CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

LA CAZA (Thomas Vinterberg)

En Lucas és un mestre d’escola infantil en un petit poble del nord d’Europa que lluita per guanyar la custòdia del seu fill gran, que manté molt bona amistat amb la gent del poble i que comença una relació amorosa amb una de les treballadores de l’escola. Però de sobte, una de les seves petites alumnes s’inventa una història que portarà moltes conseqüències negatives en la vida d’en Lucas.

Thomas Vinterberg (director de ‘Submarino‘) va ser un dels fundadors del moviment Dogma 95 amb la pel·lícula ‘Celebración’, juntament amb altres directors com Lars Von Trier, i d’aquella època encara en queden alguns detalls en aquesta devastadora pel·lícula, com la quasi total absència de música o la il·luminació natural de l’acció. Tot plegat, contribueix a donar realisme i veracitat a una història basada en fets reals i que sorprén per la quantitat de casos semblants que s’han donat al llarg del temps arreu del món.

El protagonisme de la història recau en Mads Mikkelsen (conegut per encarnar a Le Chiffre a ‘Casino Royale’ i per ser el proper Hanníbal Lecter en la sèrie de televisió ‘Hannibal’), reconegudíssim actor danès, que va guanyar la Palma d’Or al passat festival de Cannes per el paper d’en Lucas, un home que veu com tothom li dóna l’esquena per culpa de la rumorologia i el malparlar de la gent. Tot i així, el millor del film és que no es centra en la seva persona únicament, sinó que desgrana com viuen aquest procés de demonització les persones properes a en Lucas, començant pel seu fill i acabant pel pare de la petita que s’inventa la història que origina tot el conflicte (una petita Annika Wedderkopp espectacular!!).

Conclusió: Quan Vinterberg fa una pel·lícula, no us la perdeu!!

19 Abril 2013 - Posted by | drama | , , , ,

11 comentaris »

  1. La presumpció d’innocència costa tant que sigui pressumpta en segons quins casos! El tema m’agrada: me l’apunto.

    Comentari per Montse | 19 Abril 2013 | Respon

    • A vegades ens costa fins i tot a nosaltres mateixos!!

      Comentari per Crític de cine | 22 Abril 2013 | Respon

  2. Posa algun tema ben controvertit com a nucli de la peli i ja tens la crítica contenta, bah… si es com una telesèrie…

    Comentari per Pons | 20 Abril 2013 | Respon

    • Sense tema controvertit no pots tenir una bona pel·lícula. Per això no m’agraden les pel·lis romàntiques.

      Comentari per Crític de cine | 22 Abril 2013 | Respon

  3. Ah, doncs no ens la perdem! Me l’apunto també!

    Comentari per aficionatsalssenders | 21 Abril 2013 | Respon

  4. Una història forta. Imagino la impotència que has de sentir si ets víctima d’una mentida com aquesta. El món s’ha d’enfonsar el teu voltant i s’ha de ser molt fort per no ensorrar-se.

    Comentari per Tomàs | 23 Abril 2013 | Respon

    • Està bé perquè quest sentiment d’impotència es veu molt clarament. També es veu les reaccions de la gent del voltant; els que el defensen i els que el lapiden socialment.

      Comentari per Crític de cine | 25 Abril 2013 | Respon

  5. La vaig veure el cap de setmana passat i em va semblar, realment, impressionant. Reconec que el tema em feia una mica de mandra, però em va arribar a sorprendre. Les ambigüitats dels protagonistes, els dubtes, les emocions confrontades i les tensions mantenen la narració fins a l’últim moment. El Lucas, el protagonista principal, va patint un procés lent i tortuós de degeneració, però, al mateix temps, manté la dignitat d’una manera molt humana i poc heroica que fa que connectis amb ell. Una història sensible que parla, de manera elegant, sobre l’amistat i sobre com l’ésser humà pot arribar a pervertir els seus valors. Em va encantar i penso que té una factura impecable. Per la meva banda, destaco la gran feina de tots els actors que, com bé dius, també ajuden a fer un retrat complex i realista del conflicte intern que pateix cadascú.

    Comentari per electrotipia | 14 Mai 2013 | Respon

    • Me n’alegro que t’agradés. La veritat és que posa en dubte alguns dels valors (tant positius i negatius) que vivim avui en dia i això la converteix en una pel·lícula que requereix una reflexió personal ben profunda.

      Comentari per Crític de cine | 14 Mai 2013 | Respon

      • I tan profunda!!!! De fet, una de les coses que em va passar al llarg del film és que, tot i que tens un fort vincle amb el protagonista, pots situar-te en la pell de la resta. I això fa que visquis, encara més, aquests conflictes interns i contradiccions i et fa descobrir-les en tu mateix. Una feina molt ben feta, molt interessant que, en la meva opinió, deriva d’una gran direcció, un molt bon guió i uns actors espectaculars.

        Comentari per electrotipia | 14 Mai 2013


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: