CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

EL SENYOR DE LES MOSQUES (Peter Brook)

Adaptació cinematogràfica del llibre de William Golding basat en un grup de nens que sobreviuen a un accident aeri, quedant aïllats en una illa deserta. Al començament tot és molt idílic, són com unes vacances, lliures de pares. Però a mida que el temps passa, la necessitat de ser trobats fa que les diferències creixin dins el grup. S’ha de mantenir el foc encés per ser vistos o és més important caçar per poder menjar? Mentre, la creença de l’existència d’una bèstia a la jungla fa que la necessitat de protegir-se sigui cada cop més gran.

Aquesta pel·lícula de 1963, adaptada en altres ocasions (l’última l’any 1990) és un autèntic manifest de temes tan universals i ancestrals com la inocència de la infància, la corrupció del poder, la política de la por, les ofrenes i els sacrificis als ídols,… No es tracta d’una pel·lícula excel·lent, però sí que es pot dir que és una petita joia que augmenta de valor en ser una cinta inèdita a espanya.

El que fa més interessant aquesta pel·lícula és la transformació que pateixen els nois protagonistes. Com la inocència, la confiança en la comunicació, la bondat, l’amistat i la companyia van deixant pas a sentiments més perversos i malvats com l’ànsia de poder, la crueltat, la vengança, l’odi i, fins i tot, l’assassinat. Una exteriortizació del que és el comportament adult en un món hostil i perillós. Segur que més d’un s’hi sent reflectit.

En definitiva, us la recomano. A més, té el valor afegit de poder-se veure en versió original i subtitulada, ja que el doblatge al castellà no existeix. “Kill the pig!!!”

10 Novembre 2011 Posted by | Clàssics | , , , | 7 comentaris

LA NIEBLA (Frank Darabont)

Una altra adaptació d’Stephen King genial. Després de dues adaptacions més (La milla verde i Cadena Perpetua) i una altra en camí (La larga marcha), Frank Darabont dirigeix una història més sobrenaturals que les altres anteriors. Una espessa boira oculta un petit poble d’estiu en una població nordamericana. Un grup reduït de gent, reclosa en un supermercat, observa com les finestres es tornen blanques, impossibilitant-los de veure què hi ha més enllà; què oculta la boira. Éssers extraordinaris, bèsties horribles i mortals d’una altra dimensió amb una fam inacabable.

Però la pel·lícula va molt més enllà del terror a aquestes bèsties. La pel·lícula tracta del terror cap a les pròpies persones en situacions límits. I és que el pitjor enemic de les persones en aquesta pel·lícula (i en la vida real moltes vegades) són les pròpies persones. El film ens mostra com poden arribar a ser pitjor les persones que aquest éssers desconeguts i fantàstics amb desitjos de tastar la sang humana. Més moments de tensió entre els supervivents que de por cap a les criatures ens esperen dins el claustrofòbic, tot i que gran, supermercat.

Sens dubte, no us podeu perdre el final. S’ha de dir que la pel·lícula és una gran adaptació del relat “La Niebla” (com no) pel que fa a fidelitat al llibre. Poques pel·lícules són tant fidels a la història i al desenvolupament d’allò que passa. El director només s’ha prés la llibertat de modificar el final. Petita, però alhora, grandiosa escena final. El propi Stephen King va confesar que si se l’hagués ocorregut a ell aquest final, l’hauria inclós en el llibre. Dur, cruel i magnífic. Un dels millors finals de pel·lícula de la història, per mi.

Com ja vaig fer amb la crítica de 1408, us recomano abans llegir-vos el llibre. Com sempre, molt millor que la pel·lícula, tot i que aquesta, com ja he comentat, li fa molta justicia.

10 Desembre 2009 Posted by | terror | , | 5 comentaris