CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

EL DICTADOR (Larry Charles)

Aladeen és el dictador de Wadiyah, un petit país de l’orient pròxim. Un dia es veu obligat a presentar-se davant les Nacions Unides per donar compte de tots els seus actes, però abans d’assistir es veu immers en una conspiració que pretén fer arribar la democràcia al seu país. Aladeen farà tot el possible per evitar-ho ajudat, inocentment, per una forta defensora dels drets humans.

Sacha Baron Cohen es torna a posar en la pell d’un personatge extrem per oferir-nos grans moments d’humor i es torna a ajuntar amb el director que l’ha fet situar-se en el punt de mira de la societat (per bé o per mal), Larry Charles, director de ‘Borat’ i ‘Bruno’. El tàndem torna a funcionar a la perfecció, aquest cop, però, sense la intenció de mostrar-nos un fals documental com en les anteriors, sinó de presentar-nos una comèdia molt fictícia amb una moralina molt realista (i és que el missatge final d’Aladeen és per tenir en compte). Llàstima que la pel·lícula es centri tant en els Estats Units i la seva ‘democràcia’ i no es faci extensible a la resta de països democratitzats.

La banda sonora està repleta de cançons conegudes traduïdes al àrab. Un bon detall, la veritat. El repartiment el completa un secundari Ben Kingsley, Anna Faris (‘Scary Movie’), John C. Reilly i els fugaços cameos de Megan Fox i Edward Norton fent d’ells mateixos. Una bona comèdia per passar una bona tarda de cinema.

Anuncis

2 Agost 2012 Posted by | humor | , , , , , | 4 comentaris

LA INVENCIÓN DE HUGO (Martin Scorsese)

La setmana que el meu bloc arriba a les 8000 visites (sé que són molt poques per alguns de vosaltres, però per mi és tota una fita), el director del festival de Sitges, Àngel Sala, és exculpat dels delictes dels quals era acusat per haver projectat ‘A serbian film’ al festival i s’estrena la última i esperadíssima pel·lícula d’Scorsese (amb la qual arribo als 150 posts). El món funciona.

La incursió d’Scorsese al 3D ens explica la història de Hugo Cabret, un nen orfe que viu a l’estació de Montparnasse a París fent la feina que va aprendre del seu pare i del seu tiet: donar corda als rellotges de l’estació sense que el vigilant se n’adoni. Allà coneixerà un fabricant de joguines que el farà descobrir els orígens del cinema.

A través dels ulls d’Hugo (un jove i convincent Asa Butterfield), anirem descobrint les primeres passes que el cinema va fer en l’inpass dels segles XIX i XX. Des de les primeres projeccions del Cinematògraf dels germans Lumière a la importantíssima figura de George Méliès com a pare dels efectes especials i un dels pioners a dotar d’un sentit narratiu les seves pel·lícules. Ple de referències cinèfiles, com el Robbin Hood de Douglas Fairbanks, la pel·Lícula es converteix en una declaració d’amor al cinema. Una declaració que només podia venir de la mà d’un apassionat al setè art com és Scorsese.

I per mostrar-nos-ho utilitza tot el potencial que ofereix el 3D com no s’havia vist fins el moment. Els que llegiu aquest blog sabreu de la meva reticència cap aquest tipus de màrqueting. Però Scorsese va més enllà de fer veure que objectes punxeguts surten de la pantalla i juga amb els primers plans i amb la profunditat de la imatge d’una manera asombrosa. La magnitud de la biblioteca de les Arts Cinematogràfiques de París, l’amplitud de l’estació de trens i la extraordinària seqüència inicial són alguns dels moments que deixan meravellat l’espectador aconseguint que s’introdueixi dins l’espai que es projecta.

L’únic apunt negatiu que trobo a la pel·lícula és un guió (basat en el llibre de Brian Selznich) una mica pobre, amb un argument que dóna la sensació constant que falten peces. Això, i l’horrorós doblatge de la jove Chloë Grace Moretz. La resta del cast el tanca un gran Ben Kingsley i un irritable Sacha Baron Cohen. Atenció a les petites aparicions de Christopher Lee, Ray Winstone i el petitíssim cameo d’Scorsese.

En definitiva, una pel·lícula tècnicament perfecta que recomano a tots aquells que no els acaba de convéncer el 3D perquè podran descobrir tot el potencial d’aquest recurs. Tot i l’efecte marejant, crec que és impossible treure-li més suc. Bravo per Scorsese!!

25 febrer 2012 Posted by | aventures, drama, històrica | , , , , , , | 18 comentaris