CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

ENTRE MAESTROS (Pablo Usón)

‘Entre maestros’ és una pel·lícula pseudo-documental, mig experiment mig reality show, sobre un mètode d’educació inspirat en el llibre ‘Veintitrés maestros, de corazón. Un salto cuántico en la enseñanza.’, de Carlos González que tracta de descobrir sobre com seria una escola i una aula d’alumnes de secundària si no existís una llei que marca quins són els continguts que han d’aprendre els alumnes al llarg de la seva escolaritat. Per posar-lo a la pràctica, Pablo Usón va contactar amb el seu escriptor i el va posar al capdavant d’una aula amb joves d’entre 16 i 19 anys, desmotivats per l’aprenentatge i l’educació, durant 12 dies, per provar el seu mètode d'”educar empoderant”.

Es tracta d’un documental molt interessant, des del punt de vista pedagògic i sociològic, que enfoca l’educació des de la seva vessant més emocional a través de la idea de ‘coneix-te a tu mateix per conèixer als altres’. El principal problema és que la proposta experimental a vegades es perd en el seu plantejament i crea confusió en l’espectador, ja que hi han moments que sembla un grup de reforç de matemàtiques i recursos importants com els enigmes diaris que proposa l’adult als joves (no el mestre als alumnes) es deixen molt enlaire. Tot i així, el director ha optat per fer una distribució molt austera de la pel·lícula, únicament projectant-se en els cinemes Girona de Barcelona i a través de portals com Filmin, però comprometent-se a posar a l’abast de tothom totes les hores de gravació de l’experiment.

El millor de tot és la humiltat que engloba tota la cinta. Des de la senzillesa de la posada en escena i la qualitat del so a l’actitud del propi Carlos González que, tot i explicar que es tracta d’un projecte que s’hauria de donar a les aules al llarg de tots els cursos, no té cap problema en admetre que no va aconseguir tots els objectius establerts i que, en algun moment de la cinta, no ha pogut ajudar als joves que ho necessitaven.

Conclusió: Amb un plantejament més concret seria una pel·lícula imprscindible per a qualsevol persona amb interés per la pedagogia que es fa en aquest país.

23 Febrer 2013 - Posted by | documental, educació | , ,

9 comentaris »

  1. vols veure un bon mètode per motivar els alumnes perquè estudiïn? Doncs mira la quarta temporada de The Wire. Prèviament hauràs d’haver vist les altres tres perquè tingui una mica de coherència es clar.

    Comentari per Pons | 23 Febrer 2013 | Respon

    • Ets la tercera persona que em recomana The wire en una setmana, així que m’ho prendré seriosament i me l’apuntaré a la llista de sèries pendents.

      Comentari per Crític de cine | 23 Febrer 2013 | Respon

  2. No estic gens d’acord en el teu punt de vista en relació a la pel·lícula “Entre maestros”. Jo no veig ni humilitat ni austeritat. Veig, per una banda, una falta de sensibilitat artística molt gran i molta prepotència “educativa”. Artísticament parlant penso que hi ha molts mestres, que treballen dia a dia amb infants, lluitant intensament en una escola, amb la comunitat i amb les famílies que poden aportar un altre aire i sensibilitat a un documental. Pedagògicament, no m’agraden ni els seus mètodes ni el tipus d’acompanyament que ofereix als adolescents. De fet, mentre la veia, tota l’estona em venia al cap una paraula “delicadesa”…Estic escrivint un article pel bloc que parla de tot plegat. A mí em va impactar negativament. L’única cosa positiva: obre el debat a introduir altres conceptes dins de l’aula. Però la meva pregunta és “Cal fer-ho des d’aquest punt de vista?”.

    Comentari per electrotipia | 23 Febrer 2013 | Respon

    • Veig que ‘xoquem’ en punts de vista oi? Llegiré el teu post per treure’n l’entrellat de tot plegat, que sempre va bé tenir altres punts de vista.

      Comentari per Crític de cine | 25 Febrer 2013 | Respon

  3. Ostres, que dura l’electrotipia! El debat és molt enriquidor i d’això es tracta que de noves experiències i opinions ens quedem amb allò que ens agradi o que creiem que es pot aplicar millor i descartem (part igual d’important) allò que no ens convenci.

    Jo també crec que és humil. Segurament en Carlos té la mateixa inquietud que molts altres mestres, davant d’un temari tancat i poc motivador, els adolescents no acaben d’explotar el seu potencial i hi ha d’haver altres mètodes i maneres de treballar que puguin fer-ho possible. Encarar una part d’aquesta feina a “conèixe’s a un mateix” crec que és molt important en els adolescents, és una etapa de canvis, físics i psicològics, una etapa d’experimentació, de descobriment de nous sentiments, d’inquietuds, però alhora de manca de llibertat i de recursos, d’habilitat i aptituds. Per tant, crec que el plantejament és bo, i crec que ho planteja com un “experiment” no com una fórmula màgica, és possible que sigui només un símbol per obrir una porta més, a la reflexió, els canvis…

    De totes maneres crec que s’ha d’entendre com una proposta, no com una manera de fer generalitzada. Potser la meva visió sobre l’educació ve molt relacionada amb l’educació que he rebut; a infantil i primària vaig anar a una escola on donaven més importància als valors que als coneixements, jugar que estar asseguts a classe d’anglès, i sovint es treballava amb metodologia de projectes, es feien moltes sortides, treball de camp… I a la secundària ja vaig anar a una escola més usual, amb llibres de text, exàmens, temari usual, però no per això més desmotivant o professors menys implicats. Estic molt contenta per ambdós mètodes rebuts, per això relaciono que cada cosa amb la seva edat.

    És important sortir del temari i de l’escola, i treballar altres coses que el coneixement pur i dur a l’etapa de secundària, però també crec que això no ha de substituir un temari. Crec que és important que hi hagi un temari comú per a totes les escoles per tal que hi hagi un nivell comú i que no tot això depengui de la filosofia de l’escola i de la motivació del professorat, però sense que aquest temari els lligui de cap i peus.

    A banda, crec que l’experiment té una mica de trampa. Els alumnes que té en Carlos són més grans que els escolaritzats a la ESO de 12 a 16 anys, mentre que ell treballa amb majors de 16 (la diferència és bestial) i amb un grup que representa gairebé un terç del número d’alumnes d’una classe.

    Comentari per aficionatsalssenders | 24 Febrer 2013 | Respon

    • M’agrada aquesta última reflexió que fas sobre ‘la trampa’ de l’experiment. Crec que és un element clau a tenir en compte a l’hora de fer una reflexió educativa.
      Per la resta, estic d’acord molt d’acord amb el que dius, sobretot amb el fet que es parla en tot moment d’un ‘experiment’ i no d’un mètode infalible.

      Comentari per Crític de cine | 25 Febrer 2013 | Respon

  4. L’entrevista potser ajuda a entendre la part d’experiment que és, és el que ha somiat ell fer en una classe ideal, només que està gravat i d’aquesta manera pot compartir la seva experiència a més gent. Independentment que ens agradi el mètode o no.

    Comentari per aficionatsalssenders | 25 Febrer 2013 | Respon

  5. S’experiments educatius n’hi ha tants i tants que estic segur que aquest serà tant bo o tant dolent com d’altres. Segur que té algunes coses bones i d’altres de millorables. Encara ningú a encertat el millor camí en aquest tema.

    En alguns moments, en alguna escena, m’ha recordat Gran Hermano.

    Comentari per Tomàs | 2 Març 2013 | Respon

    • Sí que pot recordar una mica al Gran Hermano (i més si veus el making of)
      No es tracta d’ensenyar un mètode infalible, sinó de donar un punt de vista per generar una reflexió educativa, que és el que realment ens permet avanaçar en l’educació dels infantsi joves.

      Comentari per Crític de cine | 2 Març 2013 | Respon


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: