PROMETHEUS (Ridley Scott)

Ridley Scott torna a l’univers que va crear per a la mítica ‘Alien, el octavo pasajero’ per analitzar què va passar abans que la tinent Ripley acudís a l’altra banda de l’univers per atendre una trucada de socors d’origen desconegut. A bord de la nau ‘Prometheus’, 17 tripulants seguiran la pista deixada per suposats éssers extraterrestres que van estar presents en totes i cadascuna de les civilitzacions antigues. Els descobriments que faran, però, no són els que s’imaginaven i posaran en perill tota l’existència humana.

En sortir de la sala m’he quedat amb dos sentiments oposats. Per una banda, trobo que és una pel·lícula molt encertada, amb poques escenes d’acció i menys de terror però amb un bon argument que, tot i no quedar tancat del tot, està força ben tramat. Per una altra banda, que la venguin com a preqüela de l’Alien original està agafat pels pèls. És veritat que respon alguna pregunta que quedava enlaire en la saga original però crec que hi han incongruències massa flagrants. Es podria dir que Scott ha dirigit una pel·lícula de ciència-ficció (que no terror) espacial amb alguna referència a la pel·lícula estrenada el 1979 per qüestions de marqueting.

El repartiment està d’alló més bé; destacant Noomi Rapace (la Lisbeth Salander sueca) i Michael Fassbender en el papel de l’androide David que, com en totes les altres pel·lícules de la saga, té un paper força insospitat. També compta amb Charlize Theron, Idris Elba i un irreconeixible Guy Pearce.

En definitiva, si l’aneu a veure i sou fans de la saga d’Alien, no hi poseu moltes esperances de veure l’alienígena en acció, no espereu escenes terrorífiques ni grans quantitats de sang i fetge. Si sou capaços d’abstreure-us de tot això, la gaudireu segur.