CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

PRIMER (Shane Carruth)

Quatre amics, enginyers, es reuneixen cada dia en el garatge d’un d’ells per fer experiments que els portin a fer nous descobriments que puguin patentar i amb els que puguin atraure l’atenció de nous inversors. Una nit, dos d’ells, treballant en un projecte que permet reduir el pes de qualsevol objecte que situin dins d’una capsa, descobreixen que, per accident, han creat una màquina del temps. Sense revelar-ho als altres dos, l’Aaron i l’Abe continuen experimentant amb els límits de la seva creació, la qual cosa portarà conseqüències en les seves pròpies vides.

Abans de res, cal dir que vaig descobrir aquesta pel·lícula gràcies al blog d’en Pons i un dels seus curiosos post (que he estat incapaç de retrobar, ja m’ajudaràs Pons) en el qual es reflectien els timelines d’algunes pel·lícules i dels seus personatges. I em va cridar l’atenció el d’una pel·lícula, pràcticament desconeguda, estrenada al 2004 i que era un autèntic laberint. La vaig apuntar a la llista de pendents i, per fi, l’he pogut veure.

No és que es tracti d’una gran pel·lícula que comptés amb un gran pressupost (de fet, va costar 7000 dòlars, únicament), però sí que fa un estudi curiós dels viatges en el temps. Semblava que aquesta temàtica estava d’allò més estudiada i s’havien explorat totes les seves possibilitats, però ‘Primer’ ens demostra que encara hi han aspectes per explorar i descobrir, malgrat que això comporti que ‘Primer’ es converteixi en una pel·lícula complicada d’entendre i que calgui veure-la més d’un cop (i de dos, i de tres,…) per acabar-la de comprendre-la del tot.

A més, a part de la trama més fantàstica, també ens ensenya uns personatges molt reals, interpretats per David Sullivan i pel propi director (que també va fer càrrec de l’edició, el muntatge i la banda sonora), amb un conflicte personal d’allò més proper i que dóna a la pel·lícula un caire molt més realista.

Conclusió: Perfecta pels amants de la ciència-ficció més realista.

Advertisements

16 Març 2013 - Posted by | ciència-ficció | , ,

13 comentaris »

  1. Conclusió: Perfecte per aquells que no els hi agradi entendre les pel·lícules.

    PD: Justament va ser el cas típic molt important el 1400. Mira que no recordar un cas típic tan transcendent!!!

    Comentari per Pons | 16 Març 2013 | Resposta

    • És veritat, sóc un ignorant. Jo buscava aquest gràfic: http://xkcd.com/657/ i, és clar, estava directament linkat al teu blog.
      Igualment, veus com de tant en tant et faig cas?

      Comentari per Crític de cine | 17 Març 2013 | Resposta

  2. Si amb 7000 dòlars han fet quecom amb cara i ulls, només per això ja val la pena de veure.

    Comentari per Montse | 16 Març 2013 | Resposta

    • Hi ha una gran quantitat de grandíssimes pel·lícules que s’han fet amb pressupostos ridículs. Potser això és mereix un ‘Va de…’…

      Comentari per Crític de cine | 17 Març 2013 | Resposta

  3. Uff recordo el post del Pons… la representació d’aquesta pel.lícula diria que era un gargot ben embolicat!!! És com ORIGEN o més complicada?

    Comentari per aficionatsalssenders | 16 Març 2013 | Resposta

    • Bastant més complicada que ‘Origen’. És com ajuntar ‘Origen’, ‘Misiñon imposible’, ‘Matrix’ i ‘Los cronocrímenes’. I tot i així, em quedo curt.

      Comentari per Crític de cine | 17 Març 2013 | Resposta

      • en serio??? Uff!!!! Millor veure-la ben despert, no?

        Comentari per conjuntbuit | 19 Març 2013

      • Potser també va bé per agafar la son…

        Comentari per Crític de cine | 20 Març 2013

      • Doncs així no l’entendré ni per casualitat!!!

        Comentari per aficionatsalssenders | 19 Març 2013

  4. Una curiositat, una pel·lícula d’aquelles ideals per veure en un dia d’aquells en que un no s’entén ni a si mateix i en veure-la un pot dir: bé, no estic tant malament!

    Comentari per Tomàs | 17 Març 2013 | Resposta

    • No havia pensat en ‘Primer’ com una pel·lícula on trobar l’optimisme perdut, però és una teoria interessant.

      Comentari per Crític de cine | 18 Març 2013 | Resposta

  5. Bé l’argtment té cert aire a deja vu, però te bona pinta!

    Jo aquest finde he vist (o millor dit, dormilejat) Anna Karenina. Pse…

    Comentari per Arqueòleg Glamurós | 18 Març 2013 | Resposta

    • La veritat és que Anna Karenina em produeix un cert rebuig només d’escoltar-la. No em van les històries clàssiques. Aquesta la deixaré de banda, i més després de llegir la teva curta, però aclaridora, opinió.

      Comentari per Crític de cine | 18 Març 2013 | Resposta


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: