CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

ANTIVIRAL (Brandon Cronenberg)

Abans que comencès el Festival de Sitges ja us vaig dir que m’havia atret molt aquest tràiler de la primera pel·lícula del fill de David Cronenberg que ens sitúa en un futur on es cultiven virus extrets de la pell de celebritats i on la qualsevol persona es pot infectar amb aquests virus (pagant una bona quantitat de diners) amb l’objectiu d’estar ‘connectats’ amb aquestes persones . El protagonista, Syd March (interpretat per un malaltís Caleb Landry Jones) treballa en l’empresa que es dedica a distribuir els virus però, alhora, es dedica a injectar-se els virus per extreure’ls de l’empresa i vendre’ls en el mercat negre.

Amb aquest argument, Cronenberg signa una cinta molt inquietant, angoixant i a estones visceral; de ritme lent però estranyament addictiu; amb una banda sonora que conjuga a la perfecció amb la inquietud que va generant el film; i amb unes interpretacions excel·lents. Aviso, no és una pel·lícula apta per a persones hipocondríaques!!

19 Octubre 2012 Posted by | thriller | , , , | 5 comentaris

INSENSIBLES (Juan Carlos Medina)

En David és un cirurgià a qui descobreixen un càncer després de patir un accident de cotxe. Per recuperar-se necessita un transplantament de medul·la òssia provinent dels seus pares. Però quan els hi demana de fer el transplantament descobreix que ells no són els seus pares biològics. En David descobrirà que els seus pares estaven relacionats amb un estrany cas, ocorregut durant la guerra civil, en el qual un grup de nens i nenes eren insensibles al dolor físic.

El tràiler d’aquest any del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya porta com a lema ‘Els nostres fans són difícils d’impressionar’, i aquesta pel·lícula dirigida per Juan Carlos Medina ho aconsegueix únicament en la primera part amb una idea i un inici molt bons. Però després, el que podria haver estat un thriller interessant, sorprenent i ple de girs de guió s’acaba convertint en un film pla, que no acaba d’enganxar i amb algunes línies de guió que s’aguanten amb pinces.

Les interpretacions és el millor d’Insensibles’, protagonitzada per Àlex Brendemühl, recolzada per les actuacions dels petits i joves ‘insensibles’ i secundada per actors com Lluís Soler, Sílvia Bel, Juan Diego Boto o Tómas Lemarquis (que no va voler parlar en la presentació de la pel·lícula, segons el seu traductor, per no trencar cap mite). En qualsevol cas, ‘Insensibles’ es deixa veure tot i que les expectatives generades no han estat acomplertes.

Us deixo el tràiler d’enguany del Festival de Sitges.

7 Octubre 2012 Posted by | drama, thriller | , , , , , | 5 comentaris

SALVAJES (Oliver Stone)

Chon i Ben viuen a California, cultiven la que es considera la millor marihuana de la zona i comparteixen un amor, la guapa O. Degut a la qualitat del seu producte, un dels principals càrters mexicans els demana d’ajuntar forces. Sense voler-ho, tots tres es veuran envoltats de violència, traicions segrestos i morts.

Tot i que és de les millors pel·lícules que s’estrenen aquest cap de setmana, l’última cinta d’Oliver Stone es queda una mica curta respecte a les expectatives que crea. La idea original intenta donar una volta al subgènere de la droga i al cinema purament negre amb una trama amb un factor romàntic important. Ho aconsegueix fins a cert punt, perquè la originalitat de la idea es compensa amb la senzillesa de l’argument. La distància més curta entre dos punts és la recta, però a ‘Salvajes’ ens trobem amb una carretera plena de corbes que ens porta, en 130 minuts, a un final al que es podria arribar perfectament en una hora. Un altres cosa que se li podria tirar en cara a la cinta és la manca de girs en el seu argument; i l’únic gir que hi trobem es pot titllar d’engany. Si veieu la pel·lícula ja m’entendreu. El cast està molt força ben trobat, encapçalat per Taylor Kitsch, Aaron Johnson i Blake Lively i secundat per una magnífica Salma Hayek, John Travolta i Benicio del Toro.

En definitiva, una bona opció per anar al cinema tot i que es queda una mica enrera del ‘peliculón’ que podia haver estat.

1 Octubre 2012 Posted by | thriller | , , , , , , | 7 comentaris

MÁTALOS SUAVEMENTE (Andrew Dominik)

Jackie Cogan és un assassí a sou que és contractat per acabar amb els encarregats d’un robatori a una timba de pòquer. Amb uns mètodes qüestionables, Cogan es fa càrrec de la situació amb l’ajuda d’en Mickey, un vell amic seu. I tot això, emmarcat en un context de crisi econòmica i ideològica que encara no ha arribat al seu punt àlgid. Els mafiosos també noten la crisi.

Des que veiem les primeres imatges de la pel·lícula ens adonem que estem davant d’un thriller noir poc convencional, desconcertant, dirigit amb valentia i amb un estil narratiu xocant i amb un guió cuidat al mil·límetre (i basat en la novel·la de George V. Higgins, ‘Cogan’s Trade’). I el film no abandona en cap moment aquestes premisses, regalant-nos escenes com les del pròleg i les del primer assassinat. L’humor negre fluctua al llarg de tot el metratge i la violència apareix justament quan ha d’aparèixer. A més, Dominik i Higgins ens regalen un final digne del millor Tarantino.

La crisi econòmica està present en tota la pel·lícula. És més, ‘Mátalos suavemente’ serveix com a metàfora de la situació actual i investiga en les causes, en petit format, que han desembocat en aquesta. La pega que li podem trobar és la referència que fa a aquest fet, tot incrustant discursos de Bush i d’Obama, de manera constant, dotant a la cinta d’una lectura ideològica concreta.

A part d’això, tot són bones paraules. Brad Pitt està enorme i l’envolten un munt de secundaris de luxe com són James Gandolfini, Ray Liotta o Richard Jenkins entre d’altres. En definitiva, una pel·lícula rodona i perfecta per veure en aquests dies que corren. Crec que serà una aposta segura en els Oscars.

24 Setembre 2012 Posted by | thriller | , , , , , | 11 comentaris

MEMENTO (Christopher Nolan)

Leonard és un home que pateix una estranya malaltia; després d’un incident relacionat amb la mort de la seva dona és incapaç de generar nous records. Per tant, tot allò que viu des d’aleshores ho oblida al cap de poca estona. Amb un objectiu en ment, acabar amb l’home que va assassinar la seva dona, crea tot un sistema de notes i fotografies que li permetrà recordar tot allò que viu. Però això no evitarà que la gent que l’envolti s’aprofiti de la seva malaltia i acabi confonent la mentida i la realitat.

Christopher Nolan, director de la saga de ‘El caballero oscuro’ i films com ‘El truco final’ o l’espectacular ‘Origen’, ja sorprenia amb la seva forma de fer en els seus primers films. Una mostra de la seva capacitat està plasmada en aquesta pel·lícula, escrita per ell mateix conjuntament amb el seu germà i dividida en dos parts superposades. Per una banda, una trama que avança en el temps i que ens va explicant la seva malaltia a través d’una trucada telefònica misteriosa i, per una altra banda, una història que ens mostra, en ordre cronòlogic invers, la vengança del protagonista; començant pel desenllaç de la història. El fet que estigui narrada cap enrera ens permet empatitzar al màxim amb el personatge, ja que quan en Leonard no recorda com ha arribat a un lloc, nosaltres tampoc ho sabem i ens trobem tant descolocat com ell. El problema, però, és que tota el guió està estructurat d’aquesta manera i pot arribar a cansar cap al final, quan es resol tot el misteri.

Interpretada per en Guy Pearce, acompanyat per en Joe Pantoliano i Carrie-Anne Moss (tots dos sorgits de la saga de ‘Matrix’) i una petita interpretació de Mark Boone Junior (de la sèrie del moment ‘Sons of Anarchy’), ‘Memento’ és una pel·lícula per amants dels trencaclosques filmats amb bon estil; un d’aquells trencaclosques que cal visualitzar un parell (o tres) de cops per acabr d’entendre-ho tot.

17 Setembre 2012 Posted by | thriller | , , , , , | 7 comentaris

HEADHUNTERS (Morten Tyldum)

Roger Brown és un famós executiu que es guanya la vida de forma extraoficial robant obres d’art i canviant-les per detallades imitacions. La seva última víctima, però, no és el que s’imagina i un cop realitzat el robatori es veurà immers en una persecució constant i en un munt de mentides, traicions i assassinats que el portaran a dubtar de tothom.

Un cop més, i ja van uns quantes, el cinema suec i la seva manera d’explotar el gènere del thriller s’imposa al cinema made in USA. Ho aconsegueix amb una trama ben perfilada, progressivament violenta, plena de sorpreses i positivament gratificant. El thriller suec sembla haver trobat un equilibri perfecte entre l’humor negre, el drama i la violència; i ‘Headhunters’ n’és l’últim exemple. Si encara no esteu convençuts per veure-la, us dirè que les interpretacions d’Aksel Hennie i de Nikolaj Coster-Waldau (el Jaime Lannister de la sèrie ‘Juego de Tronos’) són d’allò més convinçents i encertades.

L’únic punt negatiu que el trobo és la poca distribució que se n’ha fet i, per tant, la poca gent a la que arribarà als cinemes. Tot i així, ha aconseguit ser la novena pel·lícula més vista en el cap de setmana de la seva estrena. Només podem esperar que continui aquest èxit.

4 Setembre 2012 Posted by | thriller | , , , | 11 comentaris

EL ENIGMA DEL CUERVO (James McTeigue)

Ens trobem en ple segle XIX; el detectiu Fields es troba davant d’un crim horrible: una mare i la seva filla han mort assassinades dins d’una habitació tancada per dins; el cos de la nena s’ha trobat penjant dins de la xemeneia. Però aquesta situació no és nova. Edgar Allan Poe, el pertorbat escriptor de Baltimore en persona, haurà de fer front a un assassí que recrea les seves històries més retorçades i macabres, tot endinsant-se en un joc de pistes ple de cadàvers on es jugarà la seva pell i la de la seva promesa.

John Cusack es posa a la pell d’Allan Poe intentant mimetitzar-se amb un personatge estrany i, com ja diu el seu sobrenom, pertorbat; i aconsegueix una interpretació més que creïble. Està acompanyat de bons secundaris com Luke Evans, Alice Eve o Brendan Gleeson.

Les interpretacions de la pel·lícula i la seva entretinguda estètica visual són els punts forts d’aquest thriller esperpèntic que barreja, hàbilment, referències d’alguns dels relats més coneguts de Poe com ‘Els assassinats de la Rue Morgue’, ‘El pou i el pèndol’ o ‘El corazón delator’. L’inici de la pel·lícula és magnífic i captivador (sorprèn que no hagin censurat l’escena del pèndol, escena digna de la pel·lícula més bèstia de la franquícia ‘Saw’), però a mida que avança el metratge, va perdent força i ‘ganxo’ fins arribar a un final amb poca intensitat. Tot i així, és un film entretingut que agradarà a qualsevol fanàtic de les històries més macabres de Poe.

16 Juliol 2012 Posted by | thriller | , , , | 5 comentaris

LA SOMBRA DE LOS OTROS (Mans Marlind / Björn Stein)

Cara Harding és una doctora especialitzada en transtorn de la personalitat escèptica pel que fa a les teories sobre les personalitats múltiples. Però el cas d’Adam és especial i, fins i tot, sobrenatural; fet que farà que es plantegi les seves creences i que investigui a fons el seu cas posant en perill la seva vida i la de les persones que l’envolten.

El reclam d’aquest thriller de misteri i, fins i tot, algun punt de terror és el seu guionista, Michael Cooney, que ja va escriure gairebé fa 10 anys el guió de ‘Identidad’, thriller terrorífic que ens submergia inesperadament en els transtorns de les personalitats múltiples. A ‘La sombra de los otros’, Cooney torna a tractar el mateix tema però des d’un enfocament molt diferent i amb un punt místic i paranormal que va in crescendo. Ja des del seu començament, la trama ens planteja un munt d’incògnites i peces de trencaclosques que es van resolent cap al final, tot i que una mica ‘agafat amb pinces’ per al meu gust.

Julianne Moore i Jonathan Rhys Meyers protagonitzen aquesta cinta que encantaria a qualsevol adepte a Stephen King, ja que, com diuen a Fotogramas, estem davant una pel·lícula que hauria pogut sortit d’una novel·la seva. I no s’equivoquen.

13 Juliol 2012 Posted by | terror, thriller | , , , , | 7 comentaris

EL PERFECTO ANFITRIÓN (Nick Tomnay)

Nick Tomnay ens convida a una curiosa celebració. Un atracador de bancs es ‘refugia’ de la policia a casa d’un home que està apunt de rebre els seus convidats per a mantenir una vetllada agradable amb un sopar seguit d’una festa d’allò més animada. L’atracador no entrava en els plans de l’anfitrió, però potser aportarà aquell toc de gràcia que fan les vetllades més memorables. Al llarg de la nit, com en tota bona celebració, s’anirà descobrint la veritable naturalesa de cadascú.

El que es podia convertir en un thriller d’aquells de segrestadors-segrestats típic es transforma en una pel·lícula on l’humor negre preval per damunt de tot i on el canvi de rols és tant exagerat que descol·loca l’espectador constantment. També podria haver raspat l’absurd, però la presentació dels personatges i els deliris del protagonista (no us dic de quin) estan reflectits amb tanta naturalitat que només podem gaudir de la proposta. A més, els girs de guió no deixen de sorprendre i d’agafar-nos desprevinguts. Destaca l’actuació de Clayne Crawford (poc conegut a les nostres pantalles) i David Hyde Pierce (conegut per ser el germà de Frasier).

La única recomanació que us faig per veure aquesta pel·lícula és que no espereu res. Seieu davant la televisió i gaudiu-la. Segur que us sorprendrà.

28 Març 2012 Posted by | humor, thriller | , , , | 8 comentaris

LUCES ROJAS (Rodrigo Cortés)

Tom Buckley és l’ajudent de la investigadora Matheson que s’encarrega de descobrir fraus de suposats parapsicòlegs i vidents. Quan a la seva ciutat està apunt de reapareixer Simon Silver, un famós mentalista que va abandonar els escenaris 30 anys enrere, Buckley voldrà investigar què hi ha al darrera de les seves actuacions buscant la veritat, encara que aiò el porti a jugar-se la pell.

La força de la tercera pel·lícula de Rodrigo Cortés recau completament en el seu contingut. Un argument que gira al voltant dels enganys i de la veritat, de la fe i la realitat, d’allò intangible i quelcom físic. La clau està en que es tracta d’un guió que va in crescendo, començant una mica fluix però que va agafant ritme i intensitat a mida que avancen els minuts. I durant tota la durada del film, Cortés enganya al espectador amb girs de guió (alguns una mica previsibles) fins a la resolució final, que a un servidor li ha encantat. A més, el director s’ha rodejat de grans actors com Sigourney Weaver i Robert de Niro, tot i que li ha donat el paper protagonista a una actor que m’agrada molt, Cillian Murphy (’28 días después’, ‘Batman Begins’).

Tot i això, reconec que el film té els seus punt febles. Per començar, es tracta d’una pel·lícula bastant convencional pel que fa a la forma. Cortés ens té mal acostumats amb l’estil de les seves anteriors pel·lícules. Ja sigui fent salts constants en el temps narratiu a ‘Concursante’ o sense deixar-nos sortir d’un taüt a ‘Buried‘, les cintes de Cortés acostumen a sorprendre per la seva originalitat i, en el cas de ‘Luces Rojas’, trobem un film força Hollywoodiense. A més d’això, el clímax final i moment de la gran resolució és un mica fluix pel que fa a intensitat.

En fi, no és la millor pel·lícula del director Gallec, però aconsegueix deixar-nos un film molt digne que farà les delícies dels amants al thriller de fenòmens paranormals.

10 Març 2012 Posted by | thriller | , , , , , | 10 comentaris