TIPOS LEGALES (Fisher Stevens)

Després de 28 anys, en Val surt de la pressó i a fora l’espera el seu millor amic, en Doc, amb qui està disposat a gaudir de la llibertat fins l’últim minut. El que en Val no sap, és que en Doc te l’ordre de matar-lo tant bon punt posi un peu al carrer. L’estreta relació d’amistat entre aquests dos homes, juntament amb un vell amic reclòs en un asil d’ancians, farà que el desenllaç s’allargui posant en perill la vida de tots tres.

No em podia estar de veure una pel·lícula amb un trio protagonista tant fort com el que ens ofereix ‘Tipos legales’; tres grandíssims actors, tres guanyadors de l’Oscar i tres homes capaços de trobar l’equilibri perfecte entre la comèdia i el drama. Ells són Christopher Walken, Alan Arkin i Al Pacino, tres actors amb una química espectacular capaços de fer-nos plorar i riure en la mateixa seqüència.

I és que ‘Tipos legales’ és una comèdia depriment i nostàlgica que reflecteix el pas imparable del temps i les conseqüències d’aquest. Però tot i això, no oblida les parts bones, els records positius i els moments estelars que encara es poden viure. Hi ha optimisme i pessimisme, alegries i penes, vida i mort. I tot acompanyat d’una banda sonora genial, amb algunes temes de Jon Bon Jovi molt grans. És una pel·lícula que es fa molt curta; i això que succeeixen un munt de coses al trio protagonista: robatoris, assassinats, enterraments, violència, drogues, sexe i amors varis… i tot això només en una sola nit.

Conclusió: Imperdonable perdre’s a aquests enormes actors junt a la gran pantalla.

ARGO (Ben Affleck)

Iràn. 1979. Una revolució popular esclata i fa que la població assalti l’embaixada americana segrestant a totes les persones que s’hi troben a dins. Sis d’aquestes persones, però, aconsegueixen escapar i amagar-se a la casa de l’embaixador de Canadà. Tony Mendez, agent de la CIA, elabora un pla per treure’ls del país sense que els enxampin; fer-los passar per un equip de rodatge d’una pel·lícula de ciència-ficció: ARGO. El més curiós de tot, que està basada en una història real.

La tercera pel·lícula de Ben Affleck com a director, després de ‘Adiós pequeña, adiós’ i ‘The town‘, barreja hàbilment diferents gèneres; des de la comèdia al drama i, sobretot, el thriller polític. Destaca la seqüència inicial de l’assalt a l’embaixada amb aquella manca de música i aquells silencis que ho diuen tot; l’autocrítica i la ironia al voltant del funcionament real de Hollywood; i un tercer acte efectiu però que s’allunya una mica de la realitat en la que està basada la història; una llicència que està més que permessa segons el seu director. També és cert, però, que en alguns moments sembla que ens estiguin explicant una història que s’aguanta amb pinces.

Ben Affleck és un d’aquells actors que fan el pas a la direcció i es troben en un paper on sembla que encaixen millor i crec que Affleck ha trobat el seu lloc en el món cinematogràfic. Igualment, reconec que executa un paper protagonista d’allò més correcte. A més, està acompanyat per un grup de secundaris molt potent: John Goodman, Bryan Cranston i el guanyador de l’Oscar per ‘Little Miss Sunshine‘ Alan Arkin.

Resumint, una bona opció per anar al cinema per a aquells a qui agradin les pel·lícules amb rerefons polític i amb una història interessant.