CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

SKYFALL (Sam Mendes)

En el 23è lliurament de la saga Bond, l’agent 007 s’haurà d’enfrontar a un perillós enemic que ha aconseguit un disc dur amb les identitats de tots els agents infilitrats en organitzacions terroristes. A més, aquest enemic està molt relacionat amb l’ ‘M’ i ens servirà com a pretext per conèixer una part important del passat de Bond, James Bond.

Fa temps que es rumorejava  d’Skyfall’ que és la millor pel·lícula de tota la saga; i els rumors no són del tot equivocats. La veritat és que ara mateix tinc el cor dividit entre ‘Casino Royale’ i aquesta última entrega, que té tots els ingredients d’una pel·lícula de Bond amb moltes espècies que la fan especial. Perquè amb ‘Skyfall’, Bond celebre el seu 50è aniversari. Un número rodó per a una pel·lícula rodona i que tanca un cercle de manera magistral.

Com sempre, Daniel Craig està increïble (encara que alguns continuaran apostant per Sean Connery o, fins i tot, per Roger Moore), però cal destacar, i molt, a Javier Bardem en la pell d’un dels enemics de Bond més perillossos, letals i, fins i tot, carismàtic i a l’actriu Judi Dench que després d’encarnar durant tants anys el personatge d’M’, per fi té el protagonisme que es mereix; i no decepciona gens ni mica. Però qui mereix una menció molt especial, tot i el seu petitíssim paper, és Albert Finney, que havia d’encarnar a James Bond abans que Sean Connery i que aquí té la seva oportunitat per deixar emprempta a la saga amb un parell de frases que faran les delícies dels seguidors més fidels. També són importants el paper de Ralph Fiennes i de Ben Whishaw, el nou ‘Q’, amb qui Bond té una de les millors converses de tota la pel·lícula.

A estones m’ha recordat a altres pel·lícules del gènere com el Batman de Christopher Nolan, la saga de Bourne (amb aquella persecució pel metro de Londres) o l’Apocalipsis Now’ de Coppola; fins i tot té alguna reminiscència de ‘Solo en casa’!!! Però això no és tot. I és que ‘Skyfall’ està plena, pleníssima, d’homenatges i referències a algunes de les pel·lícules més memorables de l’agent 007, des de ‘Solo para sus ojos’ a la gran ‘Goldfinger’ i ajunta un conjunt de gadgets (senzills, això sí) i de cotxes que ens faran retrocedir anys enrere. I potser aquesta és la millor jugada del guió d’Skyfall’: sap ajuntar i barrejar amb molta habilitat la modernitat i espectacularitat de les entregues més modernes amb l’estil i els records que ens aporten les més antigues; ‘Skyfall’ aconsegueix resumir 50 anys d’història en quasi dues hores i mitja. Sens dubte, una de les millors pel·lícules del 2012. Benvinguts a ‘Skyfall’.

Anuncis

9 Novembre 2012 Posted by | acció | , , , , , , , | 12 comentaris

ABRAHAM LINCOLN: CAZADOR DE VAMPIROS (Timur Bekmambetov)

El director de ‘Wanted’ aporta la seva visió i el seu estil visual particular a aquest blockbuster horrorós que intenta aportar seriositat a un argument americanat i descerebrat més característic de sèrie B que de gran èxit de Hollywood. Jo, personalment, m’inclino més per ‘Abraham Lincoln Vs. Zombies‘ per la senzilla raó que no intenta anar més enllà de la paròdia que suposa la pròpia trama.

Però bé, s’havi de veure, no?

30 Octubre 2012 Posted by | acció | , | 7 comentaris

JAMES BOND CONTRA GOLDFINGER (Guy Hamilton)

Aprofitant la propera i esperada estrena de ‘Skyfall’, l’últim lliurament de la saga Bond, us deixo la crítica de la que és, segons el meu amic Esteve, la millor pel·lícula que mai s’hagi fet sobre l’agent 007, on Sean Connery es posa per tercera vegada en la pell del famós agent britànic per enfrontar-se al malvat Goldfinger i evitar una catàstrofe econòmica als Estats Units.

He de dir que no he vist masses pel·lícules de la saga, i les que he vist d’antigues em van deixar un gust una mica amarg a la boca (què voleu que us digui, la primera que vaig veure va ser ‘Panorama para matar’); així que no tenia masses esperances. Però tenint en compte que és la tercera pel·lícula de la saga, rodada al voltant de l’any 64, em va sorprendre molt per la seva qualitat, pel nombre d’escenes d’acció i pel plantejament general del film.

Té tot alló que li demanem a una pel·lícula de James Bond: dolents molt dolents, moltes noies Bond, secundaris memorables (com no recordar a l’Oddjob i el seu barret mortal), uns títols de crèdit inconfusibles, escenes memorables com la noia coberta d’or o el làser amenaçant la virilitat del nostre protagonista, i un Bond en estat de gràcia, interpretat per un Sean Connery excel·lent que li dóna aquell toc d’humor, ironia, fatxenderia i, fins i tot, misoginia tant característica dels primers Bond.

Jo em declaro defensor afèrrim de Daniel Craig, però reconec que Connery va ser el primer i el millor Bond (després de Craig, és clar). De fet, crec que Craig està recuperant l’esperit del Bond de Connery, això sí, sense fumar ni estar a cada moment amb una copa a la mà i tractant amb més respecte les dones.

Així doncs, mentre esperem l’estrena d’Skyfall’ ens podem entretenir a recuperar les pel·lis anteriors de Bond, James Bond. Per mi, la millor fins al moment és ‘Casino Royale’ i la pitjor ‘Panorama para matar’. I per vosaltres?

27 Octubre 2012 Posted by | acció | , , , , | 6 comentaris

LOOPER (Rian Johnson)

‘Looper’ ens sitúa en l’any 2042, on un grup d’assassins a sou es dedica a assassinar gent teletransportada des del futur per un grup de mafiosos. Però en Joe es veurà immers en una persecució sense fi quan es trobi que el seu objectiu és el seu ‘jo’ del futur i aquest aconsegueixi escapar. És tracta d’un thriller futurista i de ciència-ficció amb una idea molt original i que explora, un cop més, les possibilitats dels viatges en el temps.

La cinta comença molt i molt bé. Fa un bon plantejament de la trama i ens assegura una nova visió dels viatges en el temps. Cap a la meitat del film, aquest perd força i es perd en el seu desenvolupament, que afluixa el ritme i la intensitat; per, després, tornar-lo a pujar (i sorprendre’ns, de pas) amb una conclusió i un tercer acte rodons i amb un final que deixa alguna qüestió a l’aire.

Em fa una mica de ràbia que el primer nom que surt als crèdits sigui el de Bruce Willis i no el de Joseph Grodon-Levitt, que és qui porta el pes de la història en la majoria del metratge, sense deixar de reconèixer la tasca de Willis. També cal destacar el paper de l’Emily Blunt i la participació curta, però sempre agradable, de Paul Dano (‘Little Miss Sunshine‘) com un dels Loopers.

‘Looper’ s’estrena en breus a les cartelleres del nostre país, així que si us agrada la ciència-ficció i us atrauen els viatges en el temps, no perdeu l’oportunitat d’anar-la a veure perquè segur que passeu una molt bona estona.

17 Octubre 2012 Posted by | acció, ciència-ficció | , , , , , , | 10 comentaris

LOS MERCENARIOS 2 (Simon West)

Avui vaig directament al resum: acció dels 80 al segle XXI; testosterona hiperhormonada; Dolph Lundgren; milers de trets; desenes d’explosions; Jason Statham; vehicles blindats; quantitat d’homenatges i referències a films com ‘Terminator’, ‘Rambo’ o ‘La jungla de cristal’; un repartiment espectacular; Stallone, Schwarzenegger, Willis i Norris Vs. Van Damme i molt, molt, molt bon humor. La part negativa? La curta participació de Jet Li i la insitència a fer-nos creure en uns mercenaris amb tanta moralitat.

Resum del resum: molt millor que la primera part. Un autèntic espectacle!!!

26 Agost 2012 Posted by | acció | , , , , , , , | 9 comentaris

EL LEGADO DE BOURNE (Tony Gilroy)

Tony Gilroy, guionista de les tres primeres pel·lícules de Jason Bourne, agafa el relleu de Paul Greengrass per continuar donant vida als personatges sorgits de la ment de l’escriptor Robert Ludlum. Aquest cop, però, deixa de banda a Jason Bourne per centrar-se en una altra de les branques d’aquest gran arbre que és la CIA. El personatge en qüestió és Aaron Cross, un agent del programa ‘Outcome’. Degut a la rebel·lió de Bourne, la CIA es veu obligada a tancar tots els programes relacionats amb ‘Treadstone’ (el programa d’on va sorgir Bourne) i això fa que tots els agents estiguin sent suprimits. Cros haurà de fugir per mantenir-se en vida alhora que investiga tot el funcionament del programa.

La saga de Bourne està més viva que mai i així ho declara la pel·lícula des de la primera imatge que recorda (o quasi plagia) la primera escena de la primera pel·lícula i la última de la darrera. S’entén? Doncs està clar, que amb una sola imatge ja ens transportem a l’univers de Bourne, sense Bourne, però amb una presència constant de Bourne. I és que ‘El legado de Bourne’ no és una seqüela, sinó que l’acció transcorre al mateix temps que ‘El últimatum de Bourne’, la tercera part de la saga, i recupera alguns dels moments i dels personatge d’aquesta, com el director de la CIA, el creador de ‘Treadstone’ o l’agent Pamela Landy; tot i que les seves aparicions són bastant fugaces.

I són fugaces perquè ‘El legado de Bourne’ ens sitúa en un nou espai, amb una nova trama i uns nous personatges. I potser és aquí on trobem el principal inconvenient que se li pugui atribuir. La saga necessita situar-nos novament dins d’aquest entrallat d’agents, programes i confabulacions i per això hi dedica pràcticament tot el metratge, deixant l’argument en un segon lloc i donant la sensació, al final, que no ha passat res en tot el film. És a dir, que els fanàtics que esperin un argument d’allò més enrevessat no el trobaran, però de ben segur que sí estarà present en la segona part (o cinquena?)

Pel que fa la nova fornada d’actors, els he trobat molt encertats. Des del seu descobriment a ‘En tierra hostil’, segueixo Jeremy Renner des de prop i no decepciona; i el tàndem que forma amb Rachel Weisz trobo que té molta química. Edward Norton té fusta de dolent, tot i que no l’hem vist desenvolupar-ho molt en aquesta pel·lícula; però ja li arribarà el moment. Per a la següent entrega (no hi ha cap mena de dubte que n’hi haura una), només podem demanar que Aaron Cross es trobi amb Jason Bourne. Seria rodó.

I per acabar el post, com no podia ser de cap altra manera, la cançó de Moby que posa punt i final a cadascuna de les pel·lícules de la saga.

23 Agost 2012 Posted by | acció | , , , , , | 6 comentaris

EL CABALLERO OSCURO DE CHRISTOPHER NOLAN

L’any 2005, Christopher Nolan va estrenar ‘Batman begins’, una revisió del superheroi de la DC Comics, amb la intenció de convertir-la en una trilogia amb el seu toc i la seva visió personal. Tres anys més tard va estrenar ‘El caballero oscuro’ i ara estrena la tercera i última part ‘El caballero oscuro: la leyenda renace’. Us puc assegurar que és una de les millors trilogies que s’ha fet mai i, se’ns dubte, és el millor Batman de tots els temps.

Les característiques que fan d’aquest ‘Batman’ el millor no poden ser més que justificades: una direcció perfecta per part d’un director visionari i trenca-motlles com Nolan (allà quedi el seu ‘Origen‘), un Bruce Wayne excepcional interpretat per Christian Bale, uns secundaris de luxe (Gary Oldman, Morgan Freeman, Michael Caine), uns efectes especials i uns artilugis sensacionals, una banda sonora espectacular i uns enemics memorables (el desaparegut Heath Ledger va desbancar a Jack Nicholson amb el seu ‘Joker’).

Però la saga ha aportat molt més que bons actors, bones disfresses i bons mitjans de transports. El que fa d’aquesta saga una cosa llegendària és la investigació que fa sobre la vessant més humana de l’heroi. És una saga plena de matisos. Ni l’heroi és completament bo ni els enemics són completament dolents. Tots són humans. I això aporta un punt innovador i ens endinsa més en la mentalitat dels protagonistes. Des de la l’acceptació de la por i la conversió en un heroi de ‘Batman Begins’, passant pel descobriment del que implica ser-ho a ‘El caballero oscuro’ fins a la èpica conclusió (encertada al meu parer) de ‘El caballeros oscuro: La leyenda renace’. Tot un viatge a l’interior de Batman.

En aquesta darrera pel·lícula, llarguíssima per cert, ens trobem un Bruce Wayne demacrat que només troba un motiu per tornar-se a posar el tratge de Batman quan un terrorista sense escrúpuls, anomenat Bane, amenaça amb destruir Gotham i tot allò que ell havia ajudat a crear. Acompanyat per un munt de secundaris (només faltava Leonardo DiCaprio per tenir tot el cast de ‘Origen’), amb una música, un cop més, acollonant (perdó per l’expressió, però és així) i uns efectes i artilugis genials, Nolan tanca una trilogia amb un guió bastant dens, amb dosis justes d’acció i un ritme poc usual en pel·lícules de superherois. Cert que s’hi poden trobar algunes pegues, però què carai!! jo els hi perdono totes per les bones estones que m’ha fet passar. Un final rodó. Gaudiu d’aquest Batman, perquè em fa l’efecte que no tornarem a veure’n un de semblant; el llistó està massa alt.

30 Juliol 2012 Posted by | acció | , , , , , , | 11 comentaris

THE AMAZING SPIDERMAN (Marc Webb)

Per segona vegada, a la gran pantalla, ens arriba l’origen d’aquest superheroi de la Marvel, abandonat pels seus pares, criat pels seus tiets i picat per una aranya mutant que li transfereix uns poder sobrehumans. Aquest cop, l’Spiderman s’haurà d’enfrontar al doctor Curt Connors qui, després d’un experiment fallit, es converteix en un llangardaix enorme i una amenaça per a la ciutat de Nova York. A més, Peter Parker s’encararà amb el seu primer amor, la Gwen Stacy, ajudant del doctor Connors i filla del cap de policia de la ciutat que s’encaparra a detenir l’home aranya.

La principal pega de la pel·lícula és la, relativament, recent estrena de la primera cinta d’Spiderman (interpretat per Tobey Maguire). Només fa deu anys des que ens va arribar al cinema la primera part, i cinc anys des de l’última. Per tant, és impossible no fer comparances mentre l’anem veient. Perquè la història inicial és la mateixa: la mort del tiet, la picada de l’aranya, el descobriment dels nous poders,… Però, alhora, aquest és el seu punt fort, ja que, tot i que ja hem vist la història, no se’ns fa gens repetitiva i han aconseguit donar-li un nou sentit a l’heroi en indagar en el seu passat a través de la figura dels seus pares.

Andrew Garfield es posa perfectament en la pell de Peter Parker i és capaç de transmetre totes les inseguretats que Maguire no aconseguia en la ‘seva’ saga. Emma Stone i el genial Rhys Ifans estan sensacionals en els seus papers. Cal tenir en compte que la pel·lícula no es centra especialment en les escenes d’acció; n’hi han uns quantes, però no és el fil de la pel·lícula, sinó que s’entesta a mostrar-nos la personalitat dual de Parker/Spiderman i la seva manera d’enfrontar-se al món que l’envolta. Això produeix que, en algun moment, la pel·lícula es faci un pèl lenta i llarga.

Ja està confirmat que aquesta nova saga constarà de tres pel·lícules, com ens mostren els últims minuts finals del film (que van després dels crèdits, no us aixequeu abans!!), així que haurem d’esperar a veure com evoluciona aquesta nova visió de l’home aranya. Ara que ja la he vista, puc oblidar-me completament d’aquesta i centrar-me en l’estrena d’aquest mes de juliol i, possiblement, de tot l’estiu; la tercera part del Batman de Chritopher Nolan: ‘The Dark Knight Rises’. L’hauré de veure, però, després d’uns dies de vacances. Ens veiem!!

18 Juliol 2012 Posted by | acció | , , , , | 8 comentaris

JUAN DE LOS MUERTOS (Alejandro Brugués)

L’univers del cinema zombi es trasllada a Cuba, on un petit grup de supervivents de la masacre zombi veu un filó per fer diners: matar als ésser estimats d’altres supervivent a canvi d’una petita contribució econòmica.

Des d’un temps ençà, el cinema de zombis ha trobat en l’humor una nova visió efectiva i comercial, demostrant que es pot fer riure i espantar per igual en una mateixa pel·lícula. Però ‘Juan de los muertos’ és un film on espantar, ens espantarem poc. Per contra, tindrem constantment un somriure a la cara. Perquè el director aprofita el cataclisme mundial per fer una reflexió i una crítica de la societat cubana i el seu govern (quan de temps creieu que triguen a culpar als americans de la plaga zombi?)

El cast està ple d’actors desconeguts (amb algun cameo inesperat) però molt i molt correctes; i la música és dinàmica i marxosa tota l’estona. Només li he trobat una pega, i és que l’accent cubà, a vegades, és difícil de comprendre i hi han parts i gags de la pel·lícula que no he acabat d’entendre. Així que si m’ho he passat de conya amb el que he entés, com m’ho hagués passat si hagués entés TOTS els diàlegs?

En definitiva, una bona pel·lícula de terror per riure moltíssim, amb un rerefons molt interessant i alguna sorpresa

6 Juliol 2012 Posted by | acció, humor, terror | , , | 9 comentaris

MS1: MÁXIMA SEGURIDAD (James Mather / Stephen St. Leger)

Snow és un ex-agent del servei secret acusat injustament per un delicte que no va cometre. Emilie és la filla del president dels Estats Units i és l’encarregada de supervisar la tasca que es realitza a la MS1, la primera presó espacial. Mentre està comprovant que tot sigui correcte esclata un motí i es converteix en un hostatge. Els serveis secrets envien a Snow per rescatar-la i aquest veu la seva oportunitat per trobar al culpable del delicte de què se l’acusa.

‘MS1’ és una pel·lícula sorgida del cap de Luc Besson, prolífic director francés, pare de la trilogia de ‘Arthur y los Minimoys’ o de l’aclamada ‘El quinto elemento’, així que es podia esperar un film de ciència-ficció molt digne. Però el resultat, tot i que entretingut, no sorprén en cap moment i acaba convertint-se en allò que vulgarment diem una ‘Fantasmada’, barreja de ‘Fortaleza infernal 2’ i ‘La roca’.

Les escenes d’acció no són aptes per a epilèptics, i és que la solució al baix pressupost passa per moure exageradament la càmera sense mostrar-nos res de res. Allà queda aquesta espècie de persecució amb una moto ‘futurista’ on només veiem explosions sense entendre res del que està passant. La pel·lícula la salva, però, el seu protagonista, Guy Pearce, i el seu humor irònic al més pur estil House. Maggie Grace (que ve senta veure que hi ha vida després de ‘Perdidos’) fa un paper molt correcte però que no acaba de connectar amb el públic.

29 Juny 2012 Posted by | acció, ciència-ficció | , , , | 7 comentaris