CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

INSENSIBLES (Juan Carlos Medina)

En David és un cirurgià a qui descobreixen un càncer després de patir un accident de cotxe. Per recuperar-se necessita un transplantament de medul·la òssia provinent dels seus pares. Però quan els hi demana de fer el transplantament descobreix que ells no són els seus pares biològics. En David descobrirà que els seus pares estaven relacionats amb un estrany cas, ocorregut durant la guerra civil, en el qual un grup de nens i nenes eren insensibles al dolor físic.

El tràiler d’aquest any del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya porta com a lema ‘Els nostres fans són difícils d’impressionar’, i aquesta pel·lícula dirigida per Juan Carlos Medina ho aconsegueix únicament en la primera part amb una idea i un inici molt bons. Però després, el que podria haver estat un thriller interessant, sorprenent i ple de girs de guió s’acaba convertint en un film pla, que no acaba d’enganxar i amb algunes línies de guió que s’aguanten amb pinces.

Les interpretacions és el millor d’Insensibles’, protagonitzada per Àlex Brendemühl, recolzada per les actuacions dels petits i joves ‘insensibles’ i secundada per actors com Lluís Soler, Sílvia Bel, Juan Diego Boto o Tómas Lemarquis (que no va voler parlar en la presentació de la pel·lícula, segons el seu traductor, per no trencar cap mite). En qualsevol cas, ‘Insensibles’ es deixa veure tot i que les expectatives generades no han estat acomplertes.

Us deixo el tràiler d’enguany del Festival de Sitges.

7 Octubre 2012 Posted by | drama, thriller | , , , , , | 5 comentaris

RABIA (Sebastian Cordero)

José María és un immigrant sud-americà que treballa en la construcció. Rosa, també immigrant, és treballadora domèstica en una gran mansió d’una família benestant. Un dia, dut per una ràbia incontrolada, José María mata el seu cap. La por a ser descobert el porta a amagar-se en la casa on treballa Rosa, amb qui fa poques setmanes va començar a sortir, sense dir-ho a ningú. D’això tracta el tercer film del director equatorià Sebastian Cordero, que ens apropa a temes tant dispars com les relacions amoroses impossibles i les divisions socials que vivim avui en dia.

Un film rodat magistralment i que compta amb tot un conjunt d’històries secundàries que queden englobades dins la mateixa casa. La reclusió voluntària de José María, les relacions entre els membres de la família benestant, l’alcoholisme i alguns dels seus efectes, els amors idílics,… Tot recolzat per la interpretació dels principals actors, Gustavo Sánchez Parra (com a José María) i, sobretot, de Martina García (com a Rosa). Compta també amb uns secundaris de luxe: Concha Velasco, Xabier Elorriaga, Àlex Brendemühl i Icíar Bollaín.

A l’hora de rodar una pel·lícula, la millor forma seria rodar-la en ordre cronològic; però a l’hora de planificar el rodatge s’acostuma a tenir en compte motius més econòmics, la qual cosa comporta rodar-la de la forma més rendible. En aquest cas, però, el motiu de no haver-la rodat en ordre respon a un motiu físic. Gustavo Sánchez Parra, al llarg de tota la pel·lícula, s’arriba a aprimar més de 13 quilos; com és més fàcil engreixar-se que aprimar-se, es va decidir rodar la pel·lícula començant pel final (amb el protagonista literalment xuclat) i anar filmant a mide que aquest anava engreixant.

En resum, un co-producció espanyola i colombiana recolzada en un molt bon guió i filmada amb tots els alicients per aconseguir una atmòsfera on s’hi respira amor, tragèdia i, sobretot, ràbia.

26 Octubre 2010 Posted by | drama | , , , | 3 comentaris