CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

LES 7 JOURS DU TALION (Daniel Grou)

Bruno Hamel és cirurgià i el perfecte pare de família. Tot en aquesta vida li va bé fins que un dia, un home segresta, viola i assessina a la seva filla petita. Des d’aquest moment, el seu sentiment de vengança anirà en augment fins que aconsegueixi raptar al culpable de la mort de la seva filla, torturar-lo i, finalment, matar-lo sense compassió. La qüestió és, ho aconseguirà?

Fa dos anys, es va poder veure aquesta macabra i devastadora pel·lícula al festival de cinema de Sitges i, com és costum, es va estrenar al seu país sense que arribés a les nostres pantalles. No es tracta, tampoc, d’una gran pel·lícula, però sí que és un estudi curiós i molt interessant (atenció a les últimes línies del guió) sobre la vengança i sobre el que comporta a les dues parts que la pateixen (tant al torturador com al torturat). Sí és una pel·lícula que esgarrifa a qualsevol i que posa els pels de punta en més d’un moment.

Un grapat de cares desconegudes al nostre país, com Claude Legault, Rémy Girard, Martin Dubreuil i Fanny Mallette són els encarregats d’endinsar-nos en aquesta història sanguinolenta i violenta, de ritme lent però hipnòtic, no apta per a tots els espectadors.

P.D. No he pogut trobar cap tràiler subtitulat al castellà ni al català, així que us deixo el tràiler subtitulat en portuguès, que s’hi assembla força.

Conclusió: No apta per a persones amb un estòmac delicat.

29 Març 2013 - Posted by | terror, violència | , , , , ,

7 comentaris »

  1. Sempre tenen el seu morbo les pelis on es tortura la gent, guaita per exemple Hard Candy, o sinó de manera més gore a Hostel o les múltiples Saw

    Comentari per Pons | 31 Març 2013 | Respon

    • Tinc la teoria que a les persones que ens agraden aquest tipus de pel·lícules, en el nostre subconscient, ens agradaria torturar a algú alguna vegada. Preocupant, no?

      Comentari per Crític de cine | 31 Març 2013 | Respon

      • Ho dius com si torturar fos una cosa dolenta…

        Comentari per Pons | 2 Abril 2013

  2. Entenc o puc arribar a entendre el personatge però les escenes de tortures em posen els pels de punta. No suporto el fer mal a algú (mal de veritat), sense que es pugui defensar.

    Com dius, una pel·lícula per a estomacs forts.

    Comentari per Tomàs | 1 Abril 2013 | Respon

    • El millor de tot és la reflexió final del pare de la nena després de torturar a l’assassí. No la posaré aquí per no esgerrar finals, però és un bon tancament per a la cinta.

      Comentari per Crític de cine | 1 Abril 2013 | Respon

  3. jurr té bona pinta!! Molt cinema francés x aquest blog no? Estas fent un cicle temàtic sense avisar?

    Comentari per Arqueòleg Glamurós | 2 Abril 2013 | Respon

    • No està fet expressament, però tens raó. Llàstima que aquí ens arribi tan poc cinema francés (i europeu, de pas) i tantíssim cinema americà.

      Comentari per Crític de cine | 2 Abril 2013 | Respon


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: