CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

HITCHCOCK (Sacha Gervasi)

‘Hitchcock’ és molt fàcil d’explicar: es tracta del ‘making of’ de ‘Psicosis’. Però no només es tracta d’un entretingut documental on s’explica com s’ho van manegar per rodar una de les pel·lícules més famoses d’Alfred Hitchcock, sinó també ens ensenya el que va suposar per als seus protagonistes, per als estudis Paramount, per a la censura i, sobretot, per al director i la seva dona, Alma Reville.

Sacha Gervasi (director de ‘La terminal’ o ‘Anvil, el sueño de una banda de rock’) ha sapigut transmetre totes les turbulències que van envoltar aquell rodatge en el qual la productora i gran part de la premsa no hi creia però que tenia fascinat (i obsessionat) al seu director i que va suposar un distanciament entre aquest i la seva dona. Ha sapigut mostrar-nos un aspecte no tant conegut d’Alfred Hitchcock, com ho era la seva irascibilitat, la seva obsessió, el seu control sobre les actrius i, fins i tot, el seu costat més psicòpata.

Anthony Hopkins està sensacional en la seva transmutació en el, a estones pertorbat, mestre del suspens, amb una caracterització espectacular. Llàstima que la vam veure doblada al castellà i ens hem d’imaginar com hauria estat el treball vocal de l’actor. Hellen Mirren, per la seva part, es posa en la pell d’Alma Reville, una dona patidora i, alhora, lluitadora que és el centre de tot el que li passa pel cap a Hitchcock. Com a secundaris estan Scarlett Johansson, Jessica Biel i James D’Arcy, com a Janet Leigh, Vera Milles i Anthony Perkins, respectivament; i em va agradar especialment l’actuació i aparició d’una quasi irreconeixible Toni Collette com a secretària de Hitchcock.

Com a moments estelars de la pel·lícula cal esmentar l’escena del rodatge de l’escena de l’assassinat a la dutxa, l’estrena de la pel·lícula i els petits pròleg i epíleg, que li donen aquell toc ‘Hitchcock’ a la pel·lícula. També és molt entretingut el to metacinematogràfic de tot el film, amb les baralles de la productora amb el director i les d’aquest amb la censura americana.

Us deixo amb un llarg tràiler de la pel·lícula original ‘Psycho’ presentat per, com no, Alfred Hitchcock.

Conclusió: Perfecta per conèixer una mica més a fons al mestre del suspens.

8 febrer 2013 Posted by | biopic, drama | , , , , , , | 10 comentaris

LA VENTANA INDISCRETA (Alfred Hitchcock)

He de reconèixer que a excepció de “Pájaros”, no havia vist cap altre film de Hitchcock. Ho sé, no em lapideu!! Gràcies a un amic, però, m’estic posant al dia en tot el referent al mestre del suspens (o del thriller si ho preferiu). “La ventana indiscreta” ens presenta a Jeff, un fotògraf famós que porta postrat en una cadira de rodes sis setmanes, des que es va trencar una cama, sense cap altre entreteniment que observar (o espiar) les vides dels seus veïns, amb qui comparteix un pati interior. Però hi ha un veí que l’interessa més que els altres, un home que, segons ell, ha assassinat a la seva dona. Amb l’ajuda de la seva metgessa i la seva preciosa parella, Jeff tractarà de descobrir què està passant, encara que això impliqui arriscar la vida.

“La ventana indiscreta” està filmada, quasi íntegrament, dins un espai petit, claustrofòbic (com és l’apartament d’en Jeff,) curiosament encabit dins el decorat més gran construit fins aquella època. Hitchcock aconsegueix així dotar d’una subjectivitat memorable tota la trama del film. Des d’aquest aparament podem gaudir d’un munt de petites històries que conformen el repartiment coral de tots els veïns: la dona solitària, la parella de recent casats, el músic en busca de la inspiració, la ballarina de ballet,… Veiem el que el protagonista veu i sabem poc més del que aquest sap. Tot això, mentre la trama del suposat assassinat va guanyant en importància i misteri, per acabar amb un clímax d’allò més intens.

Les interpretacions són excel·lents. Des del paper d’en Jeff (interpretat per James Stewart, gran amic de Hitchcock) i de la seva parella (una guapíssima Grace Kelly) fins als papers secundaris: Thelma Ritter (com la metgessa d’en Jeff) i Raymond Burr (com el misteriós veí). També cal destacar la feina del departament de vestuari, encapçalat per Edith Heath, i la fotografia de Robert Burks. Però sens dubte, la direcció és el que fa excepcional aquest film; amb uns pla-seqüència molt ben trobats i una forma de barrejar humor i tensió en cadascun dels seus plànols sense gairebé necessitat de diàleg. Tot un clàssic per recuperar sempre que pogueu.

26 Novembre 2010 Posted by | thriller | , , | 5 comentaris