CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

SITGES 2010: PREMIS I MENCIONS

Tot i que encara hem queden algunes pel·lícules projectades a Sitges per comentar, avui diumenge 17 és el dia que el festival tanca les seves portes. Avui és dia de maratons diverses en plena ressaca de lliurament de premis del dia anterior. I és que ahir dissabte es van lliurar els diferents premis de les diferents seccions del festival (i n’hi han unes quantes). Anem per parts:

SECCIÓ OFICIAL FANTÀSTIC COMPETICIÓ – SITGES 43

Malauradament, cap de les meves favorites ha rebut cap premi en aquesta secció, on la clara guanyadora ha estat “Rare exports: A Christmas Tale” de Jalmari Helander, que ha guanyat el premi a la millor fotografia, millor director i millor pel·lícula (a més d’una menció especial en els premis Méliès d’argent); una pel·lícula que mostra el mite(?) del Pare Noel des d’un perspectiva una mica més aterridora del que és habitual. El premi al millor actor ha estat per a Patrick Fabian, el pastor de “El último exorcismo“, i el premi a la millor actriu ha estat per Josie Ho per “Dream Home“, pel·lícula que també ha guanyat el premi al millor maquillatge. La sorpresa del palmarès és “Monsters” que ha guanyat el premi als millors efectes especials(!!!!!!!!) És la única decisió del jurat que no acabaré d’entendre mai. Que m’ho expliquin, si us plau.

SECCIÓ OFICIAL FANTÀSTIC COMPETICIÓ PANORAMA

En aquesta secció s’otorgaven el premi de millor pel·lícula (per a “Tucker & Dale Vs. Evil“, de Eli Craig) i millor curtmetratge (per a “The familiar” de Kody Zimmermann)

Hi han moltes altres seccions, però aquest post s’allargaria mooooolt, així que us faré un resum del més destacat per a mi:

– El gran premi del públic, aquell que s’escull entre tots els vots dels espectadors de les diferents pel·lícules de la secció oficial fantàstic competició – Sitges 43, és per a “Thirteen assassins” de Takashi Miike.

– “Rubber” de Quentin Dupieux, la meva aposta d’aquest any (d’aquí molt poc penjaré la crítica), ha rebut el premi Méliès d’argent a la millor pel·lícula europea de gènere fantàstic.També ha guanyat el premi a millor pel·lícula (otorgat pel jurat Carnet Jove) i el premi de la crítica “Premi Citizen Kane al millor directo revelació”.

– En cada festival associat a la E.F.F.F.F. (European Fantastic Film Festival Federation) es lliura un premi Méliès d’argent. Cada any, i des del 2008 a Sitges, es lliura el premi Méliès d’or a la millor pel·lícula europea de gènere fantàstic. Les nominades a aquest premi són totes aquelles que han aconseguit el premi Méliès d’argent durant aquell any. Enguany, el premi Méliès d’or ha estat per “Buried” de Rodrigo Cortés.

Llàstima que “Secuestrados” (una altra aposta meva) s’en vagi amb les mans buides (encara que algú se n’alegrarà). Si voleu consultar la resta de films guanyadors ho podeu fer aquí.

17 Octubre 2010 Posted by | festival | , , , , , | 6 comentaris

UN DIA A SITGES

Arribo a Sitges a les 8 del matí. Laprimera pel·lícula no comença fins les 10, però la meva condició de desconfiat i pessimista no em permet sortir de casa més tard (potser hi ha caravana, potser hi ha hagut un accident a l’autopista, potser ha explotat el peatge,.., i, lògicament, amb prou feines em creuo amb 5 cotxes durant el viatge) Aparco a prop de l’Hotel Melià, seu on es troba l’auditori, i marxo cap al centre, al cinema Retiro, per veure el primer film del dia: “Rubber”, l’esperada pel·lícula sobre el pneumàtic assassí. Mentre hi vaig, Sitges està buit. Només hi ha gent marxant contradirecció cap a l’Auditori. És lògic, només són les vuit. El dia està ennuvolat, plujós, trist i, alhora, té el seu encant, amb el mar picant contre les roques.

Em situo i localitzo els principals espais del festival. Em creuo amb 3 cotxes de la neteja que recullen les restes de la Zombie Walk de la nit anterior. Mentre pren un Cacaolat (no, no m’agrada el café) al costat d’un grup d’skins -que per la seva cara, la seva veu i els seus ulls dilatats sembla que han tingut una bona nit- comença a veure les primeres bosses plenes de publicitat. És el moment de moure’s. Una estona de cua i cap a dins. Els llums s’apaguen i només sortir el tràiler i el logo del festival el públic esclata a aplaudir. 90 minuts després, tothom surt amb un gran somriure a la boca. A fora ha començat a plore, poc, però. Pixo en un d’aquells Ploy-Klin de festes majors (per si us interessa) i marxo cap a l’Hotel Melià. L’Auditori vindrá més tard, de moment vaig a la Sala Tramuntana on, a les 12, hi ha organitzada una trobada (massa curta) amb el director Richard Kelly (director de “The box” o la mítica “Donnie Darko”) que declara està obsessionat amb l’atac de l’11-S.

A la 13, a la mateixa sala, es fa la masterclass “Retorn a l’Overlook: 30 anys de “La Resplandor”” amb la presència de Jan Harlam, productor executiu de la pel·lícula i de moltes altres de Kubrick. L’únic remarcable és la frase amb la que Harlam va començar la conferència: “Fer una pel·lícula és fàcil, el que és difícil és fer una bona pel·lícula; i fer una pel·lícula genial és gairebé un miracle” Dino sobre les dos (l’estòmac fa estona que m’ho demana) al mateix restaurant al que vaig sempre (La granja) i després volto una estona fins que és l’hora d’anar a l’Auditori. Una hora abans de començar la projecció de les 18:15 ja hi ha un munt de gent fent cua. I la raó no és més que John Carpenter. El mític realitzador de productes de terror clàssics com “La nit de Halloween” no vindrà al festival, però es presenta la seva primera pel·lícula en 9 anys: “The ward”. En sortir, enganxem la cua per entrar a veure la violenta i crua “Secuestrados” de Miguel Ángel Vivas. Abans d’aquesta, però, es presenta el tens curt “El grifo”

En sortir marxo directament cap a casa i l’autopista continua igual de buida. Marxo amb la sensació d’haver passat un dia genial, acompanyat de gent que m’entén quan ric en una pel·lícula de sang i fetge i que aplaudeix cada cop que a algú li rebenta el cap. Sincerament, és impressionant veure una sala amb més de 1000 espectadors rient i aplaudint en films que esgarrifaran a d’altres espectadors a les sales de cinema. L’ambient de Sitges és indescriptible; cal viure-ho. Si teniu la oportunitat aneu-hi perquè val la pena. Jo ja penso en l’any vinent.

11 Octubre 2010 Posted by | festival | , , , , | 6 comentaris

FESTIVALS: SITGES 10

Avui dijous, dia 7 d’octubre, comença el Festival Internacional de Cinema de Sitges, caracteritzat per un dels festivals de cinema fantàstic i de terror amb més renom. Amb una infinitat de seccions, entre les que destaca la Secció Oficial, composada per 21 pel·lícules en competició. També cal fer una menció a la secció Midnight X-Trem, on s’hi recullen un munt de pel·lícules violentes, gores i terrorífiques de tots els països.

Cada any, el festival ret un homenatge a alguna pel·lícula, saga o director en particular. Enguany es celebren els 30 anys de l’estrena de “El resplandor”, la cinta d’Stanley Kubrick basada en el llibre d’Stephen King. ningú que hagi vist la pel·lícula podrà oblidar la cèlebre escena d’enpetit Danny passejant pels passadissos de l’hotel Overlook amb el seu tricicle fins topar amb el fantasma de les dues bessones. No només el cartell ens recorda el moment, sinó també l’anunci del certamen.

El Festival obre les portes amb l’estrena de “Los ojos de Julia”, film espanyol protagonitzat per Belén Rueda i celebrarà la cerimònia de clausura el dia 16 amb “Mother’s Day” del director de “Saw”. Durant els dies que duri el certamen, s’hi podran veure un bon grapat de pel·lícules, algunes ja molt esperades pels seguidors del gènere. Entre d’altres, el retorn de Jonh Carpenter amb “The Ward”; l'”esperat” remake de “Déjame entrar” i el nou film de Takeshi Kitano (sí, el de Humor Amarillo) “Outrage”. També s’hi faran passis especials de clàssics com “El resplandor” o “El exorcista”. L’últim dia de festival es projecta “Herois” en una sessió especial, pre-estrena de la pel·lícula que sortirà als cinemes el dia 22 d’octubre. També cal destacar la “Zombie Walk” la nit del dissabte 9; una gran rua de morts vivents pels carrers de la ciutat.

Com a fanàtic del gènere i seguidor del festival, a partir d’avui aniré comentant, cada dia, algunes (no moltes, que no dono per tant) de les projeccions més interessants del festival; des d’un film sobre vampirs rockers fins a l’història d’un pneumàtic assassí.

En aquest link podeu trobar el tràiler del festival: http://sitgesfilmfestival.com/cas/noticies/?id=1002994

Per qui vulgui més informació: http://sitgesfilmfestival.com/cat

7 Octubre 2010 Posted by | festival | , , , | 7 comentaris

FESTIVALS: SAN SEBASTIAN 2010

Continuant amb la crònica dels principals festivals internacionals de cinema, postejo sobre el Donostia Zinemaldia. Un festival que existeix des de 1953 i que enguany arriba a la 58ena edició amb forta presència catalana dins les seccions oficials: “Caracremada”, “REC2“, “Pa negre” (que, per cert, va agaradar moltíssim), “Elisa K” i “Bicicleta, cullera, poma”. Aquesta última, un documental protagonitzat per Pasqual Maragall sobre l’alzheimer mostrat sense tabús i amb l’objectiu de conscienciar a la societat d’aquesta malaltia a través d’entrevistes amb el mateix expresident i la seva família. Dirigida per Carles Bosch, la cinta ja s’ha guanyat el respecte i l’ovació del públic.

En aquesta edició, com ja us comentava en un post anterior, es presenta “Carancho” de Pablo Trapero a la secció Zabaltegui-Perlas. Un altre dels moments esperats és la presentació de “Come, reza, ama” que ajunta a Javier Bardem amb Julia Roberts a qui se li concedirà el Premi Donostia a la seva trajectòria. Altres pel·lícules que sonen amb força han estat la violenta “I saw the devil” de Ji-woon Kim i l’esperada “Buried” de Rodrigo Cortés, que ens mostra la desesperada i tensa situació que viu un home (Ryan Reynolds) tancat en un taud durant els 90 minuts de film amb un encenedor i un mòbil.

Però la preuada “Concha de oro” del Zinemaldia a anat a parar a la pel·lícula “Neds”, i el seu protagonista Connor McCarron s’ha endut la “Concha de plata” al millor actor. “Neds” és un film ambientat en els anys 70 i que ens ofereix una crítica del sistema, culpable de corrompre els joves convertint-los en delinqüents. La “Concha de plata” al millor director ha estat per a Raúl Ruiz per “Misterios de Lisboa”. Accidentada ha estat la decisió de donar el premi al millor guió a Ben Hamer per “Home for Christmas” que va rebre les crítiques del públic de la sala. Diego Luna amb “Abel”, que tracta sobre les complexitats de la infància d’un nen de nou anys i del complex d’Èdip, ha guanyat el premi “Horizontes latinos” i el “Premi de la joventud”.

Molt important ha estat la presència catalana: Premi especial del jurat per “Elisa K” de jordi Caden i Judith Colell; “Concha de plata” a la millor actriu per Nora Navas, de “Pa negre” i millor fotografias per a Jimmy Gimferrer per “Aita”

26 Setembre 2010 Posted by | festival | , , , | 5 comentaris

FESTIVALS: LA MOSTRA DE VENÈCIA

Avui començo una nova secció al blog: FESTIVALS que, com bé diu el seu nom, es dedicarà a recollir les notícies i el palmarés més destacat dels festivals més importants i influents del món; els Òscars americans, la Berlinale, Cannes, San Sebastiàn, els Cesar francesos, els BAFTA britànics, els Goya i l’imminent festival internacional de cinema fantàstic de Sitges. I el primer festival amb el que ens trobem, que tot just fa una setmana que va acabar és la Mostra de Venècia.

La Esposizione Internazionale d’Arte Cinematografica, també coneguda com la Biennale di Venecia, va obrir les seves portes l’any 1932 i s’ha convertit en un festival de prestigi arreu del món. El seu premi més important és el Lleó d’or per a la millor pel·lícula, el premi del jurat (que es pot considerar el segon premi en importància), el Lleó de plata al millor director/a i la copa Volpi al millor actor/actriu.

Amb el d’aquest any, ja sumen 67 festivals. I el d’enguany ens ha donat bones sorpreses:

– Per començar, a mitjans de maig ens assabentàvem que Tarantino presidiria el jurat de la Mostra.

– “Machete”, l’esperadíssima nova pel·lícula de Robert Rodríguez originada en un fals tràiler va obrir el festival tot i no participar en la secció oficial del certamen.

– Joaquin Phoenix, que protagonitza un fals? documental dirigit per Casey Affleck (el germà de Ben Affleck), on ens mostra els últims dos anys de la seva vida; quan va decidir deixar el cinema per dedicar-se al món del rap, amb una estètica a la que no ens té acostumats. Enrecordeu-vos del nom que portarà cua: “I’m still there”

– I el mateix Ben Affleck que ha presentat la seva segona pel·lícula com a director: “The town” . Una cinta sobre lladres de bancs que ha estat molt ben valorada per la crítica i el públic.

– “Black Swan” d’Aronofsky, que també obria la Mostra, sembla que també va agradar, i molt. Sobretot la interpretació que Natalie Portman fa sobre una ballarina atormentada i que la va incloure com una de les favorites per guanyar la copa Volpi.

Però també van haver decepcions, com és el cas de Vincent Gallo que, a més de protagonitzar “Essential Killing” de Jerzy Skolimoswki, va presentar la seva pel·lícul “Promises written in water” que no va agradar a la crítica; o com la cinta “Miral” de Julian Schnabel que es va guanyar els crits de disconformitat del públic en acabar la projecció; a més d’inundar-se Venècia amb la pluja que va caure el dia que Soffia Coppola presentava la seva “Somewhere”.

El palmarés ha estat un dels millors i justos dels que s’han vist a Venècia els últims anys; fins i tot el Pocoyó s’ha endut un premi!!!. Per començar, la copa Volpi a millors actor i actriu van ser per una jove Ariane Labed (la sorpresa del palmarés) per la seva interpretació a “Attenberg” i per, precisament, Vincent Gallo per “Essential Killing”. El premi del jurat a millor pel·lícula va ser per “Essential Killing” d’Skolimowski. El lleó de plata al millor director va ser per, atenció, Àlex de la Iglesia!! que va presentar “Balada Triste de Trompeta”, un film ambientat en la guerra civil espanyola i vista des de la perspectiva de dos pallassos de circ que formen un triangle amorós amb una trapezista. El film més personal, violent i macabra de De la Iglesia, segons ell, i que ha encantat a Tarantino, que va gaudir com un nen durant la projecció. El lleó d’or a la millor pel·lícula va ser per “Somewhere” de Soffia Coppola, que havia estat antiga nòvia de Tarantino. Tot i això, aquest va assegurar que la decisió del jurat havia estat unànime.

Cartell de "Balada Triste de Ttrompeta"

Aquests dies es celebrarà el festival de cinema de San Sebastián (Donostia Zinemaldia) i una mica més endavant, a partir del 7 d’Octubre, el festival internacional de cinema fantàstic de Sitges. Us mantindré informats.

20 Setembre 2010 Posted by | festival | , , , , , | 10 comentaris