by | drama, humor | , , , | 8 comentaris