CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

EL EXÓTICO HOTEL MARIGOLD Vs. LA PESCA DE SALMÓN EN YEMEN

Avui us deixo un post que em fa molta il·lusió perquè és el meu primer cameo al blog. Es tracta d’una crítica feta per la nostra companya d’Aficionats als Senders. Les crítiques cap a ella, si us plau, jeje.

En primer lloc, advertir-vos que no sóc tan entesa de cinema com el nostre admirat Crític ni molt menys!, però em sembla que la eina del bloc, a banda de ser una reflexió sobre les pel·lícules (argument, interpretació…) és, per als que no en sabem tant, una bona manera de saber quina pel·lícula ens podem estalviar de pagar per anar al cinema i quina és una bona recomanació i, en definitiva, el que podríem anomenar com una bona experiència cinematogràfica. Jo, més que l’anàlisi cinematogràfic, el que voldria és fer un post per recomanar-vos-en una, i per estalviar-vos de veure’n una altra, si us sembla.

Ambdues pel·lícules es presentaven com a bones comèdies però al final va resultar que una em va semblar molt millor que l’altra. M’explico.

La primera és “El exótico Hotel Marigold”, del director de Shakespeare in love (John Madden). Una comèdia fresca i amena, amb molts moments hilarants, la qual vaig poder gaudir amb un somriure d’orella a orella durant tot el llarg metratge. Narra la història de set persones d’avançada edat que, per diverses circumstàncies, decideixen fer un viatge per allunyar-se de les preocupacions i de les complicades situacions que viuen en l’actualitat. En un primer moment es trobaran amb una decepcionant rebuda a l’exòtic Hotel Marigold, i pensaran que fer aquest viatge és la pitjor idea que mai haguessin pogut tenir, però finalment veuran que els permetrà trobar els seus camins o alló que els mancava, potser fins i tot, sense saber-ho. És una pel·lícula optimista que parla de la importància de les relacions humanes, del pas del temps, d’autosuperar-se, de fer les coses amb il·lusió, de somiar, de la possibilitat de rectificar, de la companyonia i de la tolerància. Ambientada en l’Índia és un bon pretext per treure alguns temes com la diferència cultural, tot i que tampoc no se centra en això. I com no, hi ha de faltar algun argument bollywoodià sobre l’amor i la importància del casament que a nosaltres, o com a mínim a mi, se’ns fa gran, però com passa a ‘Slumdog Millionare’, amb la qual comparteixen actor principal, no ho tracten de forma exagerada. Us recomano molt de veure-la, però sense mirar el tràiler abans (així que gairebé us estic demanant una confiança a cegues!).

I la segona és una pel·lícula que, si voleu, us podeu estalviar d’anar a veure. Es tracta de la “La Pesca del Salmón del Yemen” (Lasse Hallström) la qual em pensava que era èxit segur perquè hi sortia l’Ewan McGregor i l’anomenaven la millor comèdia de l’any! Fet que, després de veure-la, he entés que déu ser que ho diuen a totes les comèdies això. Només vull dir que tan sols amb el projecte que servia d’excusa per fer un fil conductor de la pel·lícula em va treure de les caselles. Es tracta de fer una presa amb aigua de no sé quin dipòsit i importar els salmons del nord d’Europa a una zona tan àrida com la del Yemen per tan sols poder complir el capritx d’un milionari. El fet que hi intentessin posar arguments científics encara se’m posaven més els pèls de punta i els ulls com taronges, fet que no em va deixar gens gaudir de la pel·lícula. Només em venia al cap les ganes de dir-li al director que si vol fer ciència ficció ho faci per una altra banda, que pot ferir menys la sensibilitat de l’espectador i dels habitants de la zona que vés a saber si tenen aigua potable. A més, els intents de posar-hi arguments científics, de crítica política o de reflexió sobre les cultures em van semblar molt mal aconseguits, però ja us dic, pot ser que estigués tancada en banda perquè la temàtica d’entrada ja no em va semblar acceptable. Només salvaria la crítica de les aparences a la política. En definitiva, segons la meva modesta opinió, és una comèdia que en realitat em va semblar més aviat un drama, literalment vaig plorar més que no riure. A més, és farcida amb un toc de romanticisme rosa pastel difícil de digerir. Així que, en aquest cas, amb el tràiler crec que en tindreu prou.

17 Mai 2012 Posted by | humor | , , | 9 comentaris

INCREÍBLE, PERO FALSO (Ricky Gervais / Mathew Robinson)

Com seria el món si ningú pogués mentir? Aquesta és la idea bàscia d’aquesta pel·lícula entretinguda i divertida on la humanitat, ni tant sols sap què vol dir mentir. “Mentida” és una paraula que no existeix. Ningú pot callar-se les veritats, i és en aquest moment quan ens adonem que vivim en un món hipòcrita i que en un sol dia som capaços de dir tantes mentides que perdríem el compte. Sigui conscientment o inconscient, mentim, i la primera part de la pel·lícula serveix per adonar-nos d’un munt de situacions en les que mentim sense adonar-nos. Aquesta és, sens dubte, la part més divertida, on es presenten un conjunt de personatges brutalment sincers, on les seves vides desgraciades i tristes surten a la llum com qui explica que va anar a comprar al Ikea. Però, si més no, no és la millor part.

Reflexionem: quina és la mentida més gran de l’història???…….Correcte!!! (En el cas que l’hagueu encertat) La religió. I, per tant, si no existissin les mentides en el món, lògicament, la religió tampoc existiria. I això és, de fet, el que passa en aquest film. El protagonista, única persona en el món capaç de mentir, experimenta en les seves pròpies carns com és possible crear una religió que congregui centenars de persones al voltant d’una idea que creuen que és veritat. En general, una paròdia molt ben triada sobre la creació de la religió, la figura de Déu i les esglèsies amb els seus paral·lelismes currats al voltant de la vida de Moisés (amb pizza inclosa) i Jesús.

Pareu atenció als “cameos” del film. Apareixen Jason Bateman (“Hancok”), Phillip Seymour-Hoffman (“Truman Capote”, “Antes que el diablo sepas que has muerto”) i Edward Norton (“American history X”). En global, una molt bona pel·lícula per passar l’estona i gaudir amb la imaginació que aporta aquest guió original i divertit.

P.D. Per fi puc dir que una pel·lícula americana s’en fot de la religió i la tracta com una gran mentida a la humanitat. Al contrari, per exemple, que el film “El libro de Eli”, una pel·lícula catolico-conservadora a mort, disfressada amb molt poca traça amb escenes d’acció, que no em dedicaré a criticar, a no ser que volgueu un rentat de cervell per acabar adorant la biblia com a salvadora dels mals de la humanitat.

3 Setembre 2010 Posted by | drama, humor | , , | 8 comentaris