CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

EN LA MENTE DEL ASESINO (Rob Cohen)

El doctor i detectiu Alex Cross, creat per l’escriptor James Patterson i protagonista de múltiples llibres, torna al cinema per enfrontar-se a un perillós assassí contractat per un misteriós personatge que, després de frustrar un dels seus plans, assassina la seva dona. Des d’aquest moment, Cross s’obsesionarà per trobar i matar aquest assassí sense nom mogut, únicament, per la vengança.

Tyler Perry és l’encarregat de substituir a Morgan Freeman en la pell del personatge creat per Patterson i que ja vam poder veure al cinema a ‘El coleccionista de amantes’ i la més que correcta ‘La hora de la araña’. Però aquest cop, la cinta es centra massa en el terreny personal dels personatges i relega l’acció, la trama i la intriga a un pla secundari; la qual cosa no li fa cap favor a la pel·lícula.

I és una llàstima, perquè el personatge desenvolupat per Matthew Fox (el Jack de ‘Perdidos’), un assassí despietat, extremadament prim però fort i amb una fascinació pel dolor, és un dels punts forts del film i el seu principal reclam (en ell es centra el cartell de la pel·lícula!!). Així que, al cap i a la fi, ens trobem una pel·lícula bastant normal, sense cap mena d’intriga i que queda lluny de poder-se definir com a thriller o com a senzilla pel·lícula d’acció. Necessita millorar.

13 Desembre 2012 Posted by | acció, drama, thriller | , , , , | 4 comentaris

LA VIDA DE PI (Ang Lee)

Pi, diminutiu de Piscine, és un jove indi que es veu obligat a emigrar cap al Canadà amb el zoo de la seva família a bord d’un vaixell de mercaderies. Però durant el trajecte, el vaixell s’enfonsa i en Pi es queda sol, a la deriva, en una barca compartida amb un perillós i famèlic tigre. ‘La vida de Pi’, basada en el llibre homònim de Yann Martel, ens explica l’extraordinària aventura d’aquest jove i el seu viatge, físic i espiritual.

Amb un estil visual molt peculiar i espectacularment majestuós, ‘La vida de Pi’ és posiciona com una de les favorites per a la propera cerimònia dels Oscars amb un bon guió, una banda sonora sensacional, uns efectes especials sorprenentment realistes (en cap moment ens plantegem que el trigre de bengala està recreat digitalment), una fotografia meravellosa, una interpretació (gairebé un monòleg) del jove Surag Sharma i un final xocant. A estones m’ha semblat una pel·lícula que fàcilment podria haver estat dirigida per Steven Spielberg.

He de dir que la he vist en versió digital, evitant el 3D, però pel que he pogut anar escoltant i llegint, sembla que el 3D està molt ben trobat (el film està gravat amb les mateixes càmeres d’Avatar’) i aconsegueix realment submergir-nos en la pantalla i patir amb el jove Pi. Però també puc dir que, sense veure-la en aquest format, Ang Lee ha aconseguit impactar-me amb aquesta història esglaiadora.

Només una pega li trobo, i és la forta càrrega teològica que impregna tot el film, des del primer minut fin l’últim. Però crec que ho podré passar per alt després de passar dues hores de pur cinema i poesia visual assegut a la butaca. Una de les millors opcions per aquest mes de desembre; tot i que encara està per arribar, d’aquí pocs dies, ‘El Hobbit’.

8 Desembre 2012 Posted by | aventures, drama | , , , | 13 comentaris

TAKE SHELTER (Jeff Nichols)

Curtis és un pare de família que, des de fa un temps, té uns malsons molt reals que auguren l’imminència d’una gran tempesta que serà cataclísmica. Obsessionat amb el tema, comença a construir-se un refugi per salvar  la seva família. Però aquesta obsessió es convertirà en el centre de la seva vida, deixant de banda la seva dona, la seva filla sordmuda, els seus amics, la seva feina i la seva mare, a qui van diagnosticar esquizofrènia quan tenia la seva mateixa edat.

Jeff Nichols signa un guió i una pel·lícula pausada, calmada i addictiva que mostra la baixada als inferns d’un personatge en decadència personal i psicològica, atormentat per un seguit de deliris i al·lucinacions que, per més reals que semblin, no deixen de generar el dubte sobre la seva possible credibilitat. Curtis, però, no pot deixar de banda la construcció del refugi malgrat que és conscient de la bogeria que això comporta.

Com a protagonista tenim un enormíssim Michael Shannon que es posa en la pell de Curtis i ens hi fa connectar des del minut u, reflectint un viatge cada cop més angoixant i pertorbador. L’acompanya una espectacular i patidora Jessica Chastain, que està magnífica en el paper de la dona de Curtis, que intenta comprendre i fer costat al seu marit en els moments més complicats de la cinta.

Així que si busque una cinta tranquila, pertorbadora i que us deixi sorpresos i amb un bon regust de boca, ‘Take Shelter’ és la vostra millor opció ara mateix, ja que ja la podeu trobar en edició de DVD. A refugiar-se a casa, davant la tele. I no us oblideu les crispetes!!

27 Novembre 2012 Posted by | drama | , , | 9 comentaris

FÈNIX1123 (Joel Joan / Sergi Lara)

A la tardor de l’any 2004, un grup de guàrdia civils de la brigada antiterrorista escorcolla la casa de l’Èric Bertran, un jove de 14 anys, en busca de proves i amb una acusació de terrorisme. El seu delicte, enviar un correu a la cadena de supermercats DIA (a la pel·lícula, DIANA) demanant l’etiquetatge en català dels seus productes en nom de l’organització ‘Exèrcit del Fènix’, extret d’un dels llibres Harry Potter. Una història real que, després de la publicació d’un llibre, d’un documental i d’una obra de teatre, arriba a les grans pantalles.

Em feia una mica de por anar a veure la història de l’Èric perquè em temia que es tractés d’una pel·lícula propagandística en aquests temps que corren de campanya electoral. I sí que és veritat que hi surten alguns partits polítics, però surten en un segon pla i, a més, hi surten totes aquelles formacions que en aquell moment tenien una representació al congrès dels diputats a Madrid. El que sí que és ‘Fènix 1123’ és una reivindicació de la llengua, de l’igualtat de drets, de la injusticia de la justicia del país i de l’abús de poder. Vaja, un reflex del que va suposar el cas de l’Èric fa 8 anys.

Nil Cardoner (en Roc a ‘Polseres Vermelles’) es posa en la pell de l’Èric i sorprèn amb la seva interpretació (recordem que a ‘Polseres Vermelles’ es passava el dia estirat al llit o banyant-se a les piscines Picornell); té un parell de moments de posar els pèls de punta, sobretot a l’última imatge del film. Està acompanyat per grans secundaris com l’Àlex Casanovas i la Rosa Gàmiz que fan dels pares patidors, en Lluís Villanueva (el Ramón de ‘Plats Bruts’) i en Pep Tosar. Cal destacar, però, la presència de Roberto Álamo com a cap de la guàrdia civil i, sobretot, la participació de Ana Wagener com a la fiscal de menors que s’encarrega d’interrogar l’Èric (la millor escena de tota la pel·lícula).

Un altre motiu per veure-la? Doncs que ‘Fenix 1123’ ha estat finançada mitjançant micromecenatge. És a dir, un munt de persones anònimes (podeu consultar els seus noms a la seva web) han fet una contribució econòmica per tal que el projecte sortís a la llum. Això demostra la necessitat que tenim molts catalans de donar a conèixer la nostra versió de la història i que arribi a tot arreu la nostra identitat; i més avui en dia que està tant de moda això de ‘el dret a decidir’. Estic segur que aquesta pel·lícula canviarà algunes idees.

24 Novembre 2012 Posted by | drama, històrica | , , , , , , | 11 comentaris

RUBY SPARKS (Jonathan Dayton / Valerie Faris)

Calvin és un escriptor que va escriure un best-seller quan era molt jove. Ara, però, s’enfronta al repte d’escriure un segon llibre que estigui a l’alçada del primer i Calvin està en plena crisi de la ‘pàgina en blanc’. En Calvin rep el suport del seu psicòleg i del seu germà, però no és fins que somnia amb la Ruby que es desperta la inspiració dins seu arrossegat per un enamorament a primera vista. El problema se’l trobarà quan al matí següent, en despertar-se, es trobi la Ruby en persona a la seva cuina.

Moltes raons us podria donar per veure aquesta comèdica romàntica, però les resumiré en tres grans raons. Per començar, l’argument, que tot i no ser extremadament original, aporta una nova visió i un nou concepte a la comèdia d’amor i un nou tractament de la típica història de noi coneix noia. Us adoneu de les possibilitats que ofereix el fet de poder crear la noia de la teva vida? I si no ens agradés quelcom?

Un altre motiu són els directors, que ens regalen una pel·lícula amb un to (i una banda sonora) semblant a la meravellosa ‘Little Mis Sunshine‘. I, coincidint amb aquesta última pel·lícula, l’últim motiu que us dono és el seu protagonista, Paul Dano, que com sempre està magnífic. Creieu-me quan us dic que cal seguir de prop a aquest noi ja que brilla en qualsevol paper que faci, ja sigui d’adolsecent problemàtic a ‘L.I.E.’, de fanàtic religiós a ‘There Will Be Blood‘ (estranyament traduïda com a ‘Pozos de ambición’) o amb petites aparicions com a ‘Looper‘.

Com a apunt negatius potser es podria incloure un cert ensucrament en algunes escenes, però això es contrasta amb bones dosis d’humor i drama.

Així que si us agraden les comèdies subtils i/o les històries romàntiques, aprofiteu per anar al cinema perquè encara està en cartellera, encara que siguin pocs els cinemes que la projectin.

2 Novembre 2012 Posted by | drama, romàntica | , , | 10 comentaris

THE IMPOSSIBLE (J. A. Bayona)

La nova pel·lícula del director de ‘El Orfanato’ ens mostra les destrosses que va provocar el tsunami que va arrassar el sud-est asiàtic el dia de Sant Esteve de 2004 a través dels ulls d’una família que haurà de lliutar per retrobar-se enmig de tot el caos.

Només són bones paraules el que em ve al cap després de veure aquesta cinta dividida en dues parts. Per una banda tenim la catàstrofe en sí, que Bayona aconsegueix reflectir d’una manera crua, brutal i abrumadorament real. Per l’altra banda tenim les històries i desventures dels membres de la família que han de viure i acceptar la pèrdua dels seus éssers estimats a l’hora que intenten sobreviure a la desgràcia.

Tots i cadascun dels aspectes de la pel·lícula estan esplèndids. Efectes especials, banda sonora i efectes de so, guió, direcció,… però si s’ha de destacar algun element són les interpretacions. Naomi Watts i Ewan McGregor estan fantàstics, però si algú destaca és el jove Tom Holland que està gegant i que es carrega a les espatlles gairebé tot el pes de la narració. Fins i tot els dos fills petits tenen els seus moments.

‘Lo imposible’ s’estrenarà d’aquí a pocs dies a totes les sales de cinema del país, així que no perdeu la oportunitat d’anar-la a veure. Us asseguro que riureu, patireu, us emocionareu i se us posarà la pell de gallina en més d’un moment. Bravo per Bayona!

9 Octubre 2012 Posted by | drama, històrica | , , , , , | 15 comentaris

INSENSIBLES (Juan Carlos Medina)

En David és un cirurgià a qui descobreixen un càncer després de patir un accident de cotxe. Per recuperar-se necessita un transplantament de medul·la òssia provinent dels seus pares. Però quan els hi demana de fer el transplantament descobreix que ells no són els seus pares biològics. En David descobrirà que els seus pares estaven relacionats amb un estrany cas, ocorregut durant la guerra civil, en el qual un grup de nens i nenes eren insensibles al dolor físic.

El tràiler d’aquest any del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya porta com a lema ‘Els nostres fans són difícils d’impressionar’, i aquesta pel·lícula dirigida per Juan Carlos Medina ho aconsegueix únicament en la primera part amb una idea i un inici molt bons. Però després, el que podria haver estat un thriller interessant, sorprenent i ple de girs de guió s’acaba convertint en un film pla, que no acaba d’enganxar i amb algunes línies de guió que s’aguanten amb pinces.

Les interpretacions és el millor d’Insensibles’, protagonitzada per Àlex Brendemühl, recolzada per les actuacions dels petits i joves ‘insensibles’ i secundada per actors com Lluís Soler, Sílvia Bel, Juan Diego Boto o Tómas Lemarquis (que no va voler parlar en la presentació de la pel·lícula, segons el seu traductor, per no trencar cap mite). En qualsevol cas, ‘Insensibles’ es deixa veure tot i que les expectatives generades no han estat acomplertes.

Us deixo el tràiler d’enguany del Festival de Sitges.

7 Octubre 2012 Posted by | drama, thriller | , , , , , | 5 comentaris

CATALUNYA ÜBER ALLES! (Ramón Térmens)

Avui és 11 de setembre, així que ahir vaig aprofitar per veure aquesta pel·lícula que fa temps que tinc a la col·lecció de casa però que no havia trobat el moment o el motiu per veure.

Es tracta d’una pel·lícula que ens ofereix una visió de la Catalunya actual, en un context de crisi i de prejudici social on la reinserció, la immigració, la tolerància, les mentides, la crueltat, l’humor es barregen conformant un teixit social que ens toca de prop. I aquest teixit ens arriba a través de tres històries diferents però que comparteixen personatges i un espai únic, un petit poble de l’interior de Catalunya; la d’un jove que torna al barri després de passar 19 anys a la presó acusat de violació, la d’un immigrant que busca feina per mantenir la seva familia i la d’un executiu acusat d’homicidi en assassinar un lladre a casa seva.

És impossible veure ‘Catalunya Über Alles!’ sense veure-hi reflectida alguna part del nostre entorn més proper; ajuda a aquest fet que cap dels protagonistes té un nom, sinó que podrien ser qualsevol. He de dir que la primera història la he trobat una mica fora de lloc, sense acabar d’encaixar amb les altres dues, que enganxen a la perfecció. Cal destacar la participació de Joel Joan i la del desaparegut Jordi Dauder, en un paper que pot recordar molt (massa) al polític Josep Anglada; el descobriment de Babou Cham i la direcció de Ramón Térmens, valenta i decidida.

11 Setembre 2012 Posted by | drama | , , , , | 11 comentaris

LA CHISPA DE LA VIDA (Álex de la Iglesia)

Roberto Gómez és un publicista que es troba a l’atur més temps del que el seu orgull pot suportar. Cansat de la situació que viu, de la crisi i de la hipocresia de la classe burgesa decideix donar una sorpresa a la seva dona en aquests temps difícils. Però la mala sort farà que tingui un accident i li quedi un ferro incrustat al cervell. Davant la impossibilitat d’alliberar-se, decideix convertir el seu accident en un fenòmen mediàtic i treure’n un profit econòmic a canvi de la seva vida.

Álex de la Iglesia torna a posar-se rere les càmeres després de l’espectacular ‘Balada Triste de Trompeta’ amb una tragicomèdia que qüestiona, entre d’altres coses, la dubtosa moralitat de la tele-porqueria en general i dels programes del cor en particular. I per fer-ho, compta amb el protagonisme de José Mota (la meitat de ‘Cruz y raya’) per interpretar un paper dramàtic amb alguns tocs d’humor. I cal dir que se’n surt sorprenentment bé, potser perquè mai ningú li ha donat aquesta oportunitat. L’acompanyen un munt de secundaris de gran alçada com són Salma Hayek, Fernando Tejero, Blanca Portillo, Juan Luís Galiardo, Juanjo Puigcorbé, Nerea Camacho, Santiago Segura; i torna a comptar amb Carolina Bang (que, al meu parer, està molt millor que en l’anterior film de De la Iglesia), Manuel Tallafé i Antonio de la Torre.

Després de veure-la, em queda un regust estrany. Potser perquè no m’acaba de convèncer el final, potser perquè esperava massa de la nova proposta del director de ‘El dia de la béstia’. He de dir que no m’ha desagradat gens i que m’ha arrencat més d’un somriure, però no ha estat a l’alçada del que m’esperava. En qualsevol cas, és una bona proposta per reflexionar sobre cadenes-porqueria (curiosament, la cadena que genera més animadversió en la pel·lícula és diu ‘Antena 5’) Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència?

10 Agost 2012 Posted by | drama, humor | , , , , , | 3 comentaris

EN UN MUNDO MEJOR (Susanne Bier)

Anton és un home amb dues vides. Per una banda, és metge en un camp de refugiats a l’Àfrica. Per l’altra, viu en un petit poble de dinamarca on es troba en ple procés de separació de la mare dels seus dos fills. El fill gran, per la seva banda, pateix l’assatjament escolars d’un grup de nois. Però la situació canvia en entrar a la seva vida en Christian, un noi que acaba de perdre la seva mare i que està en constant tensió amb el seu pare. Les diferents maneres de veure el món dels protagonistes s’entrecreuen en aquesta drama, posant en perill la seva pròpia vida.

Nens corrents darrere una camioneta, una teranyina, una migració d’ocells, un esquelet d’animal,… Les imatge icòniques tenen una importància cabdal en aquesta pel·lícula que diu molt més del que està escrit en el guió (sensacional, per cert). I és que, durant tot el film, es reflecteixen tot un seguit de sentiments humans molt potents com l’amor, la por, la vengança, l’odi, el perdó i, sobretot, la violència; i es transforma en una proposta capaç de fer-nos reflexionar sobre les nostres vides i sobre el món en el que volem viure.

L’únic punt negatiu (per posar-n’hi un) és que, potser, s’allarga una mica en el seu tram final i tota la tensió que es va generant fins arribar al clímax, es va difuminant. Però, malgrat això, es tracta d’una pel·lícula rodona, justa guanyadora de l’Oscar i el Globus d’Or a la millor pel·lícula estrangera (entre molts d’altres premis), dura, un pèl moralista i molt humana.

19 Juny 2012 Posted by | drama | , , | 5 comentaris