CUENTA CONMIGO (Rob Reiner)

Amb aquesta entrada signo el post número 100!! Per alguns de vosaltres això serà una tonteria, però per a mi és un número important. I ho celebro amb una pel·lícula molt especial per mi, que em, porta molt bons records i que, tot i no ser una obra mestra, és una de les meves preferides.

Es diu que l’escriptor més adaptat al cinema de la història de la literatura és William Shakespeare amb més de 300 pel·lícules, però si algú li trepitja el talons és Stephen King. I és que s’ho ha guanyat a pols. Per aquells que sigueu fanàtics de l’obra de King com jo sabreu perfectament perquè hi han tantes adaptacions dels seus llibres. Per aquells que no l’hagueu llegit, feu-ho!!, i us adonareu, mentre esteu llegint, que es pot fer fàcilment una pel·lícula de les seves històries, ben tramades i magníficament narrades. Des de la seva primera adaptació, dirigida per Brian de Palma, del seu llibre “Carrie”, Stephen King es va convertir en una aposta segura. Els seus libres eren, i són, best-sellers abans de sortir a la venda. A més, a King li encanta que facin adaptacions seves i, per tant, ven els drets de les seves obres per un preu miserable (per exemple, ha venut els drets de la seva saga “La torre Oscura”, composada per set llibres, per 19 dòlars -un número bastant important durant tota la saga-)

Qui pensi en Stephen King com el mestre del terror l’encertarà de ple. Però no només ha escrit terror i no només s’han adaptat les seves històries més macabres. Alguns exemples són “Corazones en la Atlantida”, “Cadena perpetua” o “Cuenta conmigo”. Aquesta última, basada en el relat “El cos” que pertany al llibre “Les quatre estacions”. La història tracta d’un grup de quatre amics que marxen en busca del cos d’un noi de 12 anys desaparegut. Una història d’amistat i de maduració personal. Un viatge emotiu que mostra el pas a l’adolescència i la importància dels amics en aquestes edats. Qui sigui capaç de veure aquesta pel·lícula sense posar-se nostàlgic és que té un cor de fusta.

No és que sigui una gran pel·lícula (sobretot el doblatge en castellà deixa moltíssim a desitjar -mireu-la en versió original si podeu-) però és molt entretinguda, amb moments divertits, tendres, emotius i durs. Sens dubte, una de les meves pel·lícules preferides, d’aquelles que sempre hem deixa una mica tocat al final. Per cert, la interpretació dels quatre nens és genial, entre els quals destaca River Phoenix, que va interpretar el paper d’Indiana Jones de jove a “Indiana Jones i la última creuada” i que va morir als 23 anys. També compta amb uns joves Kiefer Sutherland i John Cusack. No us la perdeu.