CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

EL INTERCAMBIO (Clint Eastwood)

Christine Collins és una mare soltera al final de la dècada dels anys 20 a California. De sobte, el seu fill de nou anys desapareix. Després de cinc mesos d’investigació, la policia de Los Angeles diu haver trobat al seu fill i paren la investigació. Però el nen que han trobat no és el seu fill. A partir d’aquest moment, i davant la negativa de la policia de continuar investigant per trobar un nen a qui ja han trobat, la senyora Collins acudirà a tots els mitjans de comunicació per fer conèixer el seu cas. La lluita d’una mare desesperada basada en fets reals.

Malgrat que la trama és molt consistent en un començament, a mida que avança la pel·lícula va perdent força, fins arribar a un final gens sorprenent i previsible des de la meitat del film. Cal dir que la història està basada en fets reals i, per tant, J.M. Straczynski va preferir deixar la història tal i com estava, sense maquillar-la; la qual cosa dóna certa credibilitat al que se’ns està mostrant. Angelina Jolie interpreta excel·lentment el paper de Christine Collins. No estem acostumats a veure a la Jolie en papers dramàtics on no hi hagin armes entre mig i cal dir que se’n surt de meravella. També de meravella estan els secundaris que l’acompanyen: el sempre perfecte John Malkovich i l’odiós (ho dic pel paper que interpreta) Jeffrey Donovan. Menció especial per a tots els nens que hi surten i al procés de càsting per triar-los. Tot un encert.

Soc una d’aquelles persones a qui Clint Eastwood li agrada més darrera les càmeres que actuant. Aquest home, amb cara de pocs amics i més aviat inexpressiva, no m’ha acabat de convéncer mai, tot i que és cert que ha signat interpretacions molt bones al llarg de la seva carrera com a actor (amb més de seixanta pel·lícules). Però com a director el trobo fantàstic. La forma d’explicar diferents històries, ja siguin drames com el que ens proposa “El intercambio” o “Mystic River”, pel·lícules bèl·liques com “Cartas desde Iwo Jima”, pel·lícules sobre l’espai com “Space Cowboys” o sobre importants líders polítics com “Invictus”; els enquadraments que utilitza, la il·luminació que ens mostra (també mèrit del director de fotografia), la banda sonora que sovint composa ell mateix, entre d’altres aspectes, li han valgut dos Oscars a la millor direcció per “Sin perdón” el 1992 i per “Million Dollar Baby” el 2004. No sé si és per això que a la pel·lícula trobem una referència al lliurament dels Oscars del 1935, quan va guanyar la pel·lícula “Sucedió una noche”. En qualsevol cas, una bona oportunitat de veure a l’Angelina Jolie en un dels seus millors papers i una bona crítica al masclisme de l’època i la corrupció dels cos de policia durant aquelles dècades.

16 Novembre 2010 Posted by | drama | , , , | 4 comentaris

ACCIÓ A L’AGOST

És conegut per tothom que els mesos d’estiu és l’època de l’any en que els grans estudis llencen les seves pel·lícules més potents. En altres paraules, les pel·lícules més comercials i impactants, amb l’intenció de recollir tant com es pugui ens uns dies de vacances en els quals la gent no es passa el dia pensant en el treball. I si parlem de pel·lícules impactants, ens referima totes aquelles que tinguin trets, baralles, persecucions i d’altres escenes d’acció que estiguin a l’alçada. Per no sobrecarregar el blog amb estrenes i crítiques de films d’acció (exceptuant la crítica d'”Origen”) he decidit ficar-los tots en el mateix sac. I aquí estan:

EL EQUIPO A

Sèrie icònica dels 80 que ens va acompanyar durant molts i molts anys, ara revisada i dotada amb els últims avenços tecnològics. Humor i acció en mans d’estrelles poc conegudes (exceptuant Liam Nesson) però amb un gran futur per endavant: Bradley Cooper (“Resacón en la Vegas”), Sharlto Copley (“Districte 9”) i Quinton Jackson (com a l’inovidable M.A. Barracus) En la cinta, repleta d’humor i d’acció, sovint, exagerada, retornem als origens de l’equip i a la traició que van patir i que és la causant que sempre hagin estat perseguits. Una pel·lícula on moren més personatges que en tota la sèrie (en 98 capítols, només van morir 5 personatges). Per cert, atenció a les aparacions dels verdaders Murdock i Fénix durant els crèdits del final.

LOS MERCENARIOS

Que bé es podria haver dit “Un grup d’amics, estrelles del cinema d’acció dels 80, que queden per fer una pel·lí de trets a l’estils dels 80” No cal dir res més. Entreteniment “pur i dur”, que no sempre vol dir “bo”.

SALT

Pel que fa a les pel·lícules d’espíes, aquestes estan molt vistes. Se n’ha fet de tot i de tot tipus. Malgrat això, aquesta pel·lícula aconsegueix que la previsibilitat dels arguments d’aquest tipus de film quedi en un pla secundari en oferir-nos la història d’aquesta “Bourne” fèmina en un context d’actualitat a l’hora de tractar sobre els espíes rusos que a Amèrica, sembla, estan fent de les seves. En resum, amb menys acció de la promesa però acceptable.

REPO MEN

Pel·lícula futurista on els òrgans vitals de les persones es podran substituir per òrgans artificials a preus desorbitats. Els repo men seran els encarregats de “recollir” els òrgans d’aquelles persones que no puguin pagar les mensualitats quan toca. Film ben buscat i entretingut, però amb argument previsible a l’estil de “Minority Report”, tot i que ens deixa un final bastant sorprenent.

Per acabar, dues pel·lícules d’acció, però d’estil una mica diferent. Per una banda està AIRBENDER, EL ÚLTIMO GUERRERO. Pel·lícula basada en els dibuixos manga d’Avatar i dirigida per M.Night Shyamalan i co-protagonitzada pel jove Dev Patel (“Slumdog Millionaire”) en un paper de dolent. I CENTURION, pel·lícula sobre la desaparició de la novena legió romana.

26 Agost 2010 Posted by | acció | , , , , , , | 5 comentaris